### Escena XIII.
Rector y Grabat.
(_Pujan enrahonant._)
Rector: Compreneu, Pau, que si jo no tingués la
seguritat de que la vostra filla es mereixedora d'indulgencia no
m'hauría interessat tant com m'interesso perque tot tingui una
solució honrosa... per uns y altres... he vist á D. Lluis.
Grabat: ¡No me'n parli! ¡s'amagan, tots s'amagan!
¡S'amagan y no son culpables!
Rector: ¿Qué volíau que fes l'infelís criatura, la
vostra noya? Quan la Ció va venir á dirme la vergonya en que 's
trovaba, li vaig dir que se l'emportés á casa sèva sense que ningú ho
sapigués. Al poble hi ha malas llenguas, gent que potser tenen motius
de queixarse de vos.
Grabat: ¿De mi? Fa vint anys, tants com son que si 's
guanyan la vida á mi m'ho deuhen.
Rector: ¿Vos creyeu haber fet una gran cosa no sent
avaro? La generositat dels diners ja es un mérit; pero n'hi ha
d'altres que potser no heu tingut... Habíau promés á certa dona...
Grabat: ¿Jo?
Rector: Sí, vos. Lo que potser no teníau intenció de
cumplir.
Grabat: (_Impacient_.) ¿Vosté en qué 's fica? Díguim
ahont es la mèva filla...
Rector: Ja ho sabreu... Os he promés que la veuríau...
aquí.
Grabat: (_Mira per tot arreu._) ¡Més hauría valgut per
ella, per mi, que l'hagués trovat allá dins... soterrada!...
(_Lo fossar._) Hauría besat com reliquia un grapat de la terra que
cubris lo sèu cos y me n'hauría anat fins á trovar aquell infame... y
al trovarlo li hauría arrancat lo cor, l'hauría patejat gaudintme en
la sèva agonía... Un cop satisfet, jo mateix m'hauría entregat á la
Justicia... hauría trovat dols lo morir á mans del butxí...