Pitera: ¡Vosté! (_Al Sr. Joanet, que era dintre 'l
despatx de l'amo y compareix_). Deya... aquí, als aprenents, que
soch la germana del _cucineru_ del barco de vostés, de la _Sirena_, y
qu' així no podém viure. ¿Compren...? una persona...
Sorda: Era viuda d'un del Resguardu que li deyan
Menéndez, y per poch lo Capitá de la _Sirena_, que també era viudo...
y encara ho es, per poch no 's casa ab ella. (_'Ls empleats
riuhen_.)
Sr. Joanet: ¿Y bè, qué?
Sorda: ¿De qué riuhen? Me sembla qu' hauría pogut ráure
més malament... Ell anaba desenfeynat pèl poble... ella hi tenía un
establiment... res, quatre miserias, una mica d'hostal... de tenda...
ell hi venía y la pobre l'escoltaba... En quant se va tractar
d'empendre viatge, "si t'hay vistu no m'acuerdu". Net que per no
quedarse sola, ella y una nena que ja tè quinz' anys fets...
Sr. Joanet: Bueno, acabeu.
Pitera: Ja está acabat... deixeume parlar á mí. (_A la
Sorda._)
Carlets: De manera que esteu sens'home... si teniu por
d'estar sola... (_Baixet_.)
Sr. Joanet: Me sembla que ja heu vingut altres
vegadas... (_A la Pitera._)
Sorda: ¿Que quín'hora es? prop de mitj día.
(_Empleats riuhen._)
Pitera: No s'erra, no. Va ser per portar un recado al
senyoret... Avuy som totas aquí: la filla del Capitá, la Ció, la
de 'n Comas, la de 'n Falet, la germana del Caragirat, la neboda del
mestre d'aixa. La noya del Capitá no volía venir, pero li hem fet la
forsosa... no més s'ha decidit quan son padrí li ha dit que tambè
vindría. Ella y
'l Ceguet parlarán per nosaltres... comprén que no 'ns sabem explicar
tant fi.
Sr. Joanet: Donchs... heu fet lo viatje endebadas.
Pitera: ¿Vol dir? (_Irónica_.) ¿Que no hi es D.
Lluisitu?...
Sr. Joanet: ¡Pst!... tè feyna, no vol amohinos.
Pitera: Envihil á buscar. ¡Ja veurá com vé! mentres
tant anem á dir que ja está avisat. Que hi vagi aqueix aixerit que
belluga tant. (_L' empleat._) Hem vingut per mar per estalviar
ports... duas barcas de bou carregadas... hem posat á la Barceloneta,
á ca 'n Tatus...(_Encarantse ab lo senyor Joanet._) Així que 'ns
hagim donat noticias... y quartos, tornarem á bordo... y á caseta.
Sorda: (_Al Sr. Joanet._) ¿Qu' hem de pagar mitja
pesseta? ¿per qué? jo no la pago. (_Pitera l'espeny._)
### Escena VII.
Senyor Joanet sol al mitj de
l'escena. 'Ls empleats escribint, comentant la visita en veu
baixa.
Sr. Joanet: ¡Bona l'hem feta! Y D. Luisito que no vol
saber res de la gent de la _Sirena_... Encara seré, com sempre, l'ase
dels cops... Que si 'ls negocis combinats en vida de son pare surten
tots tant malament... que ja está aburrit de barcos y de viure á
Barcelona... Sembla impossible que sigui fill de qui ho es... Ha
gosat dir mal de son pare, de la terra de son pare... Jo bè hi
trovaba las sèvas cosetas á la sèva _de terra_... pero may ne
malparlo... Aqueixos americanos que no son d'América, aqueixos
cataláns que no son d'aquí no tenen amor á res... A l'Habana anyoran
Barcelona, á Barcelona no mes son ponderacións de lo felissos que son
á la Habana. (_Soroll á la porteta. Se n'entra al despatx del amo.)_
### Escena VIII.
Don Luisito s'ha assentat al sèu
escriptori.