-Aquesta petita és altívola: es pensa que la tracto com una
serventa, i això li fa pena.
Per això tornant-se a posar el goulden a la butxaca, digué:
-Escolta, Súzel: jo mateix et compraré alguna cosa: valdrà més.
Cal, però, que em donis la mà: sense això, em creuria que estàs
enutjada contra mi.
Aleshores, Súzel, amb la cara gentil amagada dins el davantal, i el
cap decantat endarrera, damunt l'espatlla, li estengué la mà; i,
quan Fritz l'hagué estreta, tornà a l'eixida tot corrent.
-Les criatures tenen unes idees ben estranyes!- digué
l'anabaptista. -Ara vegeu! Ha cregut que volíeu pagar-li les coses
que ella feia de tot cor.
-Sí- digué Kobus. -Em sap força greu d'haver-li fet pena.
-Ah!- exclamà Orchel; -tanmateix és massa orgullosa! Aquesta petita
ens donarà grans disgustos.
-Vaja, calmeu-vos, Orchel- digué Fritz, tot rient. -Val més ésser
una mica massa altívol que no massa poc, creieu-me: sobretot quan
es tracta de noies. I ara, a reveure!
Es posà en camí amb Christel, que l'acompanyà fins a la carena; es
separaren vora les roques, i Kobus continuà tot sol, a bon pas, la
caminada cap a Huneburg.