Sorda: ¿No 'm pregunta 'l nom del mèu home?
Sr. Joanet: No 'us pregunto res...
Sorda: Vá morí negat, un día d'una gran mitjornada, y
ara visch ab los nets. La menuda ha tingut la passa de xarampió, y 'l
nostre Tóful, qu' anaba als sardinals, l'han desembarcat y roda pél
poble fet un pillet.
Ció: Y sa mare qu' está tulida... ¡té prop de cent
anys!
Sr. Joanet: Calleu com un bot-a-van. Parli vosté
(_á Marieta_); vos, Andreu.
Marieta: La nostra presencia aquí, lo haber deixat al
poble unas y altras qui fills per cuydar, qui pare ó mare
impossibilitats, los mesos que s'han passat sense que ningú d'aqueixa
casa hagi enviat diners á las abandonadas.
Cego: Sense que ningú sápiga res del barco hont hi
tenim sers estimats. (_Ploricó de las donas. Riallas dels empleats ab
duas ó tres jovenetas._)
Sr. Joanet: ¿Quí riu? (_Aixugantse una llágrima._)
¡Pocas soltas!