Pitera: Mès net qu' una patena. Si la vol de veras.
D. Luisito: (_Somrihent_.) Quan son pare torni de viaje
la demano en regla.
Pitera: (_Irónica_). La demanaré jo, déixiho per mí.
(_Se separan._) M'hi entench molt á fer casaments.
### Escena X.
Anteriors, Grabat, Rector, Senyor Joanet, Sacristá,
Marieta, mariners joves y vells que s'aturan á
certa distancia dels amos. Uns se dirigeixen á las donas que fan
lo menjar; altres beuhen.
Lo Sacristá s'amorra á una ampolla, beu als porróns,
comensa á perdre 'l senderi.
Grabat: (_Mitja veu._) Gracias per la vinguda, senyor
Joanet, li agraheixo molt l'atenció, pero á don Luisito empórtissel.
Sr. Joanet: Ans que vos poséu lo péu á bordo, ja serém
carretera avall cap á Barcelona. (_Molt senzill._) He portat uns
quants papers de plata descambiats... ¡je! ¡je!
Grabat: ¡Inútil! tots han rebut las avansas.
Sr. Joanet: Per la gent menuda, per las velletas.
D. Luisito: No era necessari que vingués. (_Al Sr.
Joanet._) Soch prou grandet pera caminar sense bergansí.(_Alt._) Tots
los documents están en regla. (_Treu papers de las butxacas._) No mes
falta 'l brindis de despedida.
Sr. Joanet: Y uns quants ralets perque 'ls menuts no
plorin. (_Va á pendre 'l sach que li había aconduhit en Patou y
repartirá diners... "ad libitum" de manera que no aufegui 'l joch
dels altres personatges._)