-Ja sé el que teniu, amic! Haveu agafat un refredament. Féu el favor
d'acompanyar-me. Conec, per ací a prop, en girar la cantonada, un
lloc on podreu trobar un glop del millor whisky escocès com mai no
haveu tastat; amb un dir Jesús, restareu més trempat que un orgue.
Harris sempre coneix un lloc, «per ací a prop, en girar la
cantonada», on pot trobar-se alguna cosa especial per aixecar el
colze. Si el veiéssiu al Paradís (suposant que semblant cosa pogués
esdevenir-li), tot seguit us saludaria dient-vos: -¡Què content
estic de trobar-vos ací, company! He descobert un magnífic reducte,
«un poc més enllà, en girar la cantonada», on hi ha un nèctar de
_primo cartello_.
En qüestió d'acampar al ras, l'observació pràctica de Harris sobre
la pluja era ben justa. Acampar així, en semblant cas, és tanmateix
una cosa ben poc divertida.
Som a la nit. Esteu tot mullat; hi ha dins la barca dues polzades
d'aigua; tot és inundat. Veieu sobre el marge un lloc menys fangós
que els altres, i desembarqueu per anar a la tenda que dos companys
procuren d'aixecar.
La tenda, empapada d'aigua i bambolejada durament, cau i s'enrotlla
al vostre cap. Us enrabieu. La pluja segueix a torrents.
Aixecar una tenda quan fa el temps sec, ja és una cosa empipadora;
però al mig de la pluja esdevé un treball herculi. El company, en
compte d'ajudar-vos, sembla bellugar-se com un ximplet. Quan haveu
fixat convenientment la vostra part de tenda, ell, amb una forta
empenta, fa malbé l'obra.
-Què feu, vós, allí?
-I vós què feu?- respon. -Deixeu anar-ho tot!
-No estireu d'allà! Això va de l'inrevés, ara. Sóu un poca-solta.
Torneu a començar.
-No ho he fet pas jo- crida l'altre. -Deixeu anar la part vostra.
-Us torno a dir que ho feu tot malbé- brameu, picant de peus a
terra. -Ho aneu a desballestar tot.
Ensems doneu a los cordes una bona empenta, i féu sortir de lloc les
estaques que havia clavat l'adversari.
-Embriagós del dimoni!- sentiu que reganya l'altre. I, amb un cop
furiós, arrenca les estaques de prop vostre. Llavors agafeu el
martell i us precipiteu entorn de la tenda per dir-li el que penseu
de l'operació. El vostre adversari fa el mateix, voltant en el
mateix sentit que vós, per expressar-vos tota la seva opinió, i
comenceu de girar i renegar tant com podeu, fins que la tenda se'n
ve a terra en un munt i us encara l'un a l'altre, i, plens
d'indignació, crideu tots a un temps: -Veieu? El que us havia dit
que passaria.
Arriba el tercer company, fins aleshores enfeinat a treure aigua de
la barca. Ha omplert la seva manguera moltes vegades, i en deu
minuts no acaba de maleir-vos.
-I ara! Quin dimoni de joc esteu fent? ¿Per què aquesta tenda no és
aixecada?
A la fi, bé o malament, està enllestida i podeu desembarcar tot el
vostre equipatge. És inútil provar d'encendre foc al bosc: agafeu,
doncs, el vostre foguer d'esperit de vi i us hi arrupiu a l'entorn.
L'aigua de pluja és el plat principal amb que aneu a delitar-vos; el
pa és remullat en tres quartes parts; el pastís de carn és
copiosament ruixat; les confitures, la mantega, la sal i el cafè
s'han barrejat, i el conjunt sembla una sopa.
En havent sopat, trobeu el vostre tabac en remull: impossible fumar.
Per sort teniu una ampolla del líquid que reanima i enerva... segons
la dosi que se'n pren. Amb tal líquid us arriba un gust per la vida
a bastament, amb la dolça perspectiva d'assolir el vostre llit.
Llavors somieu que un elefant se us ha assegut sobtadament a
l'estómac, i que un volcà ha fet erupció i vos ha projectat al
darrer fons de la mar, amb el susdit elefant reposant sempre
beatíficament damunt vostre.
Us deixondiu amb la sensació que un terrible esdeveniment acaba de
produir-se: la vostra primera impressió és d'haver arribat la fi del
món. Després reflexioneu que això no pot ésser. Penseu tot seguit
amb lladres, amb assassins; finalment traduïu les vostres sensacions
mitjançant el mètode habitual, però res no se us acut. Tot el que
imagineu és que, per exemple, milers de persones us escometen a
puntades de peu i que aneu a ofegar-vos.
A prop vostre algú sembla passar un moment perillós, car sentiu com
criden a sobre del vostre llit.
Determinat a posar a bon preu la vostra vida, lluiteu frenèticament,
colpejant a dreta i esquerra amb els braços i les cames, i cridant a
ple pulmó; a la fi, qualque cosa es demoleix i vos trobeu amb el
cap a la fresca, entreveient a dos peus de distància un lladre
encongit, a punt de ferir-vos, i us prepareu a sostenir-hi un combat
a mort, fins que... de cop i volta reconeixeu Jim.
-Sóu ben bé vós: eh?- diu Jim, que us reconeix al mateix moment.
-Sí- responeu, refregant-vos els ulls. -¿Què passa?
-Aquesta miserable tenda, em sembla que ha caigut.
-On és Bill?
Tots dos comenceu de cridar Bill, mentre el pis s'aixeca i es
balandreja sota els vostres peus, i la veu sorda que abans
escoltàveu exclama al mig de la tenda enrunada:
-Eh! Fora d'aquí dalt! ¡Fugiu de sobre el meu cap!
Bill surt, amb prou treballs, de dintre els plecs de la tenda:
sembla una vella, i té el cos tot ple de fang trepitjat; a més a
més, el veieu amb una disposició d'esperit massa agressiva,
persuadit d'haver estat tot una broma premeditada contra seu.
L'endemà un hom és afònic, formidablement constipat i amb un humor
de diables. Les frases surten, de les goles ronques mentre us
desdejuneu.
* * *
Vàrem pendre el determini de dormir al ras, les nits que fes bo; i
aixoplugar-nos en un hotel, com les persones dignes, les nits de
pluja.
Montmorency va saludar aquest compromís, aprovant-lo enterament: mai
no ha estat molt partidari de les poètiques soledats. Doneu-li una
diversió sorollosa, i aleshores, per vulgar que sigui, no el fareu
menys feliç.
En esguardar Montmorency es pot creure que és un àngel enviat a la
terra sota la figura d'un petit fox-terrier: un àngel que no sé per
quina raó no havia d'ésser admès dins el gènere humà. Té una
expressió que sembla dir: «Oh, quin món tan pervers és aquest! ¡Com
em plauria millorar-lo, ennoblir-lo!» Pobre Montmorency! La seva
mena de gest ha omplert sovint de llàgrimes els ulls de moltes
velles persones devotes: fins de _ladys i gentlemen_.
Quan començà de furejar pels marges (a costes meves), vaig creure de
primer antuvi que no podria persuadir-lo de restar amb mi. Vaig
pendre el costum d'asseure'm i examinar-lo quan s'estenia sobre la
catifa, davant del foc, examinant-me ell a son torn. I jo pensava:
"Segur que no viurà gaire temps ací baix aquest gosset. Qualsevol
dia serà aixecat amb un carro vers el cel rutilant: aquest serà el
seu destí!"
Però així que he pagat per culpa seva cap a una dotzena de gallines
escanyades; quan, agafant-lo de la cua, l'he deslliurat de mil
combats de carrer; quan una dona enfurismada m'ha presentat, perquè
el veiés, el cadàver del seu gat difunt, bo i tractant-me
d'«assassí»; quan m'he vist demandat als tribunals pel meu veí del
costat, per haver deixat en llibertat un gos ferotge, un gos que
havia muntat la guàrdia davant el seu magatzem de ferramentes durant
dues hores, una nit de fred, sense poder el veí treure ni la punta
del nas; quan he sabut que a espatlles meves el jardiner havia
guanyat 30 xelins apostant per la destrossa de «tantes rates en tant
de temps»... des d'aleshores he començat de creure que potser se li
permetria de romandre en el nostre planeta una temporada més llarga.
Vagabundejar entorn de les caneres; aplegar la canilla més
desqualificada que pugui proveir la ciutat, i disposar-la, en ordre
de batalla pels carrers, per a combatre altres gossos de semblant
ganduleria: heu's aquí la idea que Montmorency es feia de _la gran
vida_.
Dit tot això, es comprèn la seva completa aprovació al nostre
projecte de dormir als hotels, hostals o paradors.
* * *
Les nostres disposicions d'aquella nit foren preses a grat de tots;
mancava a decidir la tria dels fardells que ens calia dur. Però, tot
just començada la discussió, Harris fou del parer «que s'havia
emprat eloqüència a bastament» per una sola nit i proposà d'anar per
alegrar una mica el cor en «un bell recó, prop d'allí», on era a la
nostra disposició una glopada de _Irish_, responent de la classe.
George es trobava alterat (mai no l'he conegut d'altra faisó); i,
com que per la meva banda tenia el pressentiment que una mica de
whisky calent amb un tall de llimona aniria bé per a la meva
malaltia, s'ajornà, de comú acord, el debat fins al vespre vinent.
I, prenent els barrets, s'aixecà l'assemblea.