Pitera: Ha volgut venir de totas las passadas. Jo y las
altres, sense qu' ells sospitessin que jo ho feya per complaure á
vosté... (_D. Luisito li dòna diners que s'amaga sense
comptar_) ¿quína nosa li fa 'l ceguet? Ja l'entretindré jo.
D. Luisito: (_Tallant lo pas á Marieta, tendre,
emocionat._) Gracias d'haber vingut...
Marieta: ¡He vingut perque ellas han insistit tant y
tant! no 's cregui que vinch... (_Plora_.) No més per caritat per
aqueixa pobre gent m'he mogut de casa.
D. Luisito: ¡Gracias! gracias de totas maneras. Ni
prechs ni llágrimas, ni cartas ni recados, habían conseguit que
m'escoltessis... allá... allá al tèu poble!... sempre vigilada per un
ó altre.
Marieta: No continuhi... allá... aquí, per tot, soch
prou jo mateixa pera vigilarme.
D. Luisito: Avuy per fí podré dirte lo que densá que 't
conech bull al mèu cervell, m'escita y dòna ardors que 'm fan semblar
llisos y plans los projectes mes ardits y qu' altras vegadas m'abat y
xafa fentme desesperar de tot. Pensant en la tèva persona adorada
m'acudeixen al pensament ideas follas, me venen desitjos d'anar á
trovarte y dirte que _vull_ que m'estimis, qu' has de ser mèva
malgrat tots los obstacles... y després fentme cárrech de que l'amor
no s'imposa, estrenyo 'l mèu cor, no vull que bategui, á cops l'aturo
de batre y 'm dich que val mes esperarho tot de la tèva voluntat, de
la tèva compassió.
Marieta: No continuhi... hi ha cosas que fins sent
verdaderas no s'diuhen d'amagat... no continuhi... m'ofensan sas
paraulas. (_Vol anar prop de son padrí._) ¡Deixim passar! creguim no
vulgui per forsa lo que de grat no consegueixi. Si m'hagués parlat
davant de qui te dret de saber fins los pensaments mèus mes amagats,
si hagués parlat de l'afecte que segóns diu sent per mí... franca,
honradament davant d'aquell home (_plora_) que no sabem hont es,
d'aquell pare tan respectat...
D. Luisito: Si t'hagués parlat davant de ton pare
m'haurías dit que 'l mèu amor no t'ofensaba? Donchs davant d'ell diré
que 't vull per esposa, que 'm sento segur de ferte ditxosa, qu'
espero ser lo mes felís dels homes si 'm promets correspondre...
Marieta: No prometo res, y déixim passar; lo padrí 's
figura tenirme á prop sèu.
D. Luisito: Escolta María. (_La vol pendre per la
cintura._)
Carlets: (_Qu' ha fullejat cartas dihent algún
monosílab al padrí._) Eccoloquá. "Santa Cruz de Tenerife... Muy
señores nuestros: Tenemos el gusto de participarles que, según
noticias, la _Sirena_...
D. Luisito: Per lo mes sant te juro que si no he tornat
ja á prop de la mèva mare que m'anyora que m'escriu pregantme que
torni prop d'ella ha sigut per tú... (_la pren per la cintura y la
vol abrasar_), ¡per tú, María hermosa!
Marieta: (_Crit aufegat._) ¡Padrí!
Cego: (_Anant al mitj de la escena, d'esma, cap ahont
ha sentit lo crit._) ¡Noya! ¡Marieta! ¿Que no es aquí? (_prop sèu._)
¡Filla! ¡María!
Marieta: (_Continúa la lluyta entre D. Luisito y
ella._)
¡Padrí! (_Lo vell s'avansa, s'esberla 'l front al cantell de la caixa
de ferro, cau per terra ab la cara plena de sang._)