Grabat: Ni clar ni fosch. (_Enfadantse_.)

Pitera: Donchs jo m'he pensat que tu m'ho prometías, y

pèl cas basta...

Grabat: Basta tant poch, que d'aquí un' hora

m'embarco... viudo com soch fa deu anys.

Pitera: Deixantme viuda com soch densá d'aquella nit

espantosa.

Grabat: Densá de la mort del militar... Y acabem la

conversa.

Pitera: Escolta, Pau... No vull escándol ni reclamar

desseguit lo qu' ara no vols fer... Esperaré que tornis, pero

prométem... ¿m'ho promets, veritat? veurás quan no naveguis quina

vida mes regalada tindrás. Jo que soch manyosa... per la méva trassa

en arreglar los menjars que t'agradan vas comensar á festejarme... te

faré una vida de canonge, la casa te la tindré com un mirall, seré

per la tèva filla tant mare com ho soch per la mèva, serem dos per

estimarla... serás l'home mes felís d'aquesta terra.

Grabat: No necessito de tu per cuydar á la mèva

filla...(_impacient_) ni 't prometo res.

Pitera: ¿No? ¿no? (_Ell va allunyantse._) ¡Mira que

te'n repentirás; mira, Grabat, que xerraré; mira que soch tant

dolenta per la gent que 'm fan mal com agrahida y fidel pèls qui

m'estiman; mira, Pauhet de ca 'n Cendra, que si 'm deixas com deus

deixar á las mulatas de per allá quan ja 't fan fástich!...

Grabat: (_Tornant, baixet, agitat._) Desprecio ta

venjansa, prens mal camí pera entendrirme... á mí no 'm vinguis ab

amenassas...

Pitera: Tens rahó, sí... escolta, Grabat...

(_reprenentse_) ¡no, Pau! ¡Pauhet, escolta! t'he donat tot lo que

podía: al mèu marit perque 't feya nosa, la mèva persona perque

t'agradaba... No soch una senyora com las de ciutat... pero la tèva

dona, la Layeta, tampoch ho era... gayre més que jo... á casa teníam

hostal, ells feyan de buxellayres...

Grabat: No 't tornis á posar á la boca pera res...

¿m'entens, Pitera? ni á la mèva filla ni á la mèva dona... déixalas

ahont son: l'una prop del pare pera cuydarlo esperantme y l'altra

allá al cel esperantnos á tots quan fem lo darrer viatge.

(_Cremat_.) No 't posis á la boca lo nom de gent honrada...

Pitera: La tèva noya ho es, la tèva dona ho era, no ho

nego; pero tambè ho era jo y seguiría sentho si no t'hagués

escoltat...

Grabat: Tu 'm prens per un altre... ó per altres.

Pitera: (_Pausa_.) ¡Per altres!

(_Exasperada_.) ¡Pillo de platja! ¡Mal home! ¿Després d'haber fet de

mi lo qu' has volgut, encara

'm tractas de dona qu' es per qui la vol?

Grabat: (_Cedint_.) ¡Pitera!... ¡No cridis!... quan

torni serém amichs.

Pitera: No escolto res. Ara soch jo la que no vol

conversa. (_Pausa_.)

Grabat: ¡Millor!

Pitera: ¡Sabrás qui soch! (_Fugint d'ell passa davant

las donas sense mirarlas, fins que s'atura davant de Gatneu qu' era

al fondo de l'escena._)

La Sirena · 第 8 / 72 题