Marieta: O al menos d'amagar per sempre la mèva
deshonra, de fugir bèn lluny, hont ningú puga ferme enrogir no més
mirantme.
Rector: ¡Ni has de morir, ni has d'anar tan lluny! ¡tan
lluny! (_somrihent_) que la gent que 't volen bè tinguin massa feyna
pera trovarte. No 't moguis d'aquí. Entra á l'abadía á reposarte...
La tèva dida y la Roseta 't farán companyía... Jo vaig (_pausa_) á
buscar á ton pare... 'l trovaré pèl camí platja amunt, vindrá per las
rocas de vora mar.
Marieta: ¡No! ¡no! (_Plora_.) ¡No!
Rector: (_Calmantla_.) Al saber qu' había arrivat á
Barcelona hi vaig corre... y per sort, entre 'l senyor Joanet y jo
hem impedit que fes una desgracia.