### Escena IV.
Anteriors, Grabat que desembarca d'un
bot y 'lMayoral ab cartas á la má.
(_Lo Grabat veu la carta á la má de Gatneu y 'l moviment que fan los
mariners reculant tot mirantsel... --Mayoral dòna cartas al
Grabat._)
Grabat: (_N' obra una impacient sense deixar d'ull á
Gatneu y als mariners, llegeix rápit. Emoció gran._) ¡Del Rector! ¡no
n'hi ha cap de lletra d'ella! ¿De la mare de D. Luisito? ¿recomana 'l
sèu fill al mèu bon cor?
Mayoral: ¿Bonas noticias?
Grabat: (_Se 'l mira sense respondre._) ¡Prou heu
ballat!(_Als mariners._) ¡A bordo!
Mayoral: Jo 'ls había dit qu' avuy... per ordre de la
senyora podían passar la diada á terra, divertintse, beure, ballar.
(_Pausa terrible._)
Grabat: La senyora que mani á casa sèva, que mani als
sèus criats. ¡Embarca! (_A patadas y cops los dirigeix á la
llanxa._)
¡Jo perdo 'l seny! ¡Imposible! (_Copejant la carta oberta que tè á la
má._) ¡Tu! (_á Gatneu._) ¡quédat! (_L' atrapa pèl coll de la
samarreta. Lo Mayoral se retira, 'ls mariners també._)
Gatneu: Haig d'aná á fer lo sopar.
### Escena V.
Grabat, Gatneu, sols.
Grabat: ¿Entre las cartas qu' han portat, n'hi había
per tu?...
Gatneu: Veureu, Capitá...
Grabat: ¿De ta germana?
Gatneu: ¿De ma germana?... ma germana no sap
escriure...
Grabat: Pero sap xarrar... y tu ara 'ls llegías las
noticias qu' ella t'envía... ¿Parla de mi? ¿de casa?
Gatneu: Aixó de las cartas es sagrat.
Grabat: Més sagrat es lo nom d'una familia honrada...
dónam la carta...
Gatneu: ¿Per qué?
Grabat: Pocas preguntas... per llegirla.
Gatneu: Es que...
Grabat: L'esca s'encén y jo m'arboro... no m'ho fassis
dir un'altre vegada. Dónam la carta... ó llegeixla tu... quédat pèl
tèu regalo las tendresas que 't digui. Llegeixme las ratllas en
que 't parli de lo que s'ha passat á casa mèva, ¿m'enténs? No 't
fassis pregar... Si no llegeixes, te prench així (_li posa las mans
al coll_) ¡ja ho saps! no necessito cap més arma per matar á un
home... apreto 'ls polsos y has acavat de viure... Quan siguis mort,
estés aquí, assentat sobre 'l tèu cadávre llegiré jo mateix lo que tu
no vols llegirme... Si com ho temo, la carta conté infamias,
llensaré 'l tèu cos á mar y 'ls tiburóns li donarán sepultura.
Gatneu: ¿Quína culpa tinch jo de lo que ma germana
m'escriu? A ningú n'he dit... una paraula.
Grabat: Si no sou culpables ni ella ni tu, 't faré un
clot sota aquell cocotero... d'allá, y damunt la terra que 't tapi hi
faré plantar una creu... pero de totas maneras... ó llegeix...
(_Prepara las mans._)
Gatneu: No més diu que la noya...
Grabat: ¿La de casa?
Gatneu: No la sèva, la d'en Menendez ha tingut un
espant...
Grabat: (_S'impacienta y torna á fer ab las mans senyal
d'argolla._) ¡Cuyner! (_Veu terrible._)
Gatneu: (_Molt depressa._) Y que la vostra no es al
poble.
Grabat: Dónam la carta...
Gatneu: (_Li dona ab por y fuig._) Teniu. (_La carta ha
caygut á terra. Pausa._)
Grabat: Vull duptar, necessito creure que ma filla
m'espera ignocent... y pura, que 'l mèu adorat pare, aquell home tant
honrat viu... y no obstant, dupto... un corch me rosega, aqueixas
frases del Rector... tant ambiguas, tant alarmants!... la carta de
donya Luisa
_le recomiendo á mi hijo_! lo posat d'aqueixa gent quan m'han vist
desembarcar. (_Llegint_.) "Lo vostre pare va anar á Barcelona per
sapiguer noticias vostras. Trovantse á casa l'Armador va tenir un
atropell; pero va serhi molt bèn assistit per la vostra filla que
l'acompanyaba... Ara la noya no es al poble... ha anat á passar una
temporada ab la Ció!" Lo pare deu ser mort... Ella... Dèu de
misericordia, sigueu clement... (_s'agenolla_) y aquí... (_la carta
de
'n Gatneu per terra_) aquí deu haberhi la veritat espantosa y núa...
(_Va per péndrela._) ¡No! ¡no! val més que no llegeixi...
(_La cull._) La rompo... en mil trossos!... (_Va per rómprela, y al
plegarla veu lo nom de sa filla._) "...la noya del Capitá..."
(_Refentse_.) Semblo un bordegás de quinze anys! ¿no he dit que no
la llegiría?... (_Torna á plegarla per esquinsarla._) Un plech del
paper amaga 'l acavament de la frase "...la noya del Capitá..."
(_Decidit_.) ¡Estich sol! A ningú he promés que no llegiría... ¡Sí!
m'ho he promés á mí... ¿Pero quí soch jo?(_Sarcástich_.) ¿Quí ets,
Pau? (_Somrihent_.) ¿Quí ets, quan las fibras més sensibles del cor
se 't rompen?... un no res... "la noya del Capitá(_pausa, gira full
y llegeix depressa_) s'ha deixat enganyar per un home..." ¡No hi
veig! (_Llegint_.) "S'ha deixat enganyar per don Luisito, que,
segons diuhen..." (_Llegint un mot que no pronuncia._)
¡Ah! ¡impossible! ¡imposible! ¡maledicció! ¡veniu! ¡m'aufego!
¡m'aufego!... ¡Desseguit!... ¡desseguit!... pendré 'l vapor...
(_Parlantse com si tirés plans_) y d'aquí vint días... un mes! soch
á casa y ho mato tot!
### Escena final.
Grabat, Mayoral.