Una recalada prop de Cárdenas, terrer palúdich ó
sian _manglares ab bejucos_ (jonchs); rocas á dreta. La _Sirena_
fondejada entre 'ls
_cayos_. Al fondo 's veuhen las siluetas de las _tetas de Camarioca_,
tres lleguas endins de Cárdenas. A terra 'l _bohiho_ ab calderas y
ormeig de negrería cubert de _yagua_, crosta de palmera. La
vegetació: palmeras de tronch llis, _cocales, caña y manigua_
(brossa), alguns pins borts. Mariners de la _Sirena_, negres
desembarcats y ajeguts, mulatos que van y venen. Un negre
al _cepo_.
Vestits: pantalon y americana de dril, las donas faldillas y mocador
de colorayna, barret de palla quan surten á travallar, sabatas de
baqueta ab cordons y orelletas, puntera ample.
### Escena primera.
Passan llargas teorías de negres nusos. Lo Mayoral va
cridant y apuntant.
Mayoral: Ingenio del Rosario: 12 morenos, 7 marrones.
(_Un altre empleat apunta y s'emporta 'ls negres._)
Ingenio Lealtad: 15,3 idem., bozales.
Ingenio Virgen Pura: 10 bozales, 3 idem menores.
(_Al volguer fer aixecar un negre, home ó dona, altre negre que será
de sexo diferent y qu' espera tanda pera ser emportat vol retenir al
qui se'n enduhen. Los dos negres que serán artistas y no comparsas
s'abrassan, se deixan quant lo mayoral los separa, tornan á reunirse,
jemegan, ploran y sempre dihentse:_) ¡Ahulaj! Taó,
táo. ¡Luuh! ¡Mauna!
¡ta-oj!
Mayoral: Bueno deixemse de cuentos (_Als negres._) Vos
(_al empleat_), emportéusels y si no podeu féu venir gent de la
goleta... ¡ansia! (_Forsejant per separarlos._) ¡Ansia! (_al negre_)
si fas lo rebech anirás á jaure ab aquell. (_Al cep._)
Gatneu: Aquell (_lo del cep_) es molt bretol. Tot lo
viatje que mou brega.
Miliet: Potser sigan parents. (_Al mayoral referintse
als dos que no volen separarse._) ¿Que t'es germá? (_Al negre._)
Déixeulos junts, pobrets, sembla que s'estiman de veras.
Mayoral: No pot ser, n'he d'entregar 18 al _ingenio
Virgen Pura_, y si deixo que se'n vagin junts lo _Lealtad_ no
trovará 'l compte. _¡Vaya vivo!_ (_Al empleat._)
(_Bregan per separar als dos negres y per fí ho consegueixen._)
Miliet: ¡Tè! (_al negre que s'emportan_) un rosari
que 'm va donar lo senyor Rector lo primer día que vaig combregar.
(_Ploricó_.) Jo no 'l passaba gayre... pot ser li doni bona sort.
(_Lo posa al coll del negre_).
Mayoral: En lo moment mes cruel: lo de repartir la
negrada.
Miliet: Si al menos entenguessiu be lo que diuhen.
Mayoral: Ja tenim aquí entre 'ls negres vells algun que
recorda paraulas de la llengua nativa: pero l'Africa es molt gran y
casi may entre cent negres n'hi ha vint que parlin la mateixa
llengua... Aquells son de Guinea... los altres de Mozambique.
(_Surten los negres que ploraban y tot lo lot, entre 'ls quals hi
haurá los dos qu' eran al cepo_). ¡_Mucho ojo_ ab aquell parell!
(_Los del cep_). Vaya, tu, Miguelillo (_un altre empleat_), pren los
tèus.
Ingenio la Criolla: 22. 4. (_Los negres se'n van acompanyats d'una
música primitiva: un tamboret y un pito: ram-pam-pam._)
### Escena II.
Mayoral, Gatneu, Patou, Miliet.
Mayoral: ¡Llestos! tot está á pedir de boca. Capitá com
lo de la _Sirena_ no n'hi ha... Ni un de malalt (_negres_).
Gatneu: Aqueixa tam-rata-pum los consola molt.
Mayoral: ¡Fins están grassos!
Gatneu: Més que nosaltres... Figureuvos que quan los
varem embarcar estaban tancats en una mena de corral, qu' aquí... es
á dir qu' allá á casa, no hi hauríam tingut garrins.
Miliet: Lo rey... no sé quants los había fet
presoners.
Gatneu: Sí, ¡dihemli lo rey de bastos! Había guanyat
una batalla al rey... ¡dihemli d'oros! y en compte de menjarse als
vensuts, ne volía treure quartos... ó si no quartos, barrils de rom,
fusells, mocadors de pita, mirallets.
Patou: ¿Qué li vareu parlar al rey... de bastos?
Gatneu: Com ara 't parlo: me va vendre gallinas, una
mena de fruytas com pomas.
Patou: ¿Y l'enteníau? ¡si el Mayoral diu qu' entr'
ells no s'entenen!
Gatneu: Donchs jo al rey d'allá l'entenía com si hagués
sigut de la Barceloneta. Glan, jrak, ziks, piuts. (_Imita una
conversa ab monosílabs qualsevulga interrompuda per interjeccións
catalanas donant á entendre una batalla, presoners, perdó, menjar
carn crua, vendre 'ls presos, cobrar, emborratxarse, embarcar los
presos._) No mano, li deya jo... Jrak jrak es lo capitá. Si beus
massa agafarás la turca. "¡Brim! ¡lou! ¡lou!" Endevant, ja
t'entench. "¡Zak!" tens rahó... Val més véndrels que menjártels á la
brasa... Son massa bruts, te donarían mal de ventre. "¡Y... y...
y...! ¡ta... ta...!" y per ferli veure qu' eram amichs li vaig donar
un botó de las calsas, era daurat, y ell, á més de lo que 'ns venía
pèl gasto de bordo y que 'l capitá li feya pagar, me va regalá dos
caixals qu' havía arrancat al rey de... ¡al altre!... al sèu enemich,
miréusels. 'Ls porto com recort per ma germana.
Mayoral: (_Rihent_.) Lo cert es (_mirant la sèva
llibreta_) que de tantas expedicións com he rebut, may n'he
desembarcat una de tant ben cuydada.
Gatneu: Si li dich que més de planyer som nosaltres.
Patou: Ells, de matinada... en cuberta.
Gatneu: Mentres prenen la fresca y comensan á
civilisarse xarrupant ayguardent ó llepant plats (sempre 'ls tenía
per la _cucina_) la gent al sollado...
Patou: ¡Frega, que frega!
Gatneu: Posantho tot net y curiós per quan baixin _los
pasajeros_. Si 'l temps es bonansa 'ls rentém, es á dir la gent los
renta, ab la manguera, ab baldes d'aygua, jo no més los feya la
calderada.
Patou: Fins ab sabó 'ls rentém, ab sabó y filásticas.
Gatneu: Nada, que duyam tres quintás de sabó moll y
no 'n queda... ¡ni aixís! ¡Us dich que fem un ofici!... travallem com
uns negres... y ells que ho son... se reposan com si fosin blanchs!
Y ¡xala! res més que menjar y dormir (_cambi_). Sense parlar dels
perills... que nosaltres correm y qu' ells ignoran.
Mayoral: Los perills de la navegació... ¿Heu trovat un
carboner...? ¿Un vapor de guerra?
Patou: ¡Mala fí fassin! ¡no 'ns deixan viure!
Gatneu: ¡Jo ho crech, que n'hem trovat un!... que si no
soch jo que vaig fer la hombrada.
Miliet: (_Rihent_.) ¿De qué?
Gatneu: Tu, ¡agregat de sucre...! pot ser sí que no
vaig ser jo, que vaig dir á ton pare, que digués al capitá, que...
Miliet: ¡Que voliau anar á jaure!
Gatneu: ¡Tu! ¡Patou!... (_Invocantlo_.) No, vaja, digas
la veritat... aquí no hi ha _cucineru_ ni timoner, tots som uns... me
pots parlar com si fossim iguals... Digas, ¿jo volía anar á jáure?
(_S' allunya._)
Mayoral: Contau tu, nen, ¿cóm va ser? ¿hi va haber
tiros?
¿cops de destral?...
Miliet: No varem arrivar al abordatje; jo casi no sé
com varem sortir d'aquell xáfech... fou protecció divina.
(_Besa l'escapulari._) Lo Serviola cridá: "¡Vapor á sotavent!" ¿Ne
voleu de renechs y d'ays y ays?
Mayoral: ¿Un creuher inglés que 'us cassaba?...
Miliet: Lo Capitá doná ordre d'apagar los fochs,
d'armar á la gent... y ell mateix, com si jugués á cou-dinar se va
posar á carregar los canons... ¡fins á la boca! Eran la nostra sola
esperansa.
Gatneu: (_Tornant_.) ¿Y las carrabinas? ¿y las destrals
que jo duya?... ¡no, Patou! escolta, digas, digas si es veritat ó no
que jo duya una destral á cada má, tres pistolas á la faixa y un
sabre d'abordatge á las dents... així... que fins estaba mastegant un
tros de tabaco negre y me 'l vaig tenir d'empassar.
Miliet: (_Al Mayoral._) La lluna s'aixecá illuminant
fredament argentadas ayguas sense habitants ni límits... Tothom
miraba
'l cel, implorant aussili.
Gatneu: Jo guipaba l'estrella de matinada. De matinada
s'aixeca oreig, y ab una mica de vent, per poch que fos... ¡fugíam!
Miliet: A mi 'm semblaba veure entre 'ls núvols sants y
verges á qui la mare 'm té encomanat...
Soptat... ¡poft! ¡poft! ¡poft! un soroll fosch.
Mayoral: ¿Lo vapor que 'us abordaba?
Miliet: Ja 'l teníam per la proa.
Gatneu: Va issar bandera de parlament.
Patou: 'Ns va etjegar una canonada.
Gatneu: Nosaltres duas... ¡y al diable frare y trona!
Patou: L' inglés tenía una roda rompuda.