Joan.
Anem.
Rector.
María.
María.
¡Ah! ¡No, no senyor Rector!
¡Pe 'l cel fassim lo favor!...
Jo ho vull... mes... si no podia...
si 'l recort que no 'm deixa
m'ecsaltès com ara ha fèt?
Rector.
No.
María.
Hi farè anar en Benet.
Rector.
Hi ha véu d'anar vos mateixa.
(_María obeeix, y, sens replicar, guiant á D. Joan, desapareix per la
porta indicada._)
### ESCENA XIV.
Lo RECTOR, lo DOCTOR.
Rector.
¡Un altre amich qu' es traidor
un cop sa amistad probada:
un' altra fulla arrancada
de las il·lusions del cor!
"¡Ay! Si. Per plorar pesars
"que mos ulls sòn fonts me dius:
"no sols sòn fonts, sino rius;
"no sols sòn rius, sino mars.
Doctor.
¡Mossen Vicens, deume 'ls brassos!
¿Teníu lo plech?
Rector.