Grabat: O m'hauría partit lo cor d'una gavinetada per
no viure entre la gent de bè.
Rector: La gent de bè son indulgents... Tots hem comés
las nostras faltas... ¿que no soch gent de bè jo? y no obstant vull
consolarvos y tractar de que visqueu aquí... prop mèu...
(_Cambi_.) Avuy mateix he parlat al infame, he parlat á la vostra
filla.
Grabat: ¿Ahónt? (_Impacient_.) ¿Ahónt es? la vull...
Vull endúrmela mar endins. L' estrenyeré tant fort al abrassarla que
sense dirli si la castigo ó la perdono, sense que 's fassi cárrech de
si l'aufego... d'amor, ó d'ira... la mataré... No la faré sufrir,
no... es un tros del mèu cor... y després, quan no respiri... un y
altre caurem dintre la mar sagrada... la gran consoladora que 'ns
bressará damunt sas arenas... Anys ha que 'm crida. (_Mirant la
mar._) He fugit sas voluptuosas caricias perque tenía un pare á qui
volía tancar los ulls, una filla qu' esperaba hagués tancat los
mèus... ¡Allá! allá ahont ningú
'ns vegi, al fons del mar y sota las sèvas onas reposarém per
sempre...
¡Per sempre! sense que ningú sápiga ahónt son los nostros cosos.
Rector: No parleu de morir. Encara lluirán per vos días
tranquils. ¡Nostre Senyor... va sufrir, se va fer home!
Grabat: (_Sech_.) ¡Calli! (_Abatut_.) Impossible...
Vull gosar de la pau absoluta... He bregat massa contra tempestats y
homens... De las tempestas me n'he lliurat. La gran Naturalesa no més
fa que jugar ab la farum que li formigueja sobre, y al qu' es ardit y
coratjós li ensenya la mort de aprop, pero no li pren la vida...
¡l'enemich implacable es l'home, l'home! lo bri de palla que gosa
dirse imatge de Dèu. ¡Valenta imatge! ¡Magnífich Dèu si sent
nosaltres copia sèva ell fos á semblansa nostra! Jo, sér repugnant,
esquifit, despreciable, jo 'm semblo al Dèu... que de tant potent ni
sisquera l'imagino, al Dèu gran qu' ompla 'ls espays, que durant las
nits estrelladas adoro silenciosament no més que reconeixentne ma
petitesa, al Dèu misericordiós que durant las tempestats invoco
dihentli ab lo cor que 'm deixi viure... no per mí, pèls altres,
pèls qui m'estiman, per la gent senzilla y creyent que m'han confiat
l'existencia.
Rector: ¡Pau!... reporteuse.
Grabat: ¡Cayeume á sobre, cayeume á sobre y tots á
l'hora, llams d'allá dalt, vents encontrats, combateume!... y 'm
rebejaré entre 'ls vostros horrors... ¡pero cóm fugir la perfidia
humana! (_Plora. Pausa. Cambi._) ¡No! ¡no! ¿veu? ja estich sossegat,
tranquil d'esprit, com si hagués trovat aquell vellet venerat que
m'era pare al brancall de casa, com si ma filla m'hagués donat lo
petó de benvinguda. (_Pausa. Cambi._) Diguim, ¿ahónt es? Pórtila als
mèus brassos... ningú m'ha vist, l'embarcació en que he vingut ja
está pagada... no la reclamarán... ¡Vagi!
Rector: ¡Pau, per Dèu!...
Grabat: Allí (_la capella_), allí me n'entraré
esperantla.