Sacristá: ¡Perque no fessis nosa á ta germana, á tot lo
poble! t'embarcaba de cuyner á bordo de la _Sirena_...
Gatneu: Sacristá de sants de cartró, no 'm vingueu ab
indirectas ni ab mots cuberts.
Patou: ¡Mots cuberts! ¿Encara voleu qu' us parli més
clar?
Sacristá: M' has tractat de borratxo...
Patou: 'Us torna 'l cambi.
Gatneu: ¡Jo borratxo, jo faig nosa! (_Amenassantlo ab
un rem._)
Sacristá: (_Arborant un candelero._) ¡Au, si
gosas! ¿que
't pensas que 'm fas por? De més guapos que tu n'he estés per terra
d'un cop de culata... quan perseguíam al francés.
Patou: (_Atiantlos._) ¡Alsa, valents!
Gatneu: (_Cremat á Patou._) Arri á la llanxa á carregar
aqueixos sachs... déixamel per mi aqueix frare llech. (_S' encaran en
posició de barallarse._)
### Escena IV.
Anteriors, senyor Rector.
Rector: ¿Qué passa? ¿y aixó, que sòu ximples? ¿encara
no esteu llest? (_Al Sacristá._) Millor fariau d'ajudarlo.
(_Als mariners._)
Gatneu: Prou feyna tinch per mi... De las tres de
matinada que vaig y vinch. Tota la feyna pesada... ¡ja se sap! pèl
_cucineru_. (_Lo Rector mira l'altaret, desapareix._)
Sacristá: ¡Com que ja n'habías perdut la mena de
travallar!
Gatneu: ¡Ves quí parla!
Sacristá: ¡Quánts anys há que t'hi arrossegabas per
aquí vivint á costas de la Pitera!... La pobre densá qu' es viuda
d'aquell carrabiné, prou feynas tè per ella y la sèva noya.
Gatneu: Jo no li feya cap nosa á ma germana... li feya
respecte á la casa; y en quant al sèu home no era carrabiner, era
sargento de carrabiners.
Sacristá: Lo sargento Malendras.