Joan.
¿Vos me cridavau, María?
María.
No era jo; el senyor rector.
(¡Qué 's lo que 'm passa, Senyor!)
Joan.
¿Y sabéu lo que volia?
María.
(¡Oh! No 'm pensava qu' al veurerl'
renasqués tant l'odi en mi.)
(_S'ou un toch de corn de cassa, mòlt lluny._)
Joan.
(¡Lo toch! ¡Ah! Puch dir que si.)
María.
(Sa mercè ho vol... Tinch de creurerl'.)
Joan.
¿Déyau que 'l senyor Rector?...
María.
Lo plech que tinch m'ha deixat
y, al surtir, m'ha demanat (_Lluita._)
que vos digués, per favor...
(¡Oh! ¡No puch! ¡No puch!) Que, si
me'l firmavau de seguida,
jo, per salvarvos la vida,
vos guiés fins al camí.
Joan.
¿Y no puch, ans de firmar,
saber lo que 'l plech conté?
María.
Com no sè llegir; no ho sè.
Joan.
Deixeumel doncas mirar.
(_María li dóna y Joan llegeix pera si._)
María.
(¡Déu mèu! ¡Que sento ara aquí!
Jo he dit' lo que no podia.
¡Oh! ¡No! ¡May!... Jo no debia
fer una promesa així.
Jo he dit al Rector, per creurerl',
que salvarlo li jurava!...
¡Oh! si... mes jo no pensava
lo que 'm passaria al veurerl'.
¡Callar y tenirlo aquí!...
L'ha mort y salvarlo encara!...
¡Oh! No, no. ¡Jo no soch mare
quant puch contenirme així!)
Joan.
(Si no 'l pogués recobrar
me pert per sempre.) (_Per lo que llegeix._)
María.
¡Assessí! ¡Qu' has fet del mèu fill!
Joan.
¡Jo!!
María.
Si.
### ESCENA XIII.
Los mateixos, lo RECTOR.
Rector.
¡María!
Joan y María.
¡Oh!
Rector.
¿Vos?
María.
Si... 'l firmar...
(_Transició violenta._)
No... no... res. Dich que s'afanyi
si a temps al lloch tè de ser.
(_Lo Rector mira á un y altre, agafa una ploma, la suca, y dantla á D.
Joan, diu :_)
Rector.
Firméu.
Joan.
Parlemne primer.
Rector.
Firméu... y qu' us acompanyi.
Joan.
¡Ella!!
Rector.
¡Oh! ¡Us sembla mentida
perquè assessí us deya ara!
Donchs, com á ella, á mès encara
deuréu aixís vostra vida.
Vos heu destrossat lo cor
y l'honra del marques d'Haro,
y el sèu pare es vostre amparo,
si, firmant, li deu l'honor.
Per vos duch la mort oculta,
sens en res veure esperansa,
y, per salváus, ma venjansa
dins del mèu cor se sepulta.
Per vos hi ha una mare aquí
que mort al sèu fill ne plora,
y ella es la que fins á fora
vos guiará, creyentme á mí.
¡Oh! ¡Comprench que ab tant esglay
grandesa tanta se veja!
D. Joan, moriuvos d'enveja:
vos, això, no ho faréu may.
Joan.
¿Mes qui dirvos ha pogut
que jo á vos?...
Rector.
Per desventura tal volta qui ab fé mes pura
lo vostre amich heu cregut.
Joan.
¡Ell! ¡No pot ser!
Rector.
No dich quí.
Joan.
Acabem ja.
Rector.
Aixó voldria.
Joan.
¿Si firmés, qui 'm respondria
de que lliure ixo d'aqui?
Rector.
Jo.
Joan.
¿Y si 'l Doctor recelós
se volgués desdir del pacte?
Rector.
Lo Doctor cumpleix un tracte
fins quant tracta ab jent com vos.
Joan.
Firmo.
Rector.