Reading.--Una barca de vapor ens remolca.--Les embarcacions petites
són ben empipadores: sempre es fiquen pel mig i fan nosa als
vapors.--George i Harris tornen a fer una escapada de llur feina.--
Streatley i Goring.
A quarts d'onze som a les envistes de Reading. El riu, ací, és brut
i trist, i no és cosa d'entretenir-se massa per aquests indrets. El
poble és antic i cèlebre: data dels temps llunyans del rei Ethelred,
quan els danesos ancoraren llurs vaixells de guerra a Kennet i es
llançaren de Reading per destruir Wessex. És on Ethelred i el seu
germà Alfred lliuraren batalla amb els pagans, vencent-los. Ethelred
pregava i Alfred combatia.
Molt més tard, Reading sembla haver estat escollit com un indret a
propòsit per arrecerar-s'hi quan els assumptes no presenten a
Londres gaire bon caient. Sempre que una calamitat flagel·la
Westminster, el Parlament es replega ràpidament a Reading. El 1625
els tribunals de justícia van seguir-lo i tota la cúria hi sojornà.
Heu's ací perquè fóra bo que de tant en tant caigués a Londres algun
petit flagell, per a desembarassar la ciutat dels homes de lleis i
del Parlament.
Reading estigué sitiat pel comte d'Essex durant la Lluita
Parlamentària, i al cap d'un quart de segle el princep d'Orange
derrotà ací les tropes del rei Jaume. Enric I és enterrat a l'abadia
dels Benedictins, fundada per ell; les ruïnes mereixen ésser
visitades. El famós Joan de Gant fou casat amb Lady Blanca en la
mateixa abadia.
A la resclosa de Reading vam trobar una barca de vapor d'uns amics,
la qual ens remolcà fins a cosa d'una milla de Streatley. Aquesta
manera de navegar és, evidentment, força agradosa: jo, almenys,
m'estimo molt més navegar així que no amb rem. El viatge, però,
hauria estat encara molt més plaent si no és per unes quantes
petites embarcacions menyspreables que seguit seguit es posaven
davant nostre, obligant-nos, per a no abordar-les, a donar
contramarxa o haver d'aturar-nos a cada moment. Veritablement és una
cosa empipadora, i caldria pendre una decisió encaminada a fer
moderar la marxa de tals embarcacions, que tanmateix són molt
impertinents. Xiula que xiula, a perill de rebentar la caldera, i ni
així amb prou feines podeu aconseguir que us deixin el pas lliure.
De bona gana hauria jo enfonsat, si m'ho haguessin deixat fer, un
parell d'aquelles petites barques, per a donar-los una lliçó.
El riu esdevé encisador, un poc més enllà de Reading. El camí de
ferro descompon el paisatge pels voltants de Tilehurst, però des de
Mapledurham a Streatley és admirable.
Més enllà de la resclosa de Mapledurham es passa per davant de
Hardwick-House, on Carles I jugava a bols. Les proximitats de
Pangbourne, on s'aixeca l'original i petit hostal _del Cigne_, deuen
ésser tan conegudes dels aficionats a les exposicions de pintures
com ho són dels propis estadants.
El vapor ens deixà dalt la gruta, i aleshores digué Harris que havia
arribat el meu torn de remar. Això era ben fora de raó. Havia estat
convingut, aquell matí mateix, que jo menaria la barca fins tres
milles més amunt de Reading i n'érem encara deu milles avall (*20).
No hi havia dubte que eren ells, els que havien de remar. Però no em
fou possible de convèncer Harris ni George, i, per estalviar
discussions, vaig pendre els rems (*21).
Goring, al marge esquerre, i Streatley, al de la dreta, són (cada un
en son aspecte) uns encisadors indrets. La immensa extensió d'aigua
que forma el Tàmesis a Pangbourne fa venir ganes de servir-se de la
vela durant el dia, i dels rems amb claror de lluna. Els panorames
de que gaudiu són bonics a tot ser-ho.
Nosaltes teníem el projecte d'arribar-nos aquell dia fins a
Wallingford, però l'aspecte afalagador i rioler del riu féu
aturar-nos una estona. Deixàrem la barca al pont per visitar
Streatley, i dinàrem a _El Bou_, amb la més gran satisfacció de
Montmorency.
Diu que, les muntanyes que s'aixequen a l'una part i l'altra del
riu, s'unien antigament i formaven una barrera al mateix indret per
on avui passa el Tàmesis, el qual finia en un llac immens més enllà
de Goring. Jo no puc afirmar ni contradir aquesta versió, i he
d'acontentar-me amb fer-ne esment.
Streatley és una antiga plaça originària, com quasi totes les viles
riberenques del Tàmesis, de l'època anglo-saxona.
Goring no és tan agradós com Streatley, però és bonic, a la seva
manera, i sap fer-se apreciar del visitant. Es troba més a prop del
ferrocarril...
Ho dic per si se us acut la idea d'anar-vos-en de l'hotel sense
pagar el compte.