Lluís.
¡Oh! Per ell lo cor del home
es un llibre obert... Vritat...
Ha cregut qu' un ardit era,
y, com si 'l pit fòs cristall,
ha llegit dins mí tot l'odi
que jo volia ocultar.
¡Oh! Si... es mòlt cert; vull venjarme.
Temo que 'ls esforssos lleals
de Mossèn Vicens, lo salvin,
y jo no vull que á mon pas
torni á oposarse aquest home
sempre per mi tant fatal.
¡Pensar que 'm valia indigne
de medi tant reprobát
per guanyá 'l premi, y encara
guanyarlo ell!... ¡Oh! La clau.
Jo d'allí váreig cullirla.
Si 'l Rector no suspitánt
m'hagués volgut dir ahont era
no 'l deuria ara buscar...
Ella, al voler entregarlo,
se'n anava cap allá...
com si fòs l'altar la porta...
¡Oh! ¡Si per sort fòs l'altar!
Busquem per una motllura.
Joan.