La Pitera del hostal 35 anys Dª. Carlota de Mena.
Marieta 18 " " Josefina Roca.
Roseta 35 " " N. N.
La Sorda 70 " " Concepció Palá.
Ció 50 " " Elvira Morera.
Grabat, capitá de la Sirena 45 " D. Teodoro Bonaplata
Noy Gran, pilot 40 " " Vicens Daroqui.
Gatneu, cuyner 40 " " Hermeneg. Goula.
Patou, mariner 30 " " Lluis Muns.
Miliet, agregat 18 " " Carles Delhom.
Don Luis, armador 25 " " Frederich Parreño
Senyor Joanet, caixer 60 " " Miquel Pigrau.
Carlets, escribent 20 " " Frederich Fuentes
Sebastiá, idem 20 " " Lleó Odena.
Lo Senyor Rector 65 " " Jaume Virgili.
Sacristá 70 " " Joan Oliva.
Lo cego 75 " " Enrich Guitart.
Lo Mayoral 30 " " Ricard Esteve.
_Noys, mariners, mulatos, negres, mossos de la escuadra, gent del
poble, etc., etc.._
__Direcció artística: D ANTON TUTAU.__
## Primer acte.
La benedicció del barco.
Un tros de platja d'un poblet qualsevulga de la
costa. Unas casetas de pescadors ab fogons á fora, rafal, taulas,
banchs, etc.. Un sogall encés penjat en qualsevol puesto.
A mitj terme una roca ó tros de moll, hont estarán atracadas duas
embarcacións petitas. Al fondo la _Sirena_ pollacra goleta negrera
fondejada.
Al peu d'un arbre, un altaret fet ab cuatre posts, un cobrellit per
darrera, gerros de flors, candeleros, etc..
### Escena primera.
Donas que filan, noyas que fan puntas. Ció
cou menjars en cassolas, paellas. Lo Sacristá
va y vé endegant l'altaret sota 'ls arbres. Patou
arranjant una embarcació, carreganthi fato.
Arriva 'l Senyor Joanet dintre d'una tartaneta;
Patou va á donarli la má per baixar.
Ció, Sacristá, Patou y Senyor Joanet
.
Sr. Joanet: Ô, ô (_al cavall_). Gracias, mestre, teniu
(_un saquet de má_) que no 's perdi... ¿Arrivo á temps?
Patou: Ha fet just... miri la _Sirena_; ja está
aparellada per ferse á la vela. Tot está á punt. Jo estaba ormejant
lo gússi, aquellas donas fan cóurer una miqueta de refresch
(_rihent_), lo Sacristá endega l'altaret per la Benedicció y així qu'
arrivin la gent, una reposadeta aquí ab las familias, lo traguet de
despedida... ¡y en mar!
Sr. Joanet: Hem surtit de Barcelona qu' encara no era
día; pero 'l nostro "Soberano" (_al cavall_) 's fa vell... y
nosaltres també. (_Al mosso._) ¿Qu' heu vist á l'amo?
Patou: ¿A D. Luisito? ¡Jo ho crech! Fa dos días que
roda pel poble; segons los uns ha vingut per donar ordres al Capitá,
altres diuhen si li festeja la noya.
Sr. Joanet: ¡Calleu, poch seny, calleu!
Patou: Y li han surtit los comptes errats, perque 'l
Capitá l'ha deixat al hostal de la Pitera; ni á béure l'ha convidat.
Sr. Joanet: Que no 's refredi 'l "Soberano".
(_Al mosso._) Y vos guardeu lo saquet... está plé de moneda per
vosaltres.
Patou: Miri, l'entro aquí dins (_á la casa_). ¡Veureu,
mestre! (_al mosso_) poséulo sota aquella teuladeta. (_Desapareix_.)
Sr. Joanet: Vaig á veure si 'ls trovo.
Patou: Carrer de Mar amunt.
Sr. Joanet: Prou, prou. Ja he vingut altres vegadas.
### Escena II.
Anteriors, menos lo senyor Joanet.
Ció: ¿Quí es aquell senyor?
Patou: Lo Sr. Joanet, com si diguessim lo Capitá de
ca 'n Salvat.
Ció: ¿Lo Capitá? Jo 'm creya que densá de la mort de D.
Josep María no hi había més amo de la casa que D. Luisito, 'l sèu
fill... aquell senyoret tan melindrós qu' ha posat á ca
la _Xarraire_, al hostalet de la Pitera, ha vingut de Barcelona
portant la moneda per las avansas... Jo he cobrat un paper de
plata... ¡que ja s'ha fus! estabam molt empenyats... ¿y á tu quánt
t'han donat? (_A una de las donas._)
Patou: (_A Ció._) Bè, lo Capitá no vol dir l'amo, ni
de la _Sirena_ ni dels altres barcos que tenen á ca 'n Salvat... vull
dir que 'l Sr. Joanet porta 'l timó... Ell y 'l nostro de Capitá
s'estiman molt.
### Escena III.
Anteriors, Gatneu qu' arriva ab uns
quants noyets carregats de paners, de sachs.
Gatneu: ¡Oh Patou! ¿qué no 'ns ajudas á descarregar?
¡Gracias á Dèu qu' es lo darrer viatje! ¡Prou ajudarás á vuydarlos
aqueixos sachs!
Patou: ¿Galeta?
Gatneu: ¡Galeta y _Pa tou_!
Patou: (_Ne romp un tros y l'engoleix._) Un cop
embarcat es lo que més anyoro. Després galeta...
Gatneu: Que conserva la dentadura... Ola, arquebisbe
(_al Sacristá_); ¿encara no está llest aqueix tinglado?
Sacristá: Ha quedat bè, ¿veritat?
(_Contemplant l'altaret._)
Ció: (_Fent tastar lo menjar al Sacristá._) ¿Qué 'us
sembla?
Sacristá: (_Bufa cómicament, se crema y torna la
cullera._) ¡Un pols! alló que se'n diu un tristet pols més de sal.