Pitera: (_Repara en qui tè davant._) ¡Ah! ¡es la noya!
la senyoreta de ca 'n Cendra... ¿per qué no 'm deyas qu' eras tu la
que trucaba?... ¡Entra! Entra, hermosura. Ja pots entrar, tambè hi
tens feyna. (_Dintre 'l fossar. La pren pèl bras._) ¡Se t'ha mort
lo noy!... ¡aquell bordet!... ¡la mèva prenda tenía pare! y bon mosso
qu' era y ros com un or, una mica més ros que 'l tèu negrito.
(_Pausa_.) ¿Y del papá? (_Pausa. Marieta 's vol despendre
d'ella._) ¿Bonas noticias? Lo papá, del que t'han colgat prop de la
mèva prenda estimada...(_Pausa_.) En quant al papá de vosté... aquell
homenot que manaba la
_Sirena_, ja deu haber rebut lo cástich que mereixía per embustero...
per sense cor... á horas d'ara ja deu ser menjat pèls peixos,
esmicolat entre las rocas... potser penjat al pal d'un barco...
m'hauría agradat véurel quan lo penjaban; li hauría dit: "¡Oh,
Grabat! ¿qu' encara l'estimas á la Pitera? ¿que t'hi vols
casar? ¿sí?... ¡donchs ara la Pitera no 't vol! ¡no 't vol, no! fas
massa ganyas, ets massa lletj...
¡Adèu, Grabat!" (_Pausa. L' estira fort._) Entra (_dolsura_) noyeta
de sucre, entra, pomet de flors, entra, no tinguis por. Sempre t'ha
estimat la Pitera... fins volía serte mare... No m'ho haurías dit
madrastra...
¿oy?... ni Pitera; m'haurías dit Elvira, tinch nom de
senyora, ¿veritat? Elvira, com la gent bèn criada m'anomena... Si
ton pare s'hagués casat ab mi... més de mil cops m'ho va donar á
entendre... ell després deya que jo ho había entés
malament... ¡escusas! ¡traidorías d'homenots! Si m'hagués fet la
sèva dona... jo t'hauría estimat... casi tant com á l'altra, á la
mèva prendeta... ¿Veus aquell munt de terra fresca?... allí l'ha
colgada aquell borratxó de Sacristá (_cambi_) com si colgués ápit,
ni més ni menos. Tot travallant xiulaba (_si sab xiular l'artista,
fará una petita indicació de xiular una cansoneta. Pausa._) Lo
muntet del costat, un muntet petit, tapa la caixeta del tèu fill, un
aussellet... ¡aixís! una caixeta que semblaba de nina... ¡Si
haguessis vist la caixa de la mèva prenda! alló era una
morta... ¡erta! ¡llarga!
¡tant alta com jo!... ¡entra, entra, veurás quína diferencia!
(_Marieta desfalleix damunt los grahons de la porta._) ¿No vols
entrar? ¿que pot ser tens por de lo que 'n diuhen animetas...
morts?... ¡Por d'un aussellet... aixís! ¡por de la mèva prenda! ¡tan
hermosa!... la veig per tot... fuig, s'amaga... ¿veus? ¿veus? ¡no!
(_Li sacudeix lo bras._) Mira, mira, sí, ¿aquell roser que 's
belluga? (_mostrant dintre 'l fossar_) qu' ara s'ajup, qu' ara
s'aixeca... (_Fregantse 'ls ulls._) Si no que he vist al Sacristá
cubrint la caixa ab la pala, juraría... juraría... Juraría qu' es
ella... ¡No! Son flors, flors y branquetas tendres que prenen la
forma del sèu cos per consolarme... (_Com iluminada._) ¡Si fos
veritat alló que diuhen que surten ánimas! ¡Ay quín goig! veure
l'animeta de ma filla... y 'l sèu cos tan enciser tot fet de
branquetas tendras, de ramets florits... ¡flors y perfums!... No de
veras... ¡Noya! (_Sacudintli 'l bras._) Te dich qu' es ella... y
l'aussellet que li voleya sobre, deu ser l'animeta del tèu fill.
(_Dòna alguns pasos cap al prosceni, com seguint lo vol d'un
aussell._) ¡Vina, vina, siguem amigas! (_Fuig cap al fossar
emportantse á Marieta fins á la porta hont la noya oposant
resistencia á seguirla, la Pitera li llensa 'l bras y desapareix.
Marieta cau damunt los grahons._)
### Escena XII.
Roseta y Ció.
Ció: ¡Puja gent!
Roseta: ¡Lo Sr. Rector... ton pare! (_La sacudeixen
repetintli:_) ¡Ton pare! ¡ton pare!
Marieta: (_Deixondintse_.) ¡Pare! (_Vol anar al
camí._)
Roseta: Lo Sr. Rector t'había dit que no 't moguessis
d'allá dintre. (_Entre las duas la fan entrar á la capella._)
Entrahí, si 't veu aquí 't renyará.