Així acaba aquesta crònica. Com que és estrictament la història d'un
minyó, ha d'aturar-se aquí: no podria passar gaire endavant sense
esdevenir la de un home. Quan hom escriu una novel·la sobre gent
gran, sap exactament on ha d'aturar-se, això és, al casament; però
quan hom escriu sobre la minyonia ha d'aturar-se allà on pot.
La major part dels personatges que surten en aquest llibre encara
viuen, i són pròspers i feliços. Podrà semblar, algun dia, que
valgui la pena de rependre la història dels més joves, i veure quína
mena d'homes i dones esdevingueren: així, doncs, serà més assenyat
de no revelar cap cosa, ara, d'aquesta part de llurs vides.