Sacristá: Lo cert es que densá que vas venir del
servici, que ta germana 't mantenía...
Rector: ¡Vaja! prou ha durat... ¿ahónt es la
tripulació?
Gatneu: Casi tots son á bordo ab l'altre pilot y 'l
nostramo. Lo capitá no més ha deixat saltar en terra als qui tenen
familia al poble.
Rector: ¿Que no sou tots de Port-nou?
Gatneu: ¡Qu' es cas! navegarém ab gent de totas
menas... En ma vida hauré fet un viatje ab gent de tanta nació y tan
barrejada. Hi ha un gallego... ¡de Corcubion! Un dels timoners es de
la Higuerilla... figuris senyor Rector... si no fa escruixir... ¡de
la Higuerilla! En Patou qu' es de... ¿d'hont ets tu, Patou?... ¿de
Guadalajara?
Sacristá: Lo fet es (_á Patou_) que no teniu posat de
mariner de per aquí.
Patou: ¿Perque vaig ormejat á la inglesa? tinch fets
més viatjes pèl mar Gran...
Gatneu: Nada, nada... ¿ja has acavat d'esgotá 'l gussi?
Esgota la llanxa, arma 'ls escalems, veyas si 'ls estrops son á
puesto... (_Baix al Rector y Sacristá_). Va vestit com si anés á
pescar la ballena y en sa vida ha pescat més qu' anguilas fangals...
Crech qu' es d'Amposta. (_'L rectó s'allunya._)
Rector: (_Al Sacristá trovant que l'altaret ja está
prou bé._) ¡Enllestiu! ¡Aném! Vosaltres (_á las donas_) així que
vagin arrivant gent direu qu' hem anat á pendre 'l sobrepellís,
l'aygua beneyta... (_Surten_.)
Gatneu: (_Intervenint_.) Las eynas per la benedició...
tot cosetas flonjas. Jo vaig esgarrar la carrera; no n'hi ha de més
descansada que la d'aqueixos...
### Escena IV..
Gatneu, Ció, Patou, menjant.
Gatneu: No 'l puch veure aqueix sacristá. Sempre ab
llatinadas... y un genit com una pólvora... quan li sembla que 's
burlan d'ell, desseguit hi es.
Ció: ¡No 'n feu cas, sempre está enterbolit!
Patou: No més hi deu veure clar per ajudar missa
primera.
Ció: A missa de set ja branda.
Patou: A l'ofici, trángul.
Gatneu: ¡Y á mitj día... fondo! Dorm unas quantas horas
per qualsevulga reconot, y á posta de sol se lleva... Ha trovat medi
de viure doble que 'ls altres. Ell de cada día 'n fa dos.
Patou: A mi m'estranya que 'l senyor Rector... qu'
encara que siga del ram del llatinorum es un bon jan, hagi arreplegat
un dropo, un borratxó...
Ció: Quan lo va arreplegar no ho era tant.
Gatneu: Sempre l'he conegut aixís... Lo va arreplegar
perque entre 'l Rector y ell s'han passat cosas _¡tarriblas!_ Han fet
la guerra del francés plegats... y no sé ahont... á Hostalrich me
sembla, lo sacristá va salvar la vida al sèu capitá, lo senyor
Rector... després van tornar al convent de Poblet á fer de flares...
y ara hi ha pochs anys... al bó de l'istiu quan van cremar los
convents, diuhen si ells dos conspiraban... Se van fer fonedissos.
Ció: Calleu, calleu, mala llengua. Quan lo Sr. Rector
y 'l Sacristá van venir al poble arrivaban de Roma.
Gatneu: Sí... sí... ¡de la fáccia! ¡Ja veureu! Un día á
l'anar á missa 'us trovareu ab la porta de l'iglesia tancada, al
Rector al mitj de la plassa muntat á cavall y al Sacristá ab un
trabuch...
Patou: ¡Donchs qué sé jo! ¡No fan posat de guerrerus!
### Escena V.
Anteriors, Pilot, Roseta y Emili, que surtirá d'escena
enrahonant ab un mariner, després torna.
Roseta: (_Una criatureta al bras, altre á la má._) ¿M'
escriurás sovint?
Pilot: T' ho prometo, fins escriurá 'l noy.
Roseta: Pensa en mi... en las nostras filletas.
Pilot: Per tu, per ellas, perque 'us estimo més qu' á
mi mateix m'embarco ab gust per un viatje... escolta.
(_Confidencial_.) N'hi ha que s'embarcan creyent que no més aném á
Cárdenas.
Roseta: ¿Donchs ahónt anéu? ¿més lluny?
Pilot: Per tothom, pèl Sr. Rector, per las familias del
poble aném á Cárdenas... pero més lluny ó més aprop (_somrihent_) lo
cert es que trigarém de tornar. Ab aixó, no t'impacientis... Lo
Grabat es lo millor Capitá de la costa, lo barco nou. Quan pugui
donarte noticias, te'n donaré; quan no 'n rebis... senyal de qu'
estém bons.(_Rihent tristement._) En quant á tornar...
Roseta: ¿Tornaréu?
Pilot: (_L'abrassa._) Quan siguém aquí... (_Pausa: juga
ab las criaturas._) Y sobre tot no diguis á ningú... lo poch qu' ara
t'he dit... Quan te sembli que fa massa temps que no sabs res de
nosaltres... pensa que som... ¡allá! ¡per allá! pero sempre navegant
vent en popa y rumbo á casa.
Roseta: ¡Quín viure 'l nostre! pobres mullers, fillas,
mares de navegants.
Pilot: ¡De pitjors n'hi ha! Després d'aqueix viatje
manaré 'l barco.
Roseta: ¿T' ho han promés?
Pilot: Es cosa segura. Ara mateix lo Capitá y 'l senyor
Joanet han tingut devant mèu una conversa... "No vull navegar més per
compte de D. Luisito, ha dit lo Grabat. Si surto á viatje es perque
había donat paraula á son pare... qu' era un amich, un company... Si
torném salvament y la mèva recomanació es escoltada, podrá manar la
_Sirena_..." (_Senyalantse_.)
Roseta: Ab tant poch que 'n tindríam prou si volguessis
buscarte feyna á terra... per tu, pèl noy.
Pilot: ¿D' escribents? ¡Dèu nos ne guart!... Ja veurás,
ja veurás (_amanyagantla_) quan aném l'un de Capitá, l'altre de
pilot...
### Escena VI.
Anteriors, la Pitera.
Pitera: (_Lliscant d'un grupo al altre, tafanejant,
irónica_). ¿Encara no estéu llestas?
Ció: Si tu 'ns haguessis ajudat, ó si haguessis enviat
á la tèva filla.
Pitera: ¿Per qué no, si m'ho haguessiu dit? Hauría
vingut jo de bona gana, perque la noya tè feyna. Apren de puntayre...
precisament no tinch cap hoste á casa.
Ció: No diguis, dona... hi tens á D. Luisito. No 'n
cauhen gayres al tèu hostal de viatjers tant d'upa. Li deus haber
donat lo quarto bó, ab llit de pilans.
Pitera: (_Mirant fixo, provocantla._) Li he donat lo
mèu.
### Escena VII.
Anteriors y Grabat.
(_Grabat, veyent á la Pitera, vol recular._)
Pitera: Escolti, D. Pau... (_Lo porta á primer
terme._)
Grabat: ¿Qué hi ha?
Pitera: Hi ha... que vull parlarte encara una vegada
ans que t'embarquis. (_Confusa_.) ¿En qué quedem? Las mèvas llágrimas
no t'han entendrit... Las mèvas amenassas...
Grabat: Las tèvas amenassas m'irritan.
Pitera: Y aixó que may han sigut prou claras; t'he
amenassat vagament de que parlaría, pero may t'he dit de qué ni á
quí... Te porto afecte, y no volía, quan m'abrassabas, que vegessis
entre 'l tèu pit y 'l mèu l'imatge d'un altr' home.
Grabat: ¿Falornias? ¿De quín home? Has de saber per
sempre que no hi ha cap home, ni mort ni viu, que 'm fássi por... ¿ho
entens?
Pitera: Prou, prou... ¡Un home, mort ó viu, potser
no 'l temis; pero molts homens, vestits de negre, assentats darrera
la taula d'un tribunal y sota un Christo!... Molts homens que siguin
jutges, que tanquin á la gent en presons ó 'ls envihin á presidi...
que manin al butxí... potser te fassin més respecte...
Grabat: Per la darrera vegada 't dich que las tèvas
rondallas m'amohinan.
Pitera: Donchs á mi m'amohina haber quedat viuda per
mor de qui jo sé.
Grabat: ¡Qué vols dir! (_Li pren lo bras._) Parla
clar.
Pitera: Vull dir qu' una nit... una horrorosa nit
d'hivern, segura de que 'l mèu marit, qu' estaba de servey, fóra
lluny, corrent per las platjas perseguint al pobrissó que riscant la
vida desembarca fráu... vaig consentir qu' un home... que tu
vinguessis á casa... (_pausa_) y 'l mèu marit, que potser tenía
sospitas de la traició que per tu li feya, va entrar hont nosaltres
dos eram, y ab l'arma qu' encara duya...
Grabat: Va vulguer matarme... ¡es cert! ¿y qué?
Pitera: Tu 'l vas desarmar, y ell furiós, exasperat, te
va insultar, va dir que volía béure la teva sang y l'un darrera
l'altre vareu sortir desafiats al carrer y del carrer á la platja, y
de la platja fins á las rocas de Sant Elm... y allá... allá dalt prop
de l'hermita del Sant...
Grabat: Ell persistí en matarme. Encara porto la marca
de l'arma qu' ab furor bestial li va servir per ferirme... Si no li
aturo
'l cop me partía 'l front (_molt tranquil_).
Pitera: Y tu, sense cap més arma qu' aqueixas urpas
(_senyala las mans_), lo vas pendre pèl coll...
Grabat: ¿Y qué saps tu ni ningú? 'L cadavre del tèu
marit va ser arreplegat per uns carrabiners...
Pitera: Que van declarar haberlo trovat mort... de
fret... Pero jo 'l vaig veure 'l cadavre, y aquí (_al coll_) portaba
las senyals d'aqueixos dits de ferro, d'aqueixa grapa d'animal
ferotge...(_pausa_) pero sentintme culpable, si no de la sèva mort,
de l'infidelitat que l'había causada... vaig callar, vaig posarme
dol...
Grabat: Que no duyas al cor... Aquell soldadot feya
temps que 't cansaba... no l'estimabas.
Pitera: Pero era pare de la mèva filleta, qu' estimo ab
tota l'ánima; era l'únich amparo qu' ella y jo teníam al mon.
Grabat: Mil vegadas t'he ofert ajudarte.
Pitera: ¿Ab diners? (_Irónica_.) Los diners se gastan.
Me semblaba que la mèva sumisió á la tèva fantasía, lo mèu carinyo,
la mèva fidelitat mereixían...
Grabat: ¿Que 'm casés (_rihent_) ab tu? May t'ho he
promés, noya bonica.
Pitera: ¿No? ¿vols dir? Hi ha cosas que no 's diuhen...
ab paraulas y que no obstant quedan ditas.
Grabat: En ma vida, ni á home ni á dona, ni á civilisat
ni á salvatge, he promés una cosa que no l'haja complerta.
(_Serio_.) Ab aixó si t'hagués promés á tu, á tu qu' ets tant xamosa
(_carinyós_).
Pitera: No m'ho has promés clar...