MARÍA, D. JOAN.

Joan.

¿Vos me cridavau, María?

María.

No era jo; el senyor rector.

(¡Qué 's lo que 'm passa, Senyor!)

Joan.

¿Y sabéu lo que volia?

María.

(¡Oh! No 'm pensava qu' al veurerl'

renasqués tant l'odi en mi.)

(_S'ou un toch de corn de cassa, mòlt lluny._)

Joan.

(¡Lo toch! ¡Ah! Puch dir que si.)

María.

(Sa mercè ho vol... Tinch de creurerl'.)

Joan.

¿Déyau que 'l senyor Rector?...

María.

Lo plech que tinch m'ha deixat

y, al surtir, m'ha demanat (_Lluita._)

que vos digués, per favor...

(¡Oh! ¡No puch! ¡No puch!) Que, si

me'l firmavau de seguida,

jo, per salvarvos la vida,

vos guiés fins al camí.

Joan.

¿Y no puch, ans de firmar,

saber lo que 'l plech conté?

María.

Com no sè llegir; no ho sè.

Joan.

Deixeumel doncas mirar.

(_María li dóna y Joan llegeix pera si._)

María.

(¡Déu mèu! ¡Que sento ara aquí!

Jo he dit' lo que no podia.

¡Oh! ¡No! ¡May!... Jo no debia

fer una promesa així.

Jo he dit al Rector, per creurerl',

que salvarlo li jurava!...

¡Oh! si... mes jo no pensava

lo que 'm passaria al veurerl'.

¡Callar y tenirlo aquí!...

L'ha mort y salvarlo encara!...

¡Oh! No, no. ¡Jo no soch mare

quant puch contenirme així!)

Joan.

(Si no 'l pogués recobrar

me pert per sempre.) (_Per lo que llegeix._)

María.

¡Assessí! ¡Qu' has fet del mèu fill!

Joan.

¡Jo!!

María.

Si.

### ESCENA XIII.

Los mateixos, lo RECTOR.

Rector.

¡María!

Joan y María.

¡Oh!

Rector.

¿Vos?

María.

Si... 'l firmar...

(_Transició violenta._)

No... no... res. Dich que s'afanyi

si a temps al lloch tè de ser.

(_Lo Rector mira á un y altre, agafa una ploma, la suca, y dantla á D.

Joan, diu :_)

Rector.

Firméu.

Joan.

Parlemne primer.

Rector.

Firméu... y qu' us acompanyi.

Joan.

¡Ella!!

Rector.

¡Oh! ¡Us sembla mentida

perquè assessí us deya ara!

Donchs, com á ella, á mès encara

deuréu aixís vostra vida.

Vos heu destrossat lo cor

y l'honra del marques d'Haro,

y el sèu pare es vostre amparo,

si, firmant, li deu l'honor.

Per vos duch la mort oculta,

sens en res veure esperansa,

y, per salváus, ma venjansa

dins del mèu cor se sepulta.

Per vos hi ha una mare aquí

que mort al sèu fill ne plora,

y ella es la que fins á fora

vos guiará, creyentme á mí.

¡Oh! ¡Comprench que ab tant esglay

grandesa tanta se veja!

D. Joan, moriuvos d'enveja:

vos, això, no ho faréu may.

Joan.

¿Mes qui dirvos ha pogut

que jo á vos?...

Rector.

Per desventura tal volta qui ab fé mes pura

lo vostre amich heu cregut.

Joan.

¡Ell! ¡No pot ser!

Rector.

No dich quí.

Joan.

Acabem ja.

Rector.

Aixó voldria.

Joan.

¿Si firmés, qui 'm respondria

de que lliure ixo d'aqui?

Rector.

Jo.

Joan.

¿Y si 'l Doctor recelós

se volgués desdir del pacte?

Rector.

Lo Doctor cumpleix un tracte

fins quant tracta ab jent com vos.

Joan.

Firmo.

Rector.

Lo Rector de Vallfogona · 第 76 / 85 题