Carlets: "Uno á ciento seis... 106 sacos alubias peso
bruto..."
Sebastià: ¿De quí es la darrera carta?
Carlets: De la filla del Grabat... Noy, ¡si l'haguessis
llegida!... ¡quína dignitat! ¡quína reserva! fins si 'm fas dir...
¡quína ironía! Diu que veyent lo poch interés que la casa 's pren per
las familias dels tripulants de la _Sirena_, las familias tenen por
de que 'ls hagi succehit una desgracia, y que si _la casa_ no 'ls
dòna satisfacció, no 'ls tranquilisa, tindrán de venir á preguntar
de paraula pèls sèus pares, fills...
Sebastià: ¿Donchs que ja no hi anéu (_irónich_) á
portar noticias á la noya? ¡Quína xiripa de se 'l confident del amo!
Carlets: M'ha pres algunas vegadas per no fer veure que
porta malas intencións... Ademés es home que desseguit s'aburreix
d'estar sol...
Sebastià: Se déu trovar tonto... ó d'una conversa
mental poch divertida... Hi déu haber tornat ¿no t'ho sembla?
Carlets: Suvint... ¡ab pretexte de portar noticias!
Sebastià: ¿Quínas noticias vols que 'ls dongui?...
Densá que varem despatxar á la _Sirena en lastre para Gibraltar_...
Carlets: No se'n ha sabut res més...
Sebastià: No n'hem sabut res nosaltres; ¿pero ells?...
¿D. Luisito? ¿Lo Sr. Joanet?... Si no en detall... d'una manera ó
altra deuhen saber hónt es lo barco, lo que fa.
Carlets: ¿Lo que fa? transportar _ganadu_ de la
Costa... oriental... ó bè occidental de l'Africa... á la _Carnera_,
al bohiho de negres establert prop de Cárdenas.
### Escena III.
D. Luisito vestit d'estar per casa, al
sèu escriptori, obrint cartas, anotantne, fentlas llegir al
Sr. Joanet; los empleats escriuhen sense parlar.
D. Luisito: Ja veu ab cuánta rahó 'm queixaba de las
combinacións de vostés.
Sr. Joanet: Y aqueix _vostés_ som lo papá de vosté,
Dèu l'hagi perdonat, Larragoitia hermanos de Cienfuegos, D. Pablo
Cendra...
D. Luisito: _Sí señor, los de allá y los de acá_... D.
Pablo, 'l mèu papá, vosté...
Sr. Joanet: ¡Yo pobret de mi! Soch una máquina de
apuntacións.
D. Luisito: No sabém per hont navega 'l barco, esperém
ab impaciencia avís... y no mes venen cartetas... pringosas (_ne dòna
una ab fastich al senyor Joanet_) de aquella gentuza.
Sr. Joanet: ¡Pobre gent! tenen una mica de rahó...
miri, jo per mi y ante mi fa una pila de temps que 'm cartejo ab lo
rector del poble y fins li he enviat unas quantas onsas perque
afavoreixi á las familias més necessitadas.