D. Luisito: ¿Per qué no? Soch capás de tot per aqueixa
noyeta que sembla desdenyosa y potser no mes sigui tímida... la
timidés dels pochs anys y del no haber sigut encara festejada... Per
ella he vingut á Portnou tant plé de fanch pèls carrers, tant plé de
moscas per las casas.
Pitera: No pas á la meva... (_ab brometa forsada_) tot
ho tinch fosquet perque no hi entrin.
D. Luisito: Per ella, per la filla del nostro Capitá
has tingut l'honor de hostetgarme al tèu hostal.
Pitera: Sí, pero no li agraheixo... Vosté 's figuraba
que D. Pau Cendra l'hauría fet posar á casa sèva.
D. Luisito: Potser sí; (_somrient_) pot ser sí que m'ho
figuraba... qué sé jo, m'imaginaba que sent l'armador, l'amo del
barco venint á casa un dels mèus capitans... pero ¡bah! no n'he fet
cas... M' hauría anat d'alló millor pera parlar á la noya... Densá
que la vaig veure á Barcelona en companyía de son pare... per
casualitat la vaig trovar... varem parlar un moment y al separarnos
jo 'ls vaig seguir disimuladament... com un estudiant de vint
anys...
Jo qu' había vingut de Cuba á la mort del papá ab lo sol objecte de
liquidar la casa d'aquí y entornarmen prop de la mamita, á la meva
adorada isla... densá qu' he vist aqueixa noya, he sentit com si un
imán me subjectés y totas las préssas que avans tenía pera enllestir
y entornarmen las tinch ara para dir á la niña Margarita que la vull,
que no seré felís sense 'l sèu amor (_cambi_) ¿de veras, Elvirilla,
m'aseguras que no te qui l'enamori?
Pitera: ¡Ay, pobreta María! aquí al poble ¿quí vol que
la festegi? Pèl jovent de per aquí la noya del Capitá es una
princesa! Son pare la casará... un día ó altre... ab vosté
(_rihent_) ó ab un pilot conegut d'ell... vagi á saber ¿per quí será
la reyneta de Portnou?