(_Las duas quedan sorpresas mirant esglayadas per tots cantons. Eudalt
apareix al fondo._)
Eudalt.
Senyor rector.
(_Ab la gorra á la má. Lo Rector que ja era al devant de la porta del
sèu quarto, li contesta que pot entrar darrera d'ell._)
Rector.
Tot seguit.
(_Desapareix seguit d'Eudalt que, al anarsen, mira ab inteligencia á
Anjela._)
Anjela.
(¡Oh! ¡Si 'l cel ho fes aixís!)
María.
(No entench un cambi tant gran)
Lluís.
(¡Que llejeixo! ¡Aixó, D. Joan!...) (_Ecsasperát._)
(_S'alsa mirant ab despit á D. Joan, que, arribant á un punt de la
carta qu' l compláu, diu ab fruiciò._)
Joan.
(¡Oh! ¡Oh! ¡Quina ira, D. Lluis!)
(_María, desprès de l'ordre del Rector s'ha tret la caputxa y l'ha
plegada, com sens saber lo que feya; Angela ha fet altre tant, ab la
mirada ficsa á la porta per ahont ha desaparegut Eudalt, y, quant sa
mare li demana, li dóna maquinalment. Benet que veu tot això mirant de
reull per la solfa, diu, burlantsen:_)
Benet.
¡Je, je! ¡La mare!
María.
¿Está ja?
(_Per la caputxa. --Mentrestant fá ja estona que ha entrat pe 'l fondo
'l Doctor: al estar frente á D. Joan, que no 'l veu, perquè llegeix,
se treu una carta, y, dret, se posa á llegirla, comparant lo que diu la
carta ab las senyas de la fisonomia de D. Joan._)
Doctor.
("Ulls negres, negre 'l cabell"
¡Oh! No, no hi ha dupte: es ell.)
Benet.
¡Si, si! (_Cantant._)
Doctor.
(Esperém.) (_Guardant la carta, content._)
(_María ha quedát pensativa, y ara, al tenir las caputxas, diu
arronssant las espatllas._)
María.
¡Ell dirá!
(_S' en vá. Angela mira ficso á la porta d'Eudalt. D. Lluís mira ab
odi á D. Joan. Lo Doctor, crusát de brassos lo contempla ab calma,
sonrient irónicament. Benet estudia la solfa, y, D. Joan, sens adonarse
de res de lo que passa, segueix entregát á la lectura de sa carta._)