-Això us ensenyarà, mestre Gedeon, a fer fermar els vostres gossos.
Hi teniu una flaca pels vostres gossos, una flaca! Aquests maleits
animals acabaran treient-nos de casa. Suara mateix, altra vegada, a
la galeria gran, trobo el vostre Blitz: m'ha saltat a la cama,
mireu: encora hi ha les dents marcades! una cama que era nova!
Brètol d'animal!
-Fermar els meus gossos! Gentil negoci!- digué el picador. -Els
gossos fermats no valen res, es tornen massa esquerps. I després,
¿que no n'estava de fermat, Lieverlé? La pobra bèstia encara té la
corda al coll.
-Ep! això que dic, poc és per mí mateix: quan s'acosten sempre tinc
el bastó enlaire i la cama de fusta endavant. És per la disciplina:
els gossos han de ser al gossal, els gats a la teulada, i la gent al
castell.
Tobies es va asseure tot pronunciant aquestes darreres paraules i,
amb els dos colzes damunt la taula i els ulls esbadocats de
felicitat, va dir-nos en veu baixa, en to de confidència:
-Sabreu, senyors, que sóc solter aquesta nit.
-Fugiu d'aquí!
-Sí, Maria Anna vetlla amb Gertrudis a l'avantcambra de missenyor.
-Aleshores, no dueu gens de pressa?
-Gens! Absolutament gens!
-Quina llàstima que hagueu arribat tan tard!- digué Sperver; -totes
les botelles són buides!
La cara llarga del bon home em va enternir. Li hauria plagut tant
d'aprofitar-se de la seva viduesa! Però, a desgrat dels meus
esforços, un llarc badall separà les meves barres.
-Serà una altra vegada- va dir tot alçant-se. -Cosa adïada, no és
pas deixada.
-Bona nit, senyors.
-Ei! Espereu!- exlamà Gedeon, -veig que Fritz té son, devallarem
plegats.
-Amb molt de gust, Sperver, amb molt de gust; de passada, anirem a
dir quatre mots a mestre Trumpf el cellerer; és a baix amb els
altres. Knapwurst els conta històries.
-Això és. Bona nit, Fritz.
-Bona nit, Gedeon; no t'oblidessis pas de fer-me cridar, si el comte
pitjorés.
-Estigues tranquil... Lieverlé!... tast!
Eixiren. Mentre ells travessaven la plataforma vaig sentir com el
rellotge de Nideck sonava les onze hores.
Jo estava mort de fadiga.