1891
`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut
d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`
Manera de ser dels personatges principals.
_Lo Grabat_. Un home en plena virilitat, físicament ros de cabells,
afeytat de galtas y boca, una espessa sota barba; moralment un
conjunt de tendresa y de violencia. Es tendre per sa filla, afectuós
ab son pare, ho degué ser molt per sa mare, y menos, molt menos, ab
sa muller; en primer lloch perque la sèva dona no era de la _sèva
sang_, y després perque per un home com lo Grabat, la dona, fins
sent esposa, es sempre una mica més ó menos la femella.
_Gatneu_. Lo tipo del dropo de platja, del que s'engorroneix y comensa
per viure unas quantas setmanas á la casa ahont l'han convidat y
termina per serne parássit. De vegadas, casi sempre, la casa hont
s'arrapa es la d'una germana viuda, d'una filla casada, d'una pobre
mare qu' ha de travallar per ell en lloch de rebren aussili.
Llevat la dropería, plé d'inginy y de gracias que 'l fan suportable.
Es un especialista per guisar certas menjadas, fa jochs de cartas, es
bon ballador ó rascador de guitarra. Segons sigui 'l tipo, mariner,
vilatá ó de pagesía, cambiarán las sèvas exterioritats, pero sempre
será 'l parássit casi _ruffiano_.
_Lo Sacristá_. Una mena de filosof que no sap llegir ni escriure; ha
sigut molts anys militar, ha passat molta miseria, ha sigut sempre
esclau d'un ó altre. Absolutament home de bé en lo sentit de _ser
honrat_... aficionat á la beguda, recurs de cervells imaginatíus y
mal nudrits.
_Don Luisito_. Un criollito casi mulato: vicioset, orgulloset, poruch,
interessat, descontent de trovarse entre personas que no li
diuhen _mi amo_... Si hagués viscut hauría sigut, socialment,
insuportable; políticament, partidari de Maceo.
_La Pitera del hostal_. Enamoradissa, alegroya; á diset anys se va
enamorar d'un carrabiner perque era ben plantat. Son pare y sa mare
s'oposaren al casament, pero ella no 'ls escoltá. De son casament ab
lo soldat tingué una filla que li doná mes inquietuts que
satisfaccións. Lo Grabat habent dit á la Pitera que la _volía_, ella
s'imaginá que l'estimaba, y la pobreta una mica causat per
l'estretés en que vivia y que son casament ab un _Capitá de carrera_
hauría desvanescut, una mica perque potser s'había aficionat de cor
al mascle ardit que se l'había feta sèva, lo cert es que concibeix
una rabia sorda primer, exuberant y parladora després, contra l'home
que l'había tingut pèl seu regalo mentres vivia al poble y qu' al
tenir d'empendre viatje pren comiat d'ella ab la major frescura, com
dihent: "ja torno". Després la pobrissona, quan ha perdut á sa filla
qu' adoraba y en qui veya també una base de benestar futur, quan
s'ha apagat la darrera claror que la guiaba, quan ha perdut sa
darrera ilusió queda com trastocada.
_Marieta_. Una bona noya sense personalitat mentres es verge...
Enérgica, sang del Grabat quan aquell _criollo_ ha abusat d'ella.
_La Sorda_. La velleta pobre, que hi ha en tots los poblets de vora
mar. Esposa sense marit, mare sense fills, avia sense nets... Tots
los homens que li eran alguna cosa, ó s'han quedat en terras d'hont
no vindrán per pobres, ó s'han negat! Viu de no res... de rosegóns,
de peixets que ningú vol, de cosas que sobran als qui son més pobres
qu' ella.
Los demés personatges son molt clars, no tenen recóns psicológichs.
Época, indumentaria, sitis, etc..
Uns quants anys després del tractat fet ab
l'Inglaterra --28 juny de 1835-- pera abolir lo tráfech d'esclaus
y conegut per "tratado de Martínez de la Rosa".
Cal considerar per la verossimilitut del ters acte que 'l primer barco
de vapor trasatlántich, lo _Sirius_, s'estrená d'Inglaterra á
l'América del Nort en 1837. Lo _Sirius_ com tots los creuhers y
vapors de costa anaba ab rodas y com las máquinas eran de poca
pressió, duyan varias fogaynas y ximeneyas.
A l'arsenal de Toulon han conservat com reliquia durant molts anys un
dels primers vaporets que tingué la França, _Le Taureau_, d'uns 40
metros de llarch: portaba quatre ximeneyas.
Al comensament de la navegació á vapor los oficials de marina de
guerra consideraban com á cástich lo ser embarcats en ditas naus.
Entr' ells tractaban als qui hi eran embarcats de _Carboners_.
Respecte al siti ahont los capitans negrers anaban á desembarcar la
negrada, n'hem escullit un d'auténtich: una recalada prop de Cárdenas
en vista de las "tetas de Camarioca", dos puigs que guían als
mariners desde lluny pera buscar la bahía de Cárdenas. Lo barco
negrer fondejaba entre 'ls cayos y la costa, y al ser de nit
desembarcaba als negres, qu' eran entrats dintre
un _bohiho_ --magatzém y habitació,-- y d'allí, un cop reposats, los
repartían entre 'ls propietaris ó delegats dels propietaris per
compte dels qui s'había fet l'expedició. Quan los desembarcaban ja
anaban vestits: calsas y americana de dril, barret de palla, sabatas
de pell ab orelletas, las donas faldilla y jipó rallats.
Durant la navegació no tot era sang y foch com molts suposan. Certs
capitans desembarcaban negradas ja mitj organisadas per grupos y ab
_cabos_ triats d'entre 'ls negres que 'ls habían semblat mes
inteligents. Los cabos rebían com insignia de llur autoritat una
camisa vermella á tall de sotana y un fuhet y com los negres suvint
no eran compatriotas que fins n'hi había de nacions enemigas,
devegadas era precís vedar lo fuhet á un cabo per massa rigurós.
Advertencias als senyors directors d'escena.
En lo teatre Novedades de Barcelona
hon s'ha estrenat lo present drama y en tots los teatres hont sia
posat ab aparato pot suprimirse casi tota la escena II del acte
IV en lo qual se referix lo combat naval, de: "ni un de malalt"
(pág. 67) á "tinch un munt de cartas" (pág. 71).
La música demanarla al mestre Gimenez, director d'orquesta del teatre
de Novedades.
Los dibuixos per decoracións al Sr. Soler y Rovirosa.
Los idem per vestits al Sr. Labarta.
Las indicacións de figuració y plantament d'escenas al Sr. Tutau.
Repartiment.