Lluís.
¡La veu de D. Joan,
Si; no hi ha dupte... aquí 'l tenen...
Si jo pogués... ¡Ah! Aquí 'l pany...
La clau... ¡Si! L'infern m'ajuda,
Surtíu á fora D. Joan. (_Obra, y D. Joan surt._)
Joan.
¿No hi ha ningú que 'ns escolti?
Lluís.
No hi ha pòr; tots son abaix,
y, al sentir pujar la escala,
tornéu á dins al instant.
Parléu, ja sabéu de sempre
que sò 'l vostre amich mes lleal
y que farè, per salvarvos,
tot quant se dega provar.
Joan.
Casualitats qu' un fanatich
diria providencials.
Vos, de la marquesa d'Haro,
l'aventura singular
coneixéu, y prou vos consta
lo mòlt que se n'ha parlat.
Donchs, pera desditxa mèva,
lo sèu pare, desterrat,
sufreix aquí son desterro.
Ahí ab ell me vaig trovar;
vam crusá al punt las espasas,
nos vám bátrer al instant,
y, pera desditxa meva,
vá desarmar lo mèu bras.
--Ja veyéu que vostra vida,
va dir, la tinch en mas mans;
més firmeu aixó que l'honra
y la ditxa 'm pot tornar,
y aneu allá hont lluny no us veji,
si haig de calmar mon afany.
¡Com puch firmar una prova,
que 'm deixa aixís deshonrat!
Lluís.
(Per ço que vull que 't deshonris,
es que tú l'has de firmar.)
Joan.
Vaig dír que no; mes, á posta.
y amagats ja, pe 'l sèu plan,
darrera una mareselva,
que tapa un encanyissát,
hi havia 'l batlle del poble
y sis homès, jo, al instant
qu' ell los vá fer senya, al véurer
que no havia de firmar...
arrenco á córrer, me 'n pujo,
lo rectò alli 'm vá ocultar,
y aquí estich desd' allavoras
lo resultat esperant.
Lluís.
¿Y qué penseu fer?
Joan.
Per çó era
qu' us desitjava parlar.
Fujir...
Lluís.
Ha voltat la casa
lo batlle d'homes armats.
Joan.
¿Que fém donchs?
Lluís.
Jo... firmaria
lo document.
Joan.
¡Oh!
Lluís.
¿No?
Joan.
May.
Es una lletra qu' esplica
que tot lo que vá passar
vá ser una infamia meva
convinguda ab un dels criats.
Una lletra que faria
que ja may mes presentarm'
pogués devant la noblesa
de qui sò tant estimat.
¡Primer la mort!
Lluís.
Es que penso,
segons jo duria 'l plan,
que donaria la firma
per salvarme, y... ja salvát,
tornaria á recobrarla.
Joan.
¡Recobrarla!
Lluís.
Tinch lo plan.
Per si no podent parlarvos,
com jo m'havia esperát,
vos hagués vist, aquí 'l duya
escrit, pera que, al instant,
per senyas me contestesseu
si vos semblava acertát.
(_Dòna una carta que D. Joan llegeix pera si._)
Joan.
Deixeu qu' al punt lo llegeixi.
Lluís.
(Ja 't tinch á dintre del llas.
¡Ah! Tú vas jurar un dia
que m'havias d'enfonsar.
Tú vás aná á ser l'obstacle
sempre á ma glòria oposat
Devant de la cort tos versos
ván á n' als mèus superar;
tas comedias á las mevas
han vençut en los corrals;
la rosa d'or guanyas ara
que jo debia guanyar...
¡Oh! Aquesta rosa tè espinas
y ara al cor se 't clavarán.)
Joan.
¿Y vòs vos veyéu ab forsa
per portar tot aixó á cap?
Lluís.
Ni cap forsa 's necessita
tal com veig y ho tinch pensat.
Joan.
¿Mès y si jo firmo y passa
que no haguesseu vos lograt
apoderarvos de l' Àngela?
Lluís.
No firméu fins que senyal
vos fassi ab un corn de cassa
y, en havent firmat, allá.
Joan.
Tanquèu donchs, y en vos confio.
(_D. Lluís lo tanca y diu joyòs:_)
Lluís.
Ja has caigút á n' al parany.
¡Ah! ¡'Ls dos nuvis! Primè al batlle
y desprès ells al instant.
(_Se 'n vá pe 'l fondo._)
### ESCENA VII.