Christel, Iòsef, Fritz i Súzel no en feien cap cabal d'aquests
parlaments.
-Quin temps tan magnífic!- exclamava Christel com si es parlés a si
mateix; -aviat farà un mes que no hem tingut pluja, i cada vespre
hi ha qui-sap-la rosada; és una veritable benedicció del cel.
Iòsef omplia els vasos.
-D'ençà de l'any 22- reprenia el vell masover, -no em recordo
d'haver vist un temps tan bo per l'entrada del fenc. I aquest any
el vi també ha estat molt bo, era un vi tendre; hi ha hagut galant
collita i galants veremes.
-T'has ben divertit, Súzel?- demanava Fritz.
-Oh! sí, senyor Kobus- feia la petita, -mai no m'havia divertit
tant com avui... Me'n recordaré una pila, pila de temps.