Grabat: ¿Per qué? (_Calma_.) Déiximhi entrar. ¡Sí! per
favor... fa temps que no m'he agenollat davant de cap altar... de cap
altar de fusta. (_Somrihent_.) Nostre Senyor y jo tenim comptes
vells... hem de passarlos. Tinch fé que 'm será clement ¿no li
sembla? Vosté també pregará per mí, ¿veritat? li dirá que no he sigut
pervers del tot, que sempre he cregut en la sèva misericordia
infinita!
Rector: ¡No! ¡no! (_Impedintlo d'entrar._) Dèu es
misericordiós ab la criatura que 's despulla de malas passions y
sumisa accepta 'ls cops qu' ha merescut... ¿que 'us penseu, després
de tot, que no mereix castich aixó de faltar á la paraula donada á
una dona?...
Grabat: ¿Ja hi torna? ¿Jo una paraula... á quí?
Rector: Prou ho sabeu, á la viuda... á la noya del
hostal...
Grabat: (_Rápit ab despreci._) ¡Vaja una dona! ¿'s
refereix á la Pitera? (_Ab entonació despreciativa._)
Rector: Si senyor sí. ¡Vaja una dona! ¡Lo que debía
dirse D. Lluis, al pensar en la vostra filla!...
Grabat: ¡Ah! (_Pensatiu_.) Potser tingui rahó. Donchs
miri, Dèu será misericordiós, perque resignat accepto 'l castich que
m'envía. Ja no 'm queixo, ja no vull venjarme...
Rector: Lo de no venjarse ja es meritós; pero heu de
fer més... heu de perdonar al home... que...
Grabat: (_Indignat_.) Capellá, no 't fiquis en lo que
no
't demanan... Digas ahónt es ma filla, aviat; sino, fins donant
escándol, baixo al poble, entro per totas las portas obertas,
enfonso las qu' estiguin tancadas, la trovo, vaig ab ella en busca
del sèu amant...
Rector: No heu d'anar en lloch, 'ls veureu á tots
dos...(_Prenentli las mans_). Ell sumís demanará perdó á la vostra
filla...
¡Ab aixó, Pau, enteniment!... Uns y altres son més aprop vostro de lo
que 'us creyeu... ¡Benet! (_Lo Grabat mira per tot
arreu._) ¡Espereume!(_Va al foro y fa una senyal, després á
l'iglesia._)
### Escena XIV.
Grabat, poch després la Pitera.
Grabat: ¡Esperéume!... quán de temps perdut... y torno
á trovarme sol... sol per tot, sense més companyía que 'ls mèus
pensaments tempestuosos, sens més consol á la mèva pena que projectes
de venjansa, sense poguer calmar la set de carinyo que jo sentía més
qu' ab desitjos de cástichs terribles, de torments del cos, de la
carn, dels ossos... imposats als qui m'han fet tant de mal!
(_S' ofega._) Sí, sí, sento que no podré respirar fins que m'hagi
rebejat en la sang d'aquell home... sense... (_articula paraulas en
veu baixa y cau damunt d'un pedrís abatut per sas meditacións.)_
Pitera: (_Surt poch á poch espiant al home de qui no
veu la cara._) ¡Sempre gent inoportuna!... es un que plora... ¡menos
mal! algun infelís qu' espera tanda pera trovarse sol al fossar
(_Baixet tocantli l'espatlla._) Germá, germá, no ploréu... tots hi
tením sers estimats. Ahir m'hi van colgar una filla qu' era lo mèu
orgull, tot lo mèu ser. (_Plora_.)
Grabat: (_Aixeca 'l cap coneixent la veu y separa las
mans de la Pitera per véureli la cara._) ¡Tu!
Pitera: ¡Tu! (_Pausa_.) ¿No ets mort?... ¿no t'han
penjat? ¿lo Capitá de la Sirena? ¡imposible! tothom deya qu' erau
perduts! ¿ets tu? tu... (_cambi_) ¿que tornas de l'altre part de món
per estimarme? arrivas tart... massa tart, no tinch lo cor per
escoltar paraulas dolsas.
Grabat: Torno de l'altre part de món pera matarte... á
tu, á tots los qu' heu causat la mèva desgracia.
Pitera: (_Recula cap á la porta del fossar com
defensantse darrera._) ¿Jo, la tèva desgracia?... ¡jo!... no gosarás
matarla á la tèva Pitera, á l'Elvireta que t'estimaba tant, que tu
estimabas...
Grabat: ¡Deixam!... primer he de... deixam, esprit del
mal, dona perversa.
Pitera: ¡Esprit del mal! ¡dona perversa jo! ¡Me pensaba
que 'm coneixías millor!... en ma vida he fet mal á ningú... quan
camino pèl camp miro per terra per no xafar cap formigueta; quan
segueixo la platja hi vaig descalsa per no matar cap bestiola... Si
he sigut dolenta... ab tu, no més qu' ab tu, ho he fet pera
venjarme... Tu qu' ets tant venjatiu deurías trovarhi escusa.
Grabat: ¿Venjarte de mi?
Pitera: Sí... Ja t'ho había dit... (_ab cansoneta_) te
penedirás del tèu desdeny, te sabrá greu haberme dit que no 'm
volías...
¿Ara te 'n penedeixes, veritat? Ara qu' al tornar á caseta has trovat
la porta tancada... ¿Sí? ¿de veras te penedeixes d'haber sigut fals
y mentider? ¿Sí? Confessaho y potsé 't perdoni... ¡tinch tantas
ganas de perdonar!... de tréurem del pit tots los sentiments que
m'hi fan nosa, que s'apunyegan ab ma tristesa, que quan ploro damunt
d'aquell munt de terra (al fossar) me diuhen sense que jo ho
vulgui... t'ho juro, sense que jo me 'ls escolti: encara ets jove,
digne de ser estimada... No, no... ja he estimat prou... No, no...
digas, Pau: ¿te penedeixes d'haberme enganyat? dígasho y 't
perdono.
Grabat: Qui ha de demanar perdó ets tu.(_Ab llástima._)
Si verament tens conciencia de lo que dius, de lo que fas... digam
hont es aquell home, hont s'amaga, dígamho,... y no 't faré cap mal.
Lo Rector diu que 'l veuré... pero ¿quán? ¿ahónt? jo voldría trovarlo
sol.
Pitera: ¿De veras? ¿de veras? ¿no 'm farás cap mal si
parlo?