La neu obstruia aquella plataforma de granítica balustrada; el vent
l'escombrava amb xiulets immensos. Qui hagués vist de la plana
estant la nostra atxa escabellada, hauria pogut dir-se: -Què hi fan
allà dalt, dins el nuvolar? Per què es passegen en aquestes hores?
-La vella bruixa potser ens albira,- vaig pensar dintre meu, i
aquesta idea em va dar esgarrifances. Vaig estrényer els plecs de
les meves calces, i amb la mà damunt el meu feltre vaig començar de
córrer darrera Sperver. Ell alçava la llum per indicar-me el camí i
caminava a grans gambades.
Vam entrar precipitadament a la torra, i després a la cambra d'Huc.
Una flama vivent va saludar-nos amb sos joiosos espetecs: quina
felicitat de tornar-se a trobar a recer d'espesses muralles!
M'havia aturat mentres Sperver tornava a tancar la porta, i, tot
contemplant aquell antic estatge vaig exclamar:
-Alabat sia Déu! Al capdavall podrem reposar.
-Davant una bona taula- Gedeon va afegir-hi. -Contempla'm això, en
comptes de palplantar-te com un badoc: una cuixeta de cabirol, un
parell de gallines boscanes, un llussó de dors blau i boca guarnida
de julivert. Viandes fredes i vins calents: així m'agrada. Estic
content de Kasper; ha entès bé les meves ordres.
Deia veritat, el brau Gedeon. «Viandes fredes i vins calents»,
perquè davant la flama, una magnífica renglera d'ampolles sofrien la
delitosa influència de l'escalfor.
Davant aquell espectacle, vaig sentir que en mi es desvetllava una
veritable fam canina; però Sperver, que era home entès en
conveniències, em va dir:
-Fritz, no ens hi acuitem, el temps no manca, posem-nos amb tota
comoditat; les gallines boscanes poc tenen cap idea d'aixecar el
vol. Primerament, les botes et deuen fer mal: quan un hom ha galopat
vuit hores seguides és bo de canviar de calçat; aquest és el meu
principi. Vejam seu, posa la bota entre les meves cames... bé... ja
la tinc... Ja en tenim una!... Anem per l'altra... Això és!... Colga
els peus en aquests esclops, treu-te les calces i tira't aquest
abric a l'espatlla. Molt bé!
Ell va fer igual, i després, amb veu estentòrea:
-Ara, Fritz- va exclamar, -cap a la taula! Treballa tu per la teva
banda, com jo per la meva. I sobretot recorda't del vell proverbi
alemany: «Si és el diable qui ha fet la sed, ben segur que és Nostre
Senyor qui ha fet el vi».