Mayoral: ¡N' hi haurá per tots torno á dir!(_Ne destapa
d'altres._)¡Tomasito! (_Pren la cartera._) Anda, anda á bailar si no
estás cansado.
Miliet: Tomasito... cantan una.
Gatneu: D' aquellas que dònan nyonya... (_Se preparan y
concertan pera cantar y ballar, beuhen, fuman. Gran animació._)
Patou: ¡Venga!...
Gatneu: (_Al Mayoral._) ¿Que 'm donas las mèvas de
cartas?
Mayoral: Sí home sí, teníu. (_N'hi dòna duas ó tres_).
Miliet: (_Tot content y anant d'una balladora á
l'altra._) ¡No sé quina triar!
Mayoral: La que mes t'agradi. Aquí son totas mes
carinyosas que no pas á lo Jamaica, plena d'esclaus que 'ls
inglesos 'ns roban en alta mar, y tractan en las sèvas possessións
pitjors que bestias. ¿Veus aquella? (_una morena_) es una
guajira, _una blanca de la tierra_, la mare d'aquella era _pelona_.
Gatneu: (_Interrumpintse de llegir._) Escolti... ab
reserva, ¿y la mare de D. Luisito que també n'es de pelona?
(_Rihent_.)
Mayoral: Es una mica fosca de color.
Gatneu: Mulata, conféssiu, per aixó 'l sèu marit no la
ensenyaba. May la va portar á Barcelona.
Música.
(_Los mariners vells seuhen, llegeixen ó 's fan llegir las cartas.
Gatneu llegeix fent gran pantomima. Terminat lo ball, Gatneu va al
Mayoral, y exagerant, diu:_)
Gatneu: ¡Quin'una que n'hi passa al Capitá!...
Mayoral: ¿Y aixó?
Gatneu: ¿Que coneix á la sèva noya?
Mayoral: Prou. Quan va morí 'l pare de D. Luisito, jo
era á Barcelona, vaig anar á passar un parell de días á Portnou y la
vaig coneixer. D' alló més maqueta... encara deu estar per
casar... ¿veritat?
Gatneu: Jo li diré... ¡ho estaba! Ara, segóns me diuhen
(_la carta_)... no s'ha casat; pero vaja, sembla qu' ha anat á viure
á casa del sèu currutaco, l'amo del barco...
Mayoral: ¿A viure ab D. Luisito?
(_Indignat_.) ¡Calleu, mala llengua! si D. Luisito fa dos mesos qu'
es á Londres.
Gatneu: ¡Miri! carta canta. (_Li ensenya_.) Debía ser
avans d'anarhi á Londres.
Mayoral: Calumnias, xerradurías... Y no ho torneu á dir
á ningú. (_S' allunya._)
Gatneu: ¡Jo! ¡un pou per aixó dels secrets!... Ningú
m'ho fa dir ni ab estanallas. (_Ab la carta á la má cercant ab la
vista._)
¡Patou, escolta! ¡Toni!... ¡Jaumet! (_Tots, infundats ab las mulatas,
no li fan cas y las segueixen._) No aneu gayre lluny... que 'us
perdreu... Després de tot... val més no dir res. Lo Grabat tè mal
génit y mentres siguém embarcats... es l'amo... ab aixó...
(_'S tanca 'ls llabis._)
¡Quan siguém en terra, será altra cosa! (_Cremat_.) Tinch per ferlo
callar. (_La carta._) Veurém si tè dret de tractarme com si jo fos
un no res. Sembla, á fe de Dèu, que m'hagi embarcat per forsa. Ans
d'embarcarnos, lo Sacristá, ja m'ho va fregar pèls bigotis... en
Patou m'ha tirat á la cara si _ell_ y ma germaneta s'entenían... Lo
fet es que sense adonarmen vaig de _cusineru_ á bordo de la _Sirena_
y encara no sé perqué ni de quína manera... ¡Jo qu' estaba tan
bè!... quatre nansas caladas al sech de la platja, un grapadet de
musclos sota 'l _baraderu_, y á la tarde ab los amichs...(_Senyal de
jugar á cartas._) No hi había días qu' entre 'ls musclos, algun
llangostí que altre... y la manilla, no guanyés de duas á tres
pessetas, menos quan perdía... las quedaba á deure... y tornaba á
casa ma germana, la pobre Pitera que tè tant bon cor... y 'm feya
menjar, y si estaba malalt me cuydaba, y si estaba sá m'apedassaba
la roba, me la rentaba... Lo senyor Rector, ma germana, tothom, ¡qué
home, sou jove! fa mass'anys qu' aneu engorronit per la
platja... ¡embarquéuse! Vaig resistir, dihent que no podía anar de
mariner per mor de la trencadura, pero no hi va haber remey. T'has
d'embarcar, me va dir ma germana... embarcat de _cucineru_... Ja qu'
ets tant bo per fer peixadas pèls dropos com tu, fesne per la
tripulació de la _Sirena_... Lo Grabat no 'm voldrá, li vaig dir...
Jo li diré que 't prengui... y 'm va pendre 'l Grabat... ¡pero la
Creu! Quan arrivi salvament á casa, cobraré lo que porto guanyat,
potser pagaré lo que dech... y la porto de cap... planto una taberna
per ma germana al carrer de Mar... fará d'alló més patxoca
darrera 'l taulell... endemés hi ha la nebodeta que puja... ¡un pom
de flors!... entre ellas duas y jo que 'ls portaré parroquians... en
grande... ¡y al menos beuré de franch! ¡Hola!(_Als mariners que
tornan._) ¿Ja las heu acompanyat á casa á las senyoretas? las mamás
las renyarán. (_Rihent_.) ¡Patou! Si 'm promets no dir res... ¿que
no saps lo que passa á casa del Capitá?
Patou: ¿Y aixó?
Gatneu: De primer la sèva noya se'n va anar á viure, á
Barcelona, ab D. Luisito... y ara ningú sap ahont para.
Patou: ¿Qué dieu?
Gatneu: "Sabrás (_llegint_) como la niña... la que ma
germana va tenir ab en Menendez, sabrás como la ñiña ha tenidu un
espanto... que m'ha hecho passar el pelegrino..." No, no es aquí.
(_Gira full._) ¡Ah! "Te hago assaber como la hica del Capitán fuí en
Barcelona con yo, la de 'n Plomas, la Sorda, la Ció... su padrino...
encétera, encétera... para demanar noticias vuestras al amo del
barco, y sabrás como l'amo del barco feya tiempo que cortecaba con la
Marieta, y sabrás como tenió una conversa con ella y de llavors...
énsa... no... de llavors ensá, no la hemos tornado á ver por el
pueblo, y disen si hace de gran senyora escundida en una torre de
prop de Barcelona... sabrás..."