Gatneu: Segóns sembla, 'us hi enteneu en peixadas de
tota mena.
Sacristá: No tant com tu, que passas la vida menjant ó
fent cóure un menjar per uns ó altres... pero quan un home ha
corregut la Zeca y la Meka...
Patou: Y la vall d'Andorra.
Gatneu: Bè, tu no 't barrejis en conversa de gent com
cal y fes la tèva... esgota 'l gússi.
Sacristá: Quan un home ha corregut mon, avuy dejuno,
demá no dino... ¡figurat! Si l'ocasió li presenta una provisió de
recapte...
¡peix... ploma... ó pel!
Gatneu: 'Us hi debeu rebejar quan l'ápat es de debó.
Sacristá: ¡No tant! Alló que se'n diu menjar per
menjar... ¡afartarme! may ho he fet. Soch de mena poch menjador.
Gatneu: Com tots los borratxos.
Sacristá: ¿Qué has dit? deus parlar per tu: ¿qué m'hi
has vist may borratxo... del tot?
Gatneu: ¿Del tot? ¿del tot?
Patou: Aneu á saber lo qu' ell enten per borratxo del
tot.
Sacristá: Entench estarho com més de quatre... com ho
estaba cert _cucineru_ aficionat, cert mariner de secá. (_Irónich_.)
Gatneu: ¡Mariner de secá, jo!
Sacristá: Lo día que 'l mèu amich D. Pau Cendra...
Patou: ¿Amich vostre 'l Grabat?
Sacristá: ¡Sí senyor! no 'ns fem gayre, pero li porto
amistat... Lo día que 'l Grabat va dirli que per compassió...