Rector: Qu' has sigut mare... Lo que no sabrá quan
arrivi, es que ja ets mare sense fill...
Marieta: Senyor Rector... y... ¿ell ho sap?
(_Ensenya 'l fossar._)
Rector: Sí. N'ha tingut gran pena. Pera consolarte, per
ferse perdonar sa vilesa ha vingut... d'hont era... de l'Inglaterra
me sembla.
Marieta: ¿Había fugit de Barcelona tement l'arrivada
del pare?... ¡fins es poruch! espantadís...
Rector: Lo Sr. Joanet y jo li hem parlat, y vindrá,
sumís, á demanarte per muller... Entra, entra... (_Fentli un poch la
forsosa per ferla entrar á la capella._) Encara que sentis veus
conegudas no 't moguis dels peus de la Verge fins que jo 't vingui á
cercar. Demánali que 'ns illumini... (_Ell entra á l'Abadía._)
### Escena VII.
Sacristá eixint del fossar ab una aixada
y una senalla.
Sacristá: ¡Vaja... un de més!... ¡un de menos! ¡Un de
més al camp del repós! ¡Un de menos bregant per aqueixa vall de
llágrimas!... ¡Ditxosos ells! Ditxosos los que moren... Més ditxosos
encara 'ls que no han nascut... estalvían feyna al fosser... S'
estalvían afanys, desolacions, malaltías, penas!... Lo llibre d'allá
dins ho diu... tots los sèus fulls, de pedra, cantan lo mateix
psalm.
"Aquí reposa una mare..." "Aquí jau per sempre un fill." "Vas de las
cendras de..." ¡Jáure! ¡reposar! ¡ser cendras! eixa es la vida.
Deixem l'aixada.
### Escena VIII.
Lo Rector surt ab bastó y barret.
Sacristá: ¿Que se'n va?