convé no mourem de uns quants dias, ja 't cuidaras de avisar al meu
criat.
--¿Lo de la fonda?... que 't donas vergonya de dir que te'n vas?...
--No, dona; vull dir lo subjecte que necessito tenir al costat meu y
que ha de menjar y dormir també á la casa.
--Aixó sí; donam instruccions y li passaré recado jo mateixa; are vina
á casa que acabarém de parlar y pendrás posessió.
--Aném.
## XII
Me dispensarás que hagi trigat tant en venirte á veurer; ajudats de 'n
Peret hem fet molts passos per vosaltres.
--Y tal ¡vuyt dias! ja trobava estrany.
--A més he tingut un gran constipat y 'l metje va encarregarme que 'm
fiqués dejorn al llit.
--Lo que estranyo, es que las amigas no m'han vingut á veurer mes.
--Y lo teu pare, ¿cóm se trova?
--Ja está bó. ¿Que no sabeu la novetat?
--Quína?... ningú m'ha dit res...
--Seu, assentat que t'ho esplicaré; no deus pas anar depressa avuy;
que també t'espera en Peret?
--Sí, ha dit que no gosava pujar.
--No puch consentirho, cridal, surt á la finestra, aixis no 's cansará
tan y podré esplicarte millor las novetats que ell també sabrá y 'm
crech, vist l'empenyo que ha pres en l'assumpto que se'n alegrará.
Surt á la finestra, lo crida ab insistencia y puja 's pot dir casi per
forsa.
--Entri, Peret; al menos podrá descansar.
--Ja estava be; com que no m'agrada donar molestia y menos á casa de
un malalt.
--Sempre estará mes be que abaix de la escala.
--Ja li deya jo.
--Be, ja soch aquí... ¿cóm está la ferida del seu pare?... que encare
fa llit?...
--No es pas á casa.
--¡Ah! ja surt.
--Si are es á casa 'l procurador que arregla la causa.
--¡La causa!... Ja teniu pres al Arturo?...
--No... ja veurás... Los vehins que no han perdonat cap mena de
sacrifici per averiguar lo seu paradero, varen anar á la bolsa y
als cassinos de bolsistas, pero inútilment; al últim se 'ls va
ocorrer preguntar al municipal de punt de la Gran-via, lo número de
la conductora que va carregar los mobles y ab aixó varen poguer
descubrir lo paradero de aquella tal Antonia; varen ferli una
visita; diuhen que
'ls va rebrer molt be, es una casa de molt luxo; figureus que
hasta 'ls va fer pendrer una copa de licor. Tingueren mes de una
hora de conferencia y 'ls contá unas historias que sembla mentida;
va dirlos que era l'Esca del pecat y per aquest motiu va
despreciarlo fugint d'ell. Ab aquestas esplicacións, desseguida
varen pensar que no 'n treurian l'aigua clara, que ella ho deya per
no descubrir hont parava, pero á copia de súplicas y esclamacións,
va dir que lo únich que sabia de l'Arturo era que menjava y dormia á
la fonda de las Cuatre Nacións. Ja
'n varem tenir prou; lo pare ab lo desitj de conéixel y esbrabarse de
una manera ó altre també hi va volguer anar.
Lo primer que varen fer fou empendrer un cabo de polissons conegut, li
contan de lo que 's tractava y va ajudarlos; se'n van, com es de
suposar á la fonda, preguntan pel Arturo y també 'l negavan, deyan
que no sabían quí era y que ni l'havían sentit may anomenar.
Estavan desesperats fins al capdemunt; lo cabo de polissons los feya
la forsosa dihent que volia fer un reconeixement y l'encarregat va
contestar que li permeteria sempre que portessen los papers ben
despatxats. Donavan lo temps per perdut y ja eran á la porta á punt
de eixir á la Rambla, quan tot de un plegat 'l pare que se havia
quedat al darrera de tots, fa un crit de: --¡Pillo! es
aquest, ¡agafeulo!...
--¿Era l'Arturo?...
--¡Ca! ¡no! Era 'l que havia donat la punyalada al meu pare. Ell va
fugí, pero á cosa de vint passas, varen aturarlo 'ls que passavan
pel carrer, sentint los crits y al veurer un home que corria.
Varen ferli una infinitat de preguntas y ell sempre negava dihent
que 'l prenien per altre. --Prou que 't conech, li deya 'l pare.--
De bofetadas y cops de puny, ne va rebrer molts y al últim se 'l
varen emportar al gobern civil; li varen pendre declaracions; ell
negant sempre, pero no li va valer y are es á la presó; ab lo que
contém que mes tart ó mes aviat cantará.
--Ja va mal quan nega. Com que no hi ha testimonis.
--Be prou que se li va coneixer que mentia.
--Pero no val si no 's trova algun justificatiu.
--M'agradaria coneixel.
--¡Ay, Peret, gran cosa veuria! diuhen que es un home tan repugnant,
que ab la cara solament ja paga.
--No hi fa res; pero no diu vosté que nega per no descubrir al
culpable?
--Sí, perque ell per forsa havia de ser comprat.
--¡Fa una cara de perdona-vidas!
--Pot ser ab las mevas manyas podré descubrirho.
--Cóm?
--Donantli entenent que si confessa la veritat y diu ahont se troba
qui va pagarlo per la brutal acció, que se 'l recompensará posantlo
en llibertat.
--Qué vol que no li hagin dit los altres...
--Tot es cosa que 's pot probar.
--Com que te tanta palica --digué la Roseta--, lo que no 'n tregui ell
ab bonas paraulas...
--Donchs si hi vol anar demá á l'hora que deixan veure als presos,
crech que hi va 'l pare.
--A quína hora?...
--De deu á una, no n'estich ben segura; pero sé que á cuarts de deu
han quedat per anarhi surtint de aquí 'l pare ab lo del tercer
pis.
--Ja 'm ve malament... pero faré un esfors, díguils que m'esperin.
--Tot lo mes perderá un dematí.
--No val la pena quan una cosa convé.
--Anemsen, Peret, ja deu ser tart.
--Sempre que vens, sembla que siga d'escapada.
--No 't pots queixar; t'hem fet un bon rato de companyía.
--No gayre.
--Prop de duas horas.
--Si os voleu quedar á sopar...
--No, gracias; á casa deuhen estar ab ánsia.
--Demá probablement tornaré á trevallar.
--Ay, gracias á Deu; me'n alegro... Vamos espressions á ton pare...
Anem, noy aném, es molt tart.
--No 's descuidi de dirlos que m'esperin.
--Ne tindrán una satisfacció.
--La satisfacció será meva si puch fer alguna cosa en be de vostés.
## XIII
Crech que no deus poguerte queixar de mi, tens tot lo que necessitas,
donas, reunions los dimecres y tens duas butacas de propietat al
Liceo.
--¡Ah! si, si; estich molt contenta.
--Donchs jo estich queixós de tú.
--¿De mí, per qué?...
--He notat que tens molta franquesa ab en Manel y en Cintet,
principalment ab l'últim.
--Ets molt gelós, marqués; y sabs que á mi no m'agrada y t'exposas
portante aixís á que 't dongui una llissó.
--A qué ve que 'ls espliquis los nostres enrahonaments?
--No es pas cap mal.
--Després donas entrada algunas vegadas á certa classe de gent, que la
veritat, no 'm satisfá.
--A quí 't refereixes?
--A n' aquells subjectes que aquí s'internaren demanant referencias de
l'Arturo. ¿Perqué vares donarlos entrada? ¿quí 't fá embolicar en
cosas que no t'hi va ni t'hi ve res?
--Varen ferme llástima.
--Y si aixó 't dú algun conflicte, quí te 'l abonará?
--No 'n tinch cap por.
--A quí no 'n te, moltas vegadas n'hi fan. Are supósat per un moment,
que en vista de lo que vares esplicarme, l'agafan; ¿tu creus no ser
molestada? Donchs ho estarás, sí, fenthe anar á donar
declaracions.
--Diré que no 'l conech.
--No 't valdrá; y ademés si li troban cartas de quant li escribias,
t'acusan per haver declarat en fals.
--Be, be; no m'amohinis... Vols que no digui ni una paraula als teus
amichs? seré muda devant d'ells; no vols que deixi entrar mes á la
familia que fa investigacions per trobar al que sens motiu li dius
ton rival? Donchs en donant orde als criats de que quan tornin
se 'ls diga que no hi soch, tot está acabat.
--Tampoch vull que ho portis al extrém de no enrahonar lo necessari
als amichs, res de aixó; lo que desitjo es que no hi tingas la
franquesa que
'ls demostras. En quant als aludits vehins tampoch deus haver de
negarte are que has comensat; pero de avuy endevant suprimeix las
historias que
'ls contavas y dígals que no sabs res mes de tal personatje, que l'has
oblidat y que ni siquiera pots sentir parlar d'ell.
--Se cumplirá tal com desitjas, no t'enfadis y pensém sols en
divertirnos. Demá vindrá la modista ab los figurins pel trage del
ball de máscaras de la Candelera.
--Que tinch que veurer jo ab aquestas cosas?...
--Es que voldría que tu escullisses lo trage que 'm tinch de posar.
--Tu ets qui l'ha de lluhir, per lo tant, tenim gustos tan
estravagants los homens, que de vegadas nos enamorém de lo mes
lleig.
--Es que m'agradaria anar al teu gust.
--Ademés faltan encare de tres á quatre setmanas; qui sab si serém
vius.
--No digas aquestas cosas...
--Podría molt ben ser.
--Ja se perqué dius tota aquesta classe de improperis; prou que t'ho
coneixo.
--¿Per qué 't pensas, veyám?
--Per no anar als balls de máscara.
--Veritat es que no soch ballador y aquesta classe de diversions no 'm
satisfant...
--¿Recordas lo que 'm vares prometre lo dia avants de juntarnos? Vares
dir que accedirías á tots los meus capritxos y que no 'm negarías
may res.
--Fins aquí crech que no t'he faltat encare...
--Pero 't fas lo repetani...
--Perque sápigas donchs ab qui tractas, demá vindré á l'hora que siga
aquí la modista; esculliré, sí, pero no un trage per lo dia de la
Candelera, sino sis; un per cada ball.
--Ay, marqués, hont l'hauria trovat un home tan complacent, que mirés
tan pel meu benestar com tu! t'estimo com may pot estimarte ningú
mes, perque ets la meva mitja taronja, ma esperansa y mon únich
consol.-- Y al dirli aixó se li assentá sobre 'ls genolls,
abrassantlo y omplintlo de petons y caricias.
--Aném á dinar á fora, avuy?
--Fa un temps molt fresch; segons hont vullgas anar.
--A Pedralves.
--Quan vullgas.-- Tocan un timbre y 's presenta un criat de gran
librea.
--¡Senyora!...
--Que enganxin 'ls caballs.
--Al moment.
--Si algú vé, digas que no rebo en tot avuy.
--En la sala d'espera hi han D. Manel y 'l Sr. Quer.
--Has dit que hi eram?
--Si, senyora.
--Qué faig, marqués?...
--Que passin.
Desapareix lo criat y entran los dos amichs particulars.
--Donya Antonia, tinch lo gust de saludarla... ¡Marqués! qué tal?
--Vosaltres sempre cumplimentosos.
--Venim per dirte si vols formar part al palco pels balls de máscara?
--Te rahó, que ja no me'n recordava.
--Nos lo guardan per si 'l volém.
--Si ella vol...
--Sí, si, pren l'abono; al palco s'hi fa molta broma, y als balls es
precís divertirse.
--Es que aquets devegadas portan unas senyoras...
--Si son de broma, qué hi fa?... Ja 'm posaré la máscara perqué no 'm
conegan.
--Marqués, si algú que no fos de casa 't sentís, se creuría que 'ns
fem ab lo mes relajat.
--Si no ho es, poch se'n falta.
--¡Senyoras que s'emborratxan! veyas qué poden ser.
--No cal que digas, bastant te divertía... y en prova d'aixó que may
has fet falta en cap ball.
--Ja ho crech --digué l'Antonia-- y are ve á fer l'escrupulós.
--Hi seré ab una condició.
--Digas.
--M'haveu de prometre que tindreu seny.
--No veurás cap escándol al palco, que ja sabém hont anar, sols hi
haurá broma y alguna que altre pítima.
--Has llegit, trencant las tevas rahons, la gacetilla del _Diario de
Barcelona_?
--La gacetilla?...
--Vull dir en los partes, la catástrofe del vapor "Molinulga", es molt
trist.
--¡Ah! sí; he llegit que s'han reventat las calderas; pero aquest
parte es vell, ja 'l portava lo dia 20.
--Sí, pero avuy hi ha molts mes detalls. Diu que 'l vapor navegava á
las alturas de Puerto-Segura á 17 graus al Sud; lo mar estava
agitat y al fer la explossió de las calderas lo vapor va partirse
pel mitj, fent volar una porció de passatgers de tercera, junt ab
las mercancías del costat de la máquina; doná encare lo temps
precís per deslligar alguns bots y tirar salvavidas á l'aygua; pero
al sumergirse l'embarcació al fons del mar, va atraure 'ls bots que
atestats de passatgers no varen tenir temps de allunyarse y anaren
també á pico. Unicament s'han salvat, per miracle, lo comissari,
sis mariners y dotze passatgers de primera y segona; l'enginyer
podia haverse salvat si hagués volgut, pero va suicidarse ab un
revólver al haberse verificat la explossió. Los náufrechs varen ser
auxiliats per un vapor francés, després d'estar dos dias á la bona
de Deu, entre Villabella y S. Tomás y 'ls desembarcaren al Brasil,
presentantlos al cónsul de sa respectiva nació.
--Ha de ser molt trist pel que s'hi trova.
--Ja ho crech.
--Jo, encare que hi hagués probabilitats de salvarme, crech que
moriría; si no ofegada, de por.
--Ni may que 'ns hi trobém.
Torna á presentarse 'l criat y exclama.
--Lo cotxe está á la porta.
--¡Ah! bueno.
--Voleu venir?...
--Gracias, marqués.
--Tindrém molt gust en que 'ns acompanyin fins á Pedralves.
--Tenim assumptos...
--Sens cumpliments.
--Donchs aceptém.
Pujaren tots quatre y 'l cotxe marxá com un llamp, arrastrat per dos
briosos caballs de rassa andalusa que anavan á galop estés.
## XIV
Peró d'ahont ha vingut aquesta gran fortuna?
--Una jugada de bolsa.
--¡Estás de sort!
--Vindrá be; puig será facil convencer á aquesta familia tan pesada;
ab lo diner se fá y desfá de lo que un vol.
--¿Qué pensas fer?
--Sobre lo que m'has esplicat de un tal Peret que sembla molt aixerit
y m'está perseguint, tan que tinch por de que 'l dia menos pensat
me trobi, ell mateix que mostra tan interés per perdrem, es del
únich que
'm refio perque m'ho arregli.
--Cuidado, que no 't passi lo contrari.
--¿Y en Mala-ánima com está?
--Negant sempre; pero m'ha dit que ja está cansat ab dos mesos de
presó, y si no procuras tréurel, no respón de lo demés.
--¿M'ha amenassat?
--No; pero 's veu que está molt aburrit y quant un te la vida pesada,
sol dir las cosas que te mes lluny del pensament.
--Avuy quan hi anirás, tindrá una alegria.
--Arturo, es precis que aixó s'acabi promte; no 'm satisfá molt anar á
la presó, me'n dono vergonya, tothom me mira y entre la cara que 'l
tal subjecte fa ja de criminal, tinch por pels que 'm veuhen, que
quí sab lo que 's deuhen pensar de mí.
--No fassis cás de la gent, ademés ab ell confio lo poguernos venjar.
--Creu que si fins avuy he fet lo que he fet, ha sigut mes per aixó
que altra cosa.
--Ademés ja veus que es callat; un altre á son puesto m'hauria
descubert.
--Tens rahó; ja veus quant costa una mala pensada.
--Me sembla que tot lo mes tart demá quedará arreglat y absolt.
--Ab qué contas?...
--Déixem fer, ja veurás com surto del pas. Avuy som dijous, lo dia que
precisament aquest tal personatge, diguemho aixís, acostuma á anar
á la presó.
--Vols dir en Peret?
--Lo mateix; son las deu, hora en que precisament li trovarás; ves per
última volta á n' aquest ditxos carrer de Amalia, digas á ne 'n
Mala-ánima que 'l negoci es fet y cobrat y á n' aquest tal Peret,
que vinga á aquí, are; l'espero.
--Ja sabs lo qué dius?...
--Lo que sents.
--Vindrá, si; pero no sol, ab algun agent d'orde públich...
--Aixó ho faria si li diguessem lo nom.
--Y si no li dius, un cop sápiga que 'ts aquí, ja veurás lo que 't
passará.
--Deixem fer á mi. Ves desseguida á la presó y li dius que hi ha un
subjecte anomenat D. Carlos Vilumara, que te datos justificatius
d'ahont se troba l'Arturo, y que vist l'interés que 's pren en la
part activa de la causa, l'ajudará en tot y fins lo recompensará.
--Pensa be lo que fas.
--Estich persuadit de que triumfaré; corre, no perdis temps, avuy
será
'l últim dia: no 't veurás precisada cap mes volta, á tenir que
visitar la presó.
S' arregla, puja al cotxe que te sempre parat á la porta y á sa
disposició; y no havia passat una hora, quan la cambrera entra á son
despatx notificantli que al recibidor esperava un jove que ab la
targeta de la senyora, preguntava per un D. Carlos Vilumara.
--Dígali que passi á la sala.
--Molt be diu.
En un tancar y obrir d'ulls se vegeren los dos cara á cara,
reconeixentse mútuament.
--¡D. Arturo! Vosté es D. Arturo! M'han enganyat vilment, exclamá,
disposantse á marxar per donarne part.
--No t'alteris, home, escolta; al fi y al cap no 't cou pas la llaga.
--¿Qué vol dir? ¿Qué pretent?
--Faré historia y veurás com la manera de obrar y desitjos de mes
endevant, no han sigut ni serán dolents.
--Espliquis.
--Tu, tens relacións, tens promesa; si la estimas, alguna volta
t'haurás propassat en certa clase de proposicions, que retxassan de
moment moltas donas y hasta se fa impossible quan es honrada en
tota la extenció de la paraula, pero allavors es quan se recorre á
medis mes violents.
--Jo may...
--Calla, home, que si tan convingués, sabria citarte algun fet que la
teva promesa mateixa ha confessat á las amigas del trevall.
--Pero may me atreviré á la seva infamia.
--Deixem acabar y 't convencerás. Jo estimava á la Gracieta, com avuy
també; ab un carinyo tan gran que es impossible descriurel.
Casarmhi no podia ser; lo meu amor, era 'l desitj del éxtassis;
proposarli la deshonra fora inútil, sabia de sobras que no
sucumbiría, pero 'm vareig valdre de un altre medi.
--Si, ja 'l sé; lo del pis y de mes á mes la punyalada.
--La intenció, no va ser atropellarlo, al contrari; mes va posarse á
cridar y fou precís espantarlo.
--A qué ve esplicarme lo que ja sé?
--Enterarte de com va passar, posante al corrent per lo de mes
endevant. Resultat de tot, que no hi ha hagut cap deshonra, lo
únich que ha sufert es son pare ab la ferida. Donchs bé, á mi 'm
convé que 's deixi tot mort y faig la següent proposició: A tu de
moment te regalo mil duros perqué
't cuidis de arreglarho.
--¡Mil duros! digué obrint uns ulls com unas taronjas.
--Sí, trayentse la cartera y posántloshi á la ma.
--No se si dech,... aceptantlos y ficantsels á la butxaca.
--Te'n vas á trobar de moment al pare d'ella y li dius: Que si fa un
document per presentar al jutge fent constar que s'ha equivocat al
delatar al subjecte pres, se li regalaránt cinch mil duros, y si á
pesar seu fa un altre escrit confessant terminada la meva causa,
empenedintse de tot y declara que tot ha sigut farsa ó equivocació,
li entregaré cinch mil duros més; total deu mil duros. Crech que
per una cantitat aixís, val la pena de fer quatre ó sis dias de
llit de una punyalada sens cap altre consecuencia que la del susto.
Ademés, un cop arreglat, vens á veurem presentantme 'ls documents
y 't recompensaré, ab altres mil duros. ¿Que 't sembla, 't veurás
capás de convencels?...
--Deshonra, no n'hi ha hagut?
--No.
--Unicament la ferida, y pot dirse si acepta lo que 'm proposa, aquets
pochs dias que ha sufert, li valen lo benestar de tot lo resto de
sa vida, puig que trevallant, per molt que hi posés lo coll, may
s'hauría pogut veurer ab tal cantitat.
--Per lo mateix; te creus capás de terminarho?
--M'atreveixo á dir que si.
--Convindría treure demá tot lo mes tart, al que ja coneixes, de la
presó.
--Corro á fer las primeras diligencias; al vespre li sabré dir lo
resultat.-- Y se'n va anar content frassejant entre dents las
paraulas:
¡Mil duros! y altres ¡mil! després: are si que 'm podré casar prompte
ab la Roseta, fins me podré establir.
--Qué tal?... pregunta á l'Adelina que se havia estat escoltant tota
la conversa, detrás de las vidrieras. --Has vist si he trevallat
fi? No t'ho deya que 'l diner esclavisa al home, fentsel duenyo de
si mateix?
--T'ha surtit be, no sé perqué... encare no pots cantar victoria.
--Lo diable son las donas, sempre desconfias.
--Veritat es que una suma com aquesta, son capassos de aceptarla.
--Ja ho crech.
--Me sembla que 'ls has ofert massa.
--Es precís.
--Ab menos s'haurian acontentat.
--Aixís queda terminat mes prompte: ademés que 'm son á mi dotze mil
duros que 'm costará la festa, quan acabo de cobrar una partida que
sembla que may s'hagin de acabar!
--Com mes se'n tenen millor.
--No sigas ambiciosa. Y en Mala-ánima?
--Satisfet.
--Ja ho crech, te de cobrarne vint mil de un coll...
--¿Vint mil?... donchs digas que tot ho reparteixes? Aixís si que 'ls
acabarás aviat.
--¡Cá!... no tingas por.-- S' obra la porta de la sala y la cambrera
mostra una targeta.
--De quí es? --pregunta l'Arturo.
--De D. Manel Feliu y lo Sr. Quer.
--Quins xicots mes empalagosos, ja 'm cansan ab sas inoportunas
visitas.
--No cal que digas, si no haguessen sigut ells, sabriam tantas
noticias del marqués y de tot? Per hont haurías descubert que 'l
teu cómplice era á la presó ab tantas investigacions que 's varen
fer sense resultat?... Jo crech que si no son ells encare ho
ignorarías.
--Si t'empenyas en donarlos entrada, no 't vull privar d'aquet gust.
--Qui sab si 'ns portarán novas.
--Donchs... dirigintse á la cambrera. --Dígals que passin.-- Y 's
retirá.
--¡Oh! D. Manel!-- ab molts cumpliments.
--¡Adelina!
--Segui, Sr. Quer.
--Gracias.
--Quinas novetats portan avuy.
--Que no ho sab... Donchs que 'l marqués s'ha tornat gelós.
--¡Ah! si?
--Calculi que quant ell no hi es, te ordes donadas al servey de
que 'ns digui que no reben.
--Natural que si es fora no deu rebre.
--¡Oh! no m'ha entés, vull dir que no 'ns permet la entrada quan la
senyora está sola.
--Donchs l'estima?
--Ja ho crech, fa lo que ab cap dona... nada menos, que 's passeja de
brasset ab ella, van molts dias al teatro junts y ha conseguit de
que la acompanyi als balls de máscaras: ahir va ser lo primer, fins
va ballar.
--Ja, ja, ja! m'hauria agradat veurho.
--Es cosa fácil; tenim lo palco junts.
--Que vol dir?...
--Que si te gust de venir, hasta podrá coneixer aquesta diosa Antonia
que s'ha fet tan popular, per burla del marqués que es la riota de
tothom.
--De cap manera... qué diría ell? Fora capás de creure que li vaig al
darrera... y 'l tinch molt lluny del pensament.
--No la coneixerá pas; no trayentse la máscara en tota la nit y un
poch caracterisada...
--Me venen tentacions...
--Decideixis, jo desde aquest moment li ofereixo lo meu bras; nos
divertirém molt y veurá aquell vellot ab tot y las sevas arrugas,
las pusturas y caricias que avuy sopant fará á l'Antonia.
--Dispensim un moment que 'l entorrumpi. --Digué aixecantse per
conferenciar ab l'Arturo lo que havia de fer quan se li presentava
tan bona ocasió, per sos propósits.
--Acepta; ja estudiarém una emboscada.
--Vols dir?...
--Si, si; no t'hi pensis mes.-- Torna altra volta á la sala.
--Me dispensarán que me'n hagi anat de una manera tan brusca; hi ha la
modista que m'está fent un traje pel ball...
--¿Ah, sí?... S'ho portava callat?
--Volia donarlos una sorpresa.
--Sent aixís espero que aceptará la meva oferta, ja que tenía la
intenció.
--Sols ha de ser ab una condició.
--Digui.
--Ab la de que no s'ha de mourer del meu costat, fins que jo li diga.
--Concedit.
--Vull sopar al palco.
--També.
--A cada plat vull una nova classe de vi, y al rostit _Viuda Clicot_,
licors y tot lo necessari.
--No hi faltará res; crech que 'ns coneix y ja sab que no 'ns ve de
cent duros.
--Allá hont no arribin vostés, jo...
--Alto, senyora, aixó 'ns ofen.
--Donchs no tenim de parlarne mes.
--La vindré á buscar jo, digué en Quer.
--Tots dos junts, replica en Manel.
--Sí, será millor; aixís estarán los dos contents.
--Vol que vinguém ab lo nostre cotxe?
--Será millor, si.
--Donchs, hasta dissapte.
--A quina hora?
--A las onze estaré vestida.
--Los hi recomano, molta reserva.
--Perdi cuidado.-- Després de despedirse, al trovarse sols tingueren
lo següent diálech:
--De qué deu viure l'Adelina?
--No cal preguntarho, prou que 's compren; de lo que estalviava quan
se feya ab lo marqués.
--Sabs que á mi m'agrada molt?
--A mi també.
--Y he notat que no li desagrado.
--Jo tampoch.
--Y crech que será meva...
--Aixó ho veurém.
## XV
Sí; es una bona proposició, pero la dignitat avants que tot.
--D' ell ja no hi ha que temer res, perqué crech que es casat; per
cert que viu ab un luxo...
--Quan dona unas cantitats aixís, no pot ser cap pelón.
--Jo trevallo l'assumpto desinteressadament.
--Pero tu sabs hont viu?...
--Si senyor; com que are vinch de sa casa.
--Donchs ja ho tenim be; aném á trobar aquell de policía...
--¡Ah! no senyor, no; he promés no descubrirlo y ademés, ell s'ha
posat molt á la rahó.
--¡Es un pillo!...
--Reflexioni. ¿Hi ha hagut deshonra?
--No; perque no va poguer; perque tinch una filla que val mes de lo
que pesa, que del contrari...
--Bueno, aném per parts. ¿Quína es la causa principal que motiva sa
persecució?
--La meva ferida, no basta?
--Sí, teniu rahó de sobras; pero un cop la justicia haurá pres cartas,
que l'agafará, lo tindrá pres y 'l farán patir mes ó menos, qué
n'hauréu tret? ¿voléu saberho? Donchs un enemich, un enemich
poderós que os perdrá; tart ó dejorn l'absoldrán, y com qu' es rich
y segons tinch entés de mals antecedents, no 's cansará fins y tan
que ab los seus ardits, os proporcioni ratos mes dolents que 'ls
que os propinavan los xicots al sortir d'estudi.
--Home, casi be... pero, qué dirian los vehins que s'han esforsat
tant?
--Hi ha un medi; crideu reunió, estich segur que os aconsellarán la
meva proposició.
--Lo que 'm fa por, es haver de firmar que li pres per altre y després
que lo del Arturo ha sigut farsa...