Miliet: ¡Mande! (_Corrent s'entrabanca ab lo Sacristá
que també allarga 'l got._)
Sacristá: ¡Miliet! ¿y jo? ¡tant amichs que som!
Miliet: ¡Teniu! _(Serveix al capitá y als senyors de la
taula que brindarán._)
(_Als sèus companys._) Quan jo sigui capitá també 'm faré servir; pero
en compte d'un noy de cambra pendré una mulateta... Ja ho tinch
apuntat aquí. (_Al front._)
Roseta: ¡Tu, poch seny!
Miliet: (_Senyal amistosa de ferla callar._) M' han
parlat d'una colla de morenas prop de Cárdenas... ¿veritat?
(_A Gatneu._)
Gatneu: Allí hont hem de recalar de tornada de...
Grabat: ¡Ey!... ¡ja t'he dit que t'embarquessis!
(_Al noy._) Y á vos, mestre, ningú 'us pregunta quánts anys teniu...
(_A D. Luisito._) Vosté no vol compendre qu' als mariners no se 'ls
pot donar alas. Fins los més vells son criaturas d'edat. Aqueix
refresch, aqueixas benediccións aquí, 'ls valdrán més de quatre cops
de _chicote_ al tornar á bordo. (_S' aixeca._)
Pitera: (_A D. Luisito, per María._) Ara li pot
parlar.
D. Luisito: (_A María._) Mariquita, densá qu l'he vista
que jo no visch... lo mèu afany es dirli quant l'adoro ¿no 'm dona
cap esperansa?
Marieta: ¡Pobreta de mí! ¿quína esperansa vol que li
doni? Vosté un senyor rich... avesat á senyoras de per allá... á la
sèva terra...
Pitera: T' hauría demanat á ton pare, per aixó ha
vingut de Barcelona; pero l'ha vist tant enfeynat ab lo barco...
t'estima d'alló més.
Grabat: (_Tornant de vora mar._) ¡Tu, noya!... (_li fa
una caricia_) ¡tórnaten á casa!
Marieta: ¡Pare! (_Queixosa. --Cambi de tò._) Hi vaig,
sí; pero tornaré ab lo padrí. ¡Pobret padrí! M' ha fet prometre qu'
al punt d'embarcar anés á avisarlo. (_Surt corrent._)