Tom fou altra vegada un heroi resplendent, l'amanyagat dels vells,
l'enveja dels joves. Son nom arribà fins i tot a ésser estampat per
a sempre més, perquè el periòdic del poble el glorificà. Hi hagué
qui va creure que arribaria fins i tot a president, si s'escapava de
la forca.
Com sol passar, la gent voluble i sense seny va perdre els estreps a
favor de Muff Potter, i li féu tantes de festes com abans li havia
fet ultratges. Però aquesta mena de conducta fa honor al món: així,
doncs, no està bé de posar-hi titlles.
Els dies de Tom eren plens de gaubança i d'esclat, però les seves
nits eren tongades d'horror. Joe l'Indi li infestava tots els
somnis, i sempre amb la sentència de mort als ulls. Amb prou feines
cap temptació podia convèncer el minyó d'eixir al ras després que la
nit havia caigut. El pobre Huck es trobava en el mateix estat de
misèria i terror, perquè Tom havia contat tota la història al curial
la nit abans del gran dia de la causa, i Huck tenia una por cruel
que la seva participació en el negoci pogués traspuar encara,
baldament la fugida de Joe l'Indi li hagués estalviat el neguit de
declarar davant el Tribunal. El pobre minyó havia assolit que el
curial li prometés de servar el secret; però què en trauria? Ja que
la turmentada consciència de Tom havia pogut menar-lo a la casa del
curial, de nit, i arrencar una temuda història de llavis segellats
amb el jurament més llòbrec i formidable, la confiança de Huck en la
raça humana estava arran d'esvair-se. De dia, la gratitud de Muff
Potter feia a Tom content d'haver parlat; però de nit desitjava de
no haver desclòs els llavis. Unes vegades Tom temia que Joe l'Indi
no fos mai capturat; les altres temia que en fos. Estava segur que
mai no tornaria a alenar a plaer fins que aquell home fos mort i ell
n'hagués vist el cadàver.
Hom havia ofert recompenses, hom havia explorat la contrada; però
Joe l'Indi era introbable. Una de aquelles meravelles omniscients i
espaordidores, un detectiu, vingué de Sant Lluís, sotjà pels
voltants, mogué el cap, prengué el posat de savi, i aconseguí
aquella mena d'èxit astorador que els membres d'aquest ofici
generalment aconsegueixen. És a dir, _va trobar una pista_. Però és
impossible de penjar _una pista_ per assassinat: així és que,
després que aquest detectiu hagué fet el seu fet i tornat a casa,
Tom va sentir-se tan mal segur com estava abans.
Els dies cançoners anaven passant, i cada un deixava al seu darrera
el pes de l'aprehensió una mica alleujat.