## ACTE SEGON.
La mateixa decoració.
### ESCENA PRIMERA.
BENET, los escolanets.
(_Apareixen arrenglerats ab las solfas á la má y dirigits per Benet, com
per un mestre de capella._)
Benet.
Tornemhi un' altra vegada
y vejám com anirá.
(_Los escolanets cantan lo Pare nostre._)
Bè, vaja, re, igual que sempre;
no podem sortirne may.
No hi fá res qu' estiga núvol;
fá sol, fá sol, fá sol, lá;
aquí es ahont vos perdeu sempre;
quant vè 'l sol, qu' es quant es clar,
es quant vos perdeu vosaltres,
y, si heu d'aná acompanyáts,
vos duré per las aurellas
fins que 'l trovéu allá 'hont cal.
Ara cantemho ab la solfa.
Tots.
Sí, fá, sol, sí la...
Benet.
¡Ay, ay, ay, ay, ay,!
Jerusalem, Jerusalem,
quant mes aném... Mes pausát
y cuidado á equivocarse.
Sí, fá, sol, sí, la, re, fá.
Afigureus que la Sila
festeja ab un que 's diu Pau.
Ella vol doná una volta,
y en Pau , que no hi vol anar.
-- "Si fá sol, Sila, á mi re,
si fá sol, Sila, re 'm fá.
(_Los noys cántan aquestas notas._)
Corrent; ara á 'n als compassos,
que sabeu, del nostre pá.
(_Los escolanets cantan:--Perdonaunoscon nosaltres perdonám á nostres
deutors._)
### ESCENA II.
Los mateixos, lo RECTOR.
Benet.
¡Uy, uy, uy! ¡Re, vaja, vaja!
No pot sèr pitjor cantat,
ni cantant que us ne burlesseu.
Rector.
Y cantant bè 'l nostre pá...
Benet.
¡Oh! bè; 'l nostre pá se 'l menjau.
Rector.
No entench com no heu de cantar:
"Perdonaunos nostras culpas
com nosaltres perdonám..."
Benet.
¿Sab qu' es? Que com qu' això es cosa
que quasi ningú la fá,
costa mòlt mès de cantarla.
Rector.
Si, Benet, tú has dit vritat.
(_Los escolans l'hi han anat besant la ma._)
Dèu vos fassa bons.
Benet.
Y ara
atenció y torná á cantar.
Rector.
Nó: val mès qu' aneu á casa,
hi doneu bè un bon repás,
desprès ho ensejéu ab l'orga,
y aixís al fí s'apendrá.
Vaja, anéu.
Benet.
¡Bó! (_Malhumorat rebatent la solfa._)
Rector.
Recordeuvos
que la festa 's vá acostant,
qu' heu de cantá 'l Pare-nostre
aquell dia, y, sí no 's sab,
ni queda lluhit l'organista
que l'ha escrit per diada tal,
ni quedéu lluhits vosaltres
com heu de lluhí 'ls escolans.
(_Acariciantlos, los acompanya al fondo y ells s' en van._)
Sí, vaja, anéu; estudieulo
y Dèu vos guihi y 'ls sants.
### ESCENA III.