Tom arribà a casa tot abatut, i la primera cosa que la seva tia li
digué li demostrà que havia dut ses malaurances a un mercat no gens
prometedor:
-Tom, tinc ganes d'escorxar-vos de viu en viu.
-Tieta, què he fet?
-Heu fet prou i massa. He anat a veure Sereny Harper, com una vella
bleda, esperant que li faria creure totes les beneiteries d'aquell
somni, quan (ja us podeu ben amanir!) em trobo que ella havia
esbrinat per Joe que vós fóreu aquí i sentíreu tota la nostra
conversa d'aquella nit. Tom, no sé pas com acabarà un minyó capaç de
fer aquestes coses! Em treu de test el pensar que heu pogut
deixar-me visitar Sereny Harper, i fer-me fer aquest paper tan
babau, i no dir-me'n una sola paraula.
Aquest era un nou aspecte de la cosa. A Tom, abans, la seva agudesa
del matí li havia semblat una bella facècia, d'allò més enginyosa.
Ara no semblava sinó roïna i miserable. Decantà el cap, i no se li
acudí res a dir, per un moment. En acabat va fer:
-Tia, voldria haver obrat altrament, però no hi vaig caure.
-O, infant! Mai no caieu en res. Mai no caieu en res, sinó en vostre
egoisme. Vau poder caure en fer de nit tot el camí de l'illa de
Jackson fins aquí, per a riure-us de les nostres angúnies, i heu
pogut caure en enganyar-me amb una mentida sobre un sommi; però no
heu pogut caure mai en compadir-vos de nosaltres i estalviar-nos
sofriments.
-Tieta, ara conec que ha estat una cosa lletja; però no volia pas
fer-la, una cosa lletja; no ho volia, ben cert. I, a més, no vaig
venir aquí per riure'm de vós, aquella nit.
-Perquè vinguéreu, doncs?
-Per dir-vos que no passéssiu pena per nosaltres, perquè no ens
havíem ofegat.
-Tom, Tom! Jo seria l'ànima més feliça del món si pogués creure que
mai haguéssiu fet tan bon pensament com és aquest; però ja sabeu que
mai el tinguéreu. I jo també ho sé, Tom.
-En bona refè, i en bona refè que el vaig tenir: que mai més pugui
estirar les cames si no és veritat.
-O Tom! No digueu mentida: sentiu? Això no fa sinó empitjorar les
coses cent vegades.
-No és pas mentida, tieta: és la veritat. Volia fer per manera que
no patíssiu: només vaig venir per a això.
-Daria tot el món per creure-ho: això serviria per a fer fonedissos
una pila pila de pecats, Tom. Gairebé n'estaria contenta, aleshores,
que haguéssiu fugit i obrat tan malament. Però això és una follia.
I, vejam per què no m'ho vau dir, infant?
-Perquè, veieu, tieta: quan us vau posar a parlar del funeral, vaig
començar d'omplir-me de la idea de la nostra vinguda i el nostre
amagament a l'església, i no podia, tanmateix, comportar
d'espatllar-ho. Així és que vaig posar-me l'escorça altra vegada a
la butxaca, i vaig fer muixoni.
-Quína escorça?
-L'escorça que havia escrit per fer-vos saber que havíem anat a fer
de pirates. Desitjaria, ara, que us haguéssiu despertat, quan us
vaig besar; ho desitjaria, en bona fe.
Les dures línies de la faç de la tia es relaxaren, i una sobtada
tendresa albejà en sos ulls.
-_Em besàreu_, Tom?
-Sí, que ho vaig fer!
-Esteu segur que vau fer-ho, Tom?
-Sí, vaig fer-ho, tieta: ben recert!
-Per què em besàreu, Tom?
-Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo en tenia
pena.
Les paraules tenien so de veritat. La vella senyora no pogué amagar
un tremolor de sa veu en dir:
-Beseu-me altra vegada, Tom! I, ala, aneu a l'escola, ara, i no em
feu més nosa.
Al moment que ell va ésser fora, ella corregué a un recambró i
tragué la ruïna d'un gec dins el qual Tom havia fet de pirata.
Després va aturar-se, tenint-lo a la mà, i es digué a si mateixa:
-No, no goso, pobre minyó! Em penso que ha mentit, en això... però
és una santa, santa mentida, pel consol que em donà. Espero que el
Senyor... sé que el Senyor el perdonarà, pel seu bon cor en dir-la.
Però no vull esbrinar si és una mentida: no ho miraré.
Deixà de banda el gec, i romangué per allà a la vora, pensívola, un
minut. Dues vegades estengué la mà per pendre de bell nou la peça, i
dues vegades es contingué. S'arriscà una vegada més, i aleshores es
fortificà amb aquest pensament:
-És una mentida de bon ésser... és una mentida de bon ésser... No
permetré que em sàpiga greu.- Així, doncs, cercà la butxaca del gec.
Un moment després llegia el tros d'escorça de Tom entre un doll de
llàgrimes i dient:
-Ara podria perdonar al noi, baldament hagués comès un milió de
pecats!