grata com á mi mateixa?
--Grata, dius, cuan haurias de morirte de pesar al pensar que donas
entrada al mon á un ser desgraciat ja de naixensa, sense nom?...
--¿Sense nom, dius? tu, no li donarás lo nom?...
--Comprens que un home de la meva posició consenti que 's descubreixin
devant de la societat los secrets del vici?
--No creya que un home ilustrat com ets tu, se negués á lo mes
natural, que es amparar al sér á quí has donat vida, que es la teva
propia sanch, perque suposo que be 'l deus considerar com á fill
teu.
--Tot es cosa que podría ser.
--Ho duptas... m'insultas; sabs verdaderament que de haver accedit á
las pretensions de altres, fora avuy millonaria y que per tu vaig
despreciarlos á tots, per tu vaig retirarme del teatro ahont
guanyava lo suficient pera passar la vida alegre, voltada de
pretendents que 's desfeyan per mi en obsequis y galanterías...
Aixís m'ho pagas? Aquesta manera de procedir, no es propia del que
te un títul com lo teu. Que aixó ho fes un home sens estudis se
compendria perfectíssimament; pero tú... tú?...
--No sé com he tingut paciencia suficient pera escoltarte, sens
acompanyarte á la porta.
--Fesho, home, no faltaria sino que armessis escándol.
--Ja ho comprench, has vingut aquí per tenir cuestions, á fi y efecte
de rompre la nostra amistat!...
--¡Miserable!
--Be, vamos; te convé liquidar las nostres relacions perque hi ha
algun galant jove en porta que vol ferte felis...
--Ets un miserable, en tota la estensió de la paraula y ab tots los
teus diners.
--Si no callas t'escanyo.
--¿Fins á n' aquest extrém te rebaixarias y foras capás de pegar á una
dona?
--Precisament per aixó no ho he fet ja; per no rebaixarme. Ves,
enhorabona, si tens algun capritxo per satisfer.
--Tu sí que deus tenir altres capritxos.
--Res t'importa; si 'ls tinch es perqué puch, vull y tinch per ferho.
--Y ho confessas...
--Lo que tens de fer promte es marxar y no dir res més, de lo
contrari
't retiro la pensió.
--Si no te la necessito...
--Tu ho has dit; la refusas.
--Si, home, si; me la buscaré per un altre cantó; y al últim extrém,
encare soch lleugera de camas per tornar al teatro altra volta; jo
guanyaré lo pa del meu fill y per mes que 't pesi li donaré lo teu
nom.
--Jo ho negaré; perque aixís com pot ser meu, pot ser de un altre.
--¡De un altre!... Quan sabs que ni vaig á la plassa per no mourem de
casa!...
--Que sé jo lo que hi fás ni qui 't ve a veurer.
--Está be, marqués; jo 't maleheixo y juro pel fill que porto á las
entranyas que 'm venjaré fente tan mal com puga; 'm venjaré, si,
dels disgustos que m'has fet passar durant aquest any.
--Fes lo que vullguis y de tot te perdono ab tal de no veuret may
més.
--¡Malehit sigas!
Dona mitja volta de una revolada y surt furiosa tirant per terra una
butaca que li destorbava 'l pas.
--Gracias á Deu que ha marxat!
Y ho deya de cor; ab lo temor de veurers compromés si arriba á trucar
en aquell moment la Antonia.
Tot just havia arribat l'Adelina al carrer, puja la portera 'ls
esglahons de tres en tres y li comunica que la senyora de la targeta
havia tornat y sabent quí hi havia á dalt, no s'havia atrevit á ferla
pujar.
--Qué li has dit? --pregunta febrós y ab recansa.
--L'he disculpat dihentli que tenia visitas, no de cap senyora, si no
de amichs.
--Has fet santament; veig que ho entens, aquí va un altre duro per lo
be que t'has portat.
--Mil gracias, senyoret; jo per aquestas cosas... ¡Ay pobre de mí!
trucan á la portería.
--T' ha dit si tornaria?...
--Si senyor.
Baixa uns quants esglahons, mira á la persona que trucava, desde dalt
lo replá y torna á pujar altra volta per dirli:
--¡Es ella!
Efectivament, donya Antonia de Roca-viva als dos minuts se trovava
dintre la habitació que avants he descrit, hont hi havia al entrar en
cert cuarto lo rótul de _Picadero_.
--¡Marqués!
--¡Antonia!
--Lo sorpendrá la meva visita.
--Com que m'ho havia promés, no duptava que tart ó dejorn ho
cumpliria. Ahir no va venir al teatro, va faltar á la consigna.
--Per só vinch; ja veu que del mal lo menos, encare hi ha guanyat sa
Excelencia.
--Deixemnos de tractaments y tutejemnos; á la fí nostres cors han de
ser hú.
--Es cuestió de parlar; perque may faig las cosas de cualsevulga
manera.
--Esplícat.
--Estich cansada de viurer ab l'Arturo, 'm repugna y me'n vull
separar.
--Ben fet.
--Tinch grans motius y per molts conceptes he pres aquesta
determinació. La nit passada m'ha fet malbé.
Y li contá tot lo succehit.
--Calcula, marqués, que va deixarme desmayada y sola ab lo pis obert,
si no m'arriba á auxiliar la cambrera fentme olorar éter, crech que
hauria espirat; aixis es que estich resolta á no veurel mes; y
avans de separarme vull tenir una bona sentada ab tu.
--Ets la reyna del meu cor; digas, demana y serás atesa en tot y per
tot.
--Jo soch molt capritxosa.
--Ho suposava; tindrás lo que necessitis.
--No vull que se 'm privi may de anar en lloch, ab la condició que
pots venir al meu costat sempre que vullgas.
--Estich conforme.
--Al arreglarte ab mi, has de olvidar á totas las altras donas, inclús
la que ha sortít de aquí fa un moment.
--Cóm ho sabs?
--Soch molt astuta; al dirme la portera que tenías visitas y que eran
amichs, he comprés que la tenías ben instruhida y m'he passejat
amunt y avall de la acera per veurer quan sortirian, si n'hi havia
cap de conegút, pero ha resultat lo que 'm presumia: ¡Una dona!...
L'has de olvidar, sents?...
--Será tal com dius.
--En quant als mobles no me n'has de comprar; ne tinch de sobras, pero
vull que 'm lloguis una casa al Passeig de Gracia, ab jardí.
--Si, si; tot.
--Sols ab aquestas condicions puch ser teva.
--Soch ton esclau.
Lo marqués estava boig de alegría; encés y roig com los grans de una
magrana, se besaren una y mil voltas. Desde aquell instant varen fer
jurament de no separarse l'un del altre y als pochs dias estava
instalada á la casa de sos ideals, ab cambrera, sota-cambrera, criats
y jardiner.
## VIII
En lo taller de can Verdereau feya cuatre dias que no havian vist á la
Gracieta.
--Qué li deu haver passat? --preguntava la Remedios á las demés amigas
de travall.
--Pot ser que estigui malalta; pero 'm sembla que haurian portat
recado.
--Lo que podém fer, es anar en corporació fins á la capella de Marcús;
aixís son pare 'ns treurá de duptes.
--Jo no puch venir --exclama la Roseta-- ja sabeu que cada dia
m'espera en Peret...
--Ho deya per anarhi totas...
--Ja 'm direu demá lo que fá 'l cas y si es necessari, faré un
sacrifici.
--Com vullgas.
Al ser l'hora plegaren y totas, menos las que tenian promés, se
decidiren á fer la visita consabuda. Al arribar á la plasseta, girant
á la cantonada hont acostumava tenir en Pau son taller ambulant de
ataconador, veuhen lo replá que forma al haver pujat uns quants
esglahons, net com una patena, sens la menor senyal d'haverhi estat
ningú.
--Ay, ay; no trevallava aquí? --exclama la Pilar.
--Sí; pero ho trobo estrany.
--Espereus; ho aniré á preguntar á la taberna del devant que sempre li
guardan lo vetllador, los tamborets y las eynas.
Entra un moment á la taberna del devant y torna á sortir al cap de una
estona.
--He vist los utensilis del pare de la Gracieta y l'aprenent del
taberner m'ho ha dit que fa cuatre dias que no 'n saben res.
--A n' aquesta gent los ne passa alguna de grossa.
--Sabs ahónt viuhen?
--Sé que es lo carrer de la Allada, pero no sé quin número; mes
recordo perfectament la escala, per haverla acompanyat la setmana
santa del any passat, després de seguir munaments.
--Aném á veurer si hi sabém trovar?
Se'n van al carrer de la Allada; y s'aturan á la escala referida.
--Es aquesta, prou la conech.
--Hi pujém totas?
--Si, si.
--Jo opino lo contrari; lo mes acertat fora pujarhi una sola; podria
haverhi malalts de cuidado y sempre se evitan molestias al
pacient.
--Es igual, puja tu; nosaltres t'esperarém y si es cuestió que 'ns
tingan de menester, avísans.
--No faré mes que preguntar pel benestar en nom de totas, per saber la
novetat.
--Ves, ves.
Mes de mitj' hora va durar la visita en cuestió; impacientas esperavan
la tornada de la Remedios y per fi 's presenta blanca com la paret y
tan pálida que semblava que estés passant una basca.
--Qué hi ha de nou? --exclamaren totas á la vegada.
--Molt y dolent.
--Dolent?...
--Sembla mentida, os ne faréu creus; anemsem y pel camí os ho
esplicaré.
Las hi contá lo de la nit del succés.
--Pero, qui es que está malalt; ella, ó son pare?...
--Ella, no te mes que 'l susto; qui está ferit es ell; al veurers
enganyat dintre 'l pis per llogar, anava á cridar auxili y
l'homenot després de amenassarlo li enfonsá un través de dit la
teya, que li ha interessat la segona costella de la part dreta,
amenassantlo en donarnhi un altra al coll al mes petit moviment.
Després, ha dit, va sentirse un truch y aquell home li digué: --De
aquí un quart pots sortir de aquí; pero si ho fas un sol minut
avants te degollaré-- y va desapareixe.
--Cosas aixís fan esgarrifar.
--¡Ay! jo tota m'esborrono.
--M'ha fet un encárrech.
--Sí? qué es.
--Los vehins de la escala s'ho han pres ab interés y volen fer agafar
á l'Arturo y seguirli causa criminal; pero no saben ahónt viu; qui
crech que 'l coneix, es la Roseta. ¿Recordéu l'últim dia que hi
hagué aquellas cuestions per sobres lo de 'n Peret?... la Roseta va
deixar anar un entretoch com si 'l conegués; y m'ha encarregat la
Gracieta que te desitj de véurerla y es probable que ab lo que sab,
descubrirán lo paradero d'aquest grandíssim pillo.
--Sí, sí; que l'agafin y que 'l penjin.-- Se despediren horroritzadas
per lo que acabavan de saber, esperant l'endemá, ó siga l'hora de
cumplir l'encárrech.
## IX
Seu, Roseta; descansa que deus estar cansada.
--No puch estarme molt rato aquí, perque en Peret m'espera abaix de la
escala.
--Perqué no 'l feyas pujar? Vols que 'l cridi?...
--No, no; las amigas m'han dit que tenias de véurem, y per aixó he
vingut. ¡Ay filla! quan m'han dit lo que os ha passat, se m'ha
posat la pell de gallina; ja ho sabia y m'ho pensava que
t'enganyaría, pero que hagués pogut arribar á tal extrém, may. Y
qué tal, cóm está lo teu pare de la ferida?
--Per are han dit los metjes, que si no recau de aquí un parell de
dias ja 's podrá llevar.
--No li deixis fer lo valent, cuidal molt... ¡Ves quí ho havía de
dir!...
--Sort qu' estava aconductat y la germandat nos passa un duro diari;
que si no afigurat cóm ho hauriam pogut passar sense trevallar ni
l'un ni l'altre.
--Prou que ho veig; perque tu, prou feyna deus tenir en haverlo de
cuidar. ¿Que 'l vetlleu?...
--No mes que 'ls dos primers días, ara no n'hi ha necessitat. De lo
que estich molt contenta es dels vehins, que s'han portat molt be;
tots se m'han ofert.
--Del mal lo menos; pero com que tothom está subjecte á una desgracia,
sempre es bo estar be ab los vehins; en cosas aixis se coneixen los
que son bons.
--Están queixosos perque no vaig delatar desseguida á l'Arturo; pero
ab aquellas amenassas que m'havia fet de matar al pare si no surtia
lliure, veyas, pósat al meu puesto.
--Vas fer be.
--Lo del tercer pis, hi ha dias que fins pert cuarts de jornal
buscantlo pels carrers de Barcelona. Si 'l troban, se'n fará set
pedras; jo 'ls vaig esplicar aquellas cuantas paraulas que varem
tenir; y tant lo que t'he dit com lo de dalt, en fí, tots, tenen
empenyo en trovarlo y están creguts que tu pots donar un poch de
llum y es fácil que aixís y seguint lo fil poguém donarli cassa.
--Jo, pobre de mí, no puch dir que 'l conega, lo tenia present, perque
soch amiga de una que li diuhen la Paula que havia sigut portera de
casa sos pares y mes tart ho havia sigut també ab un' altra que
precisament lo tal Arturo hi tenia una donota de aquestas que 'n
diuhen... qué 't diré... vaja, que la mantenia.
--Sí, sí; ja 't comprench.
--Com que jo visch pels barris del carrer de Lauria á l'altra part de
la Gran-via, quan vaig á trevallar, molts cops m'aturo á la
portería de la Paula y... ¡m'esplicava unas historias!... Va dirme,
un dia entre altras cosas, que no me'n recordo, que son pare
l'havia desheredat per malgastador y que sé jo...
--Ja estás ben convensuda de que es lo mateix?
--Prou que n'estich; com que molts dias mentres m'estava enrahonant,
ell baixava de dalt...
--Perque no m'ho esplicavas avans?...
--¡Ay, filla! may m'ha agradat fer perdrer la ilusió á ningú; prou que
venen després los desenganys.
--Quina casa es aquesta de la Gran-Via?
--No sé 'l número; pero si vols hi podré acompanyar á la persona que
tu designis.
--Será lo millor que podrém fer... ¿Vols entrar al cuarto del
pare?...
--No; deixal descansar... me'n vaig que aquell se deu desesperar abaix
esperantme.
--Cóm quedém?
--Are anant ab en Peret li deuria sapiguer greu que anessim ab algú
altre...
--¿Que 't sembla si faig venir demá á las set del matí á casa teva, al
vehi del tercer pis?
--Massa dematí; que vinga mitj' hora mes tart; l'acompanyaré fins á la
escala y que s'arregli.
--Tens rahó, si; aixis se n'enterará millor.
--¿Sents? trucan cinch pichs, es ell que está impacient, adeu;
m'alegro de la millora y desitjaria que 'n surtis be, com mes
aviat millor.
--Gracias, memorias á totas; te 'l faré venir á dos cuarts de vuyt.
--Si; adios.
--Adeu; cuidado, no caigas, que aquets esglahons relliscan.
--No tingas por.
--bueno, bueno, ¡adeu!
Ab aquesta nova varen posarse en moviment tots los que tenian interés
en fer perdrer á l'Arturo; aixis es que 's reuniren, acordant fer
guardia devant la casa de la seva querida, pensant que una hora ó
altra, ell hi havia de entrar.
--Voleu dir que no seria millor preguntar á la portera á quinas horas
hi acostuma á anar?
--¡Ca no, no! no hi ha que fiarsen de las porteras; com que son tan
xerrayres... ¡oh! y aquesta que crech que li diuhen: la trompeta
del barri; ca, ca 'ns destorbaria 'l marro: femho á las
mata-callando que 'n surtirém millor.
Los mateixos que 'l varen coneixer lo vespre que indignats entraren al
pís de la Gracieta, als crits de ¡socorro! feren inutilment
centinella tal com havian quedat, rellevantse cada duas horas, per
espay de tres dias y duas nits y per fí determinaren enrahonar ab la
portera.
--Viu aquí un tal Arturo...
--Hi vivia.
--Que s'ha cambiat de pis?
--¡Ca! li va passar un xasco que es digne de figurar en una historia,
per cert que li va estar molt be; jo me'n vaig alegrar.
--¿Qué ha passat?
--Lo mes bonich de aquest mon. Ell se pot dir que no hi estava en
_todo_; acostumava á venir á mitja nit quedantse á dormir fins á las
9; hi havia dias que marxava mes tart, altres mes dejorn y alguns
cops, pero pochs, venia de dia. Quan tot de un plegat... ¡Ah! 'm
descuidava de dir que no era casat pero vivia amistansat ab una tal
Antonia, una poca-vergonya com ell... Donchs com deya, _de la noche
á la mañana_, ella me 'l planta per un altre, emportantseli tots los
mobles sens deixarli un clau. Ve ell la nit següent de haver
desembrassat lo pis, se fa obrir pel vigilant y truca que trucarás,
com que no hi havia ningu al pis, naturalment que no responian; lo
mes xocant encare es que va quedar trucant á dintre la escala sens
poguer sortir; ¡com que 'l vigilant tenia la clau! per fi va
decidirse á pujar dalt del terrat hont tinch lo meu cuartet:
truca. --Qui dimoni deu haverhi en aquestas horas?-- vaig pensar que
hi havia alguna novetat. Obro y m'adono que es ell; ¡varen venirme
unas ganas de riure!... No vaig tenir altre remey que esplicarli lo
de la Sra. Antonia... ell treya foch pels caixals, vaig acompanyarlo
fins baix per obrirli la porta del carrer: mentres baixavam
esclamava irritat --¡Juro que 's recordará de mi! ¡No anirá á Roma
per la penitencia!...-- Va despedirse y may mes n'he sapigut res.
--Si que l'havém feta bona; es á dir que no sab ahont, ni cóm podrém
trovarlo?
--Sé que es bolsista, pero res mes.
--¡Ah! ja 'n tenim prou; en tenint lo cau trovarém la rata.-- Y
comensaren á fer las primeras investigacions, que creyan d'éxit
segur.
## X
Estém á últims del mes y per aixó he vingut; ja sabs que tenim de
facturar las caixas y anar per l'asseguro.
--Totas están llestas, menos la petita.
--Vull cuidarmen jo. ¿Hont'es la dinamita?
--Ja es á dintre.
--¿Y la máquina?
--Al costat de la caixa, ab lo pistó y 'l martellet.
--Pórtamho tot, que la vull arreglar are. Entretant, ves á la agencia
del vapor y que 't dongan las declaracions y fulla per embarcar las
mercancías; digas que son catorze embalatges de sederias per
Montevideo; pregunta fins quant hi ha de temps per entregar lo
género; empórtaten la clau del magatzém y tanca bé; aixís no haurás
de trucar quan tornis y tu mateix podrás obrir; vina prompte que
t'espero.
Marxa en Mala-ánima y ell s'entreté donant corda á la máquina que la
te per 384 horas ó sigan setze dias; coloca 'l martell alt que
comunica ab lo fil-ferro que va directe al pistó de la dinamita y un
cop feta la operació, posa ab cuidado la tapa, tancantla
herméticament ab claus de caragol per no haver de picar, puig que de
lo contrari s'exposaria al perill d'explossió; un cop está ben
tancada no hi ha cuidado per mes que fassin anar l'embalatge de
cualsevol manera.
Just acabava quan retorna en Mala-ánima ab la guia y demés documents
indispensables pel embarch.
--M'han dit á la agencia que tot lo mes tart poden rebrer las
mercancías fins demá á las dotze.
--Corrent; á las nou li farém portar. Cuydat dels carros, te'n vas al
vapor y cuan ho hagin rebut, que 't dongan coneixements ab recibo;
t'esperaré al cuarto del Hotel y anirém per la pólissa del seguro.
¡Ojalá 'ns vagi tot com la primera vegada!... Aquest cop es cuestió de
fer 80,000 duros; lo suficient per estar tranquil una dotzena
d'anys.
--Es molt exposat lo que fém.
--¡Hola! ja t'espantas?...
--No senyor, peró...
--¿Va passarnos res l'altra vegada?...
--Es que no 'm compren; vull dir que valdria la pena de ser mes ben
recompensat.
--¡Ambiciós!... ja no estás content?
--Vosté percibeix uns beneficis, que á proporció de lo que 'm dona, no
representa res...
--Desitjo ferte content, perque may pugas queixarte; en lloch de
80,000 duros, l'asseguraré per 100,000 y 't donaré 'ls 20,000 del
pico;
¿estarás satisfet?
--Si senyor, no desitjo res mes; y are mes que may comensaré 'ls
altres travalls pel projecte de la Gracieta.
--¡Ah! sí, sí... M'he ficat al cap que ha de ser meva á tota costa.
--Ho será, vaya si ho será.
--No creguis que li tinga cap estimació, al contrari, la detesto; pero
tinch deliri per venjarme del botxorno que 'm va fer pendrer á casa
seva...
--Per are no se'n deu pas riurer; lo que es son pare...
--Vas ferne massa.
--Ell mateix va obligarme; no volia callar.
--En fi, lo que 't recomano ademés es lo següent: procura que tot vagi
com cal y un cop estaré servit de la famosa Gracieta, que tan ha
donat que parlar, te la passaré á tu, perque 'n fassis lo que
vullgas.
--¡Oh! gracias, senyoret; may m'havia atrevit á dirli que m'agradava;
desde la primera nit que la vaig veurer de qüa d'ull me'n vaig
enamorar; lo que m'acaba de dir, basta, perque posi tots mos
esforsos pera conseguir son anhel.
--També s'ha de pendrer alguna determinació fins á saber lo paradero
de l'Antonia; aquesta sí me la te de pagar; pero no moguém fressa,
esperém; acabat l'assumto del negoci, pensarém lo camí que s'ha de
empendrer.
## XI
Mister Old Judg?
--En aquest moment esmorza; si vol li passare recado; ¿porta
targeta?...
--No precisa; dígali que l'espero al saló.
--Lo nom de vosté?...
--Ja li he dit que no precisava ab tal de que li manifesti que una
dama desitja veurel.
--Dispensi la indiscreció.
Estém al Hotel de las Cuatre Nacions; lo dependent desapareix y al
poch rato 's presenta l'Arturo.
--¡Senyora!... ¿á qué dech lo gust de tan grata visita?... No tinch
l'honor de...
--Ho sabrá al instant; pero necessito estar á solas sens testimonis.
--Entrém al quarto; allí ningú la sentirá mes que jo.
--Te rahó.
Entraren al quarto y entre si esclamava ell recelós: ¿Quí será?...
--Si no li dich qui soch, vosté no ho endevina.
--Efectivament.
--Donchs soch Adelina Borel·li, ex-ballarina de primera fila que havia
arribat á ser la delicia en los millors teatros de Italia, Fransa y
últimament á Espanya en lo gran teatro del Liceo, fará cosa d'un
any y mitj. Actualment, retirada de la escena, vivia ab lo
marqués... no precisa que li diga 'l nom que be prou que 'l
coneixerá per sos fets.
--Pero á que ve...
--Vosté vivia ab una tal Antonia de Roca-viva?
--¡Oh! senyora, no 'm recordi...
--¿Vosté sab hont'es aquesta senyora? Donchs ab lo marqués, si senyor,
ab lo marqués.
--Cóm sab...
--Li esplicaré. Encare que las mevas relacións ab lo referít marqués,
s'han desfét per cumplert, no deixan per xó de visitarme alguns
amichs d'ell que m'esplican tots los enrahonaments de la Antonia,
paraulas que poden comprometre á vosté de un modo considerable.
Pels amichs referits he sapigut que estava domiciliat aquí, ab lo
pseudónim concebut... y al propi temps que l'estant buscant una
porció de gent pel assumpto de una tal Gracieta, que vosté sabrá
los motius que podrán tenir; de tots modos procuri marxar com mes
aviat millor de aquest hotel perque de lo contrari, encar que ella
no va dir lo pseudónim de vosté, als vehins que tan lo persegueixen
en tot y haverho dit als amichs de confiansa de casa seva, podia
ser que tart ó dejorn anés á oidos dels seus perseguidors.
La meva visita no es altre que avisarlo, perque 's valgui de las mevas
observacions; mes que tot tinch set de venjansa y no puch de menos
que ferli la següent proposició: L'Antonia ha despreciat á vosté pel
marqués, y aquest m'ha aburrit á mi després de deixarme en l'estat
que poch mes ó menos 'm deu coneixer, m'ha aburrit repeteixo per
aquesta tal Antonia; los ressentits som dos; vosté y jo. Vosté suposo
que no te pas la sanch de orxata pera soportar tal befa; jo soch dona
celosa y venjativa: he jurat que me l'havia de pagar y no pararé fins
y tan que ho hagi lograt. Modo ó manera de executarho, entre 'ls dos
l'havém de pensar. Primer de tot vágissen d'aquí. ¿Vol un lloch segur
y en lo que ningú podrá trovarlo?... Vinga á casa meva, visch sola;
si alguna vegada tinch visitas, únicas en las que sé totas las
noticias que li acabo de manifestar, podria amagarse y escoltar per
sí propi aquesta série de aconteixements.
--Pero... es cert lo que m'acaba de dir?
--No pot duptarho desde 'l moment en que l'he vingut á trobar ab lo
nom de guerra.
--Vosté es un ángel, si; lo meu ángel salvador, perque m'estava aquí
refiat ignorant de que se'm seguis cap causa. Jo també he jurat
venjarme de la trahició de l'Antonia; vosté 'm be com l'anell al
dit per secundar los meus plans.
--Desde demá espero véurel instalat á casa, que desde aquest moment
será la de vosté; es cuestió de no perdrer temps.
--Tinch de fer una advertencia.
--¿Quina?
--Tinch un criát que desitjo tenir al costat meu; es de aspecte
repugnant, tal vegada li será antipátich; pero es un home que 'n
faig lo que 'n vull, perque m'obeheix ab lo que sembla impossible;
me l'estimo molt y pot ser bastant útil á las sevas aspiracions.
--M'avinch á tot, ab tal de sortir ab la meva.
--No sé perque al véurerla avuy per primera vegada m'ha cautivat lo
cor de tal menera que m'atreveixo á dirli que l'estimo, com si fes
deu anys que la tingués tractada.
--Ho crech; será causa lo sufriment de la mateixa desgracia; som
germans de un propi accident.
--Es veritat y fa que 'ns familiarisém al mateix temps.
--Ab mi, tindrá mes que una amiga.
--Aixís m'ho penso; are, com are, estich trevallant un negoci que no
dupto de que m'ha de anar be y no 't faltará lo necessari per tenir
una vida mes regalada que la que tenias ab lo marqués.
--Per are res me falta y al últim extrém, may faltará una contracta si
la solicito, ab la que podrém viurer felissos, venjats y lluny de
las víctimas.
--Pensas sortir de Barcelona?
--Si tinch de tornar á exercir la carrera del teatro; perque á totas
parts se guanya mes que aquí, infinitat de vegadas m'han fet
proposicions molt ventatjosas per las Américas; ab un sol telégrama
que hi dirigís, los feria mes que contents y ab una sola temporada
me'n portaria una fortuna.
--Sempre es bo tenir un recurs, per quan sobre-ve una desgracia; pero
no crech que tinguém de recorrer á tal extrém. Are que hi penso, la
estich tutejant com si la nostra coneixensa fós de temps.
--Fassis lo pensament que ho es.
--Tens rahó; tart ó dejorn haviam de comensar, tan se val are, imitam,
tutejam també.
--Donchs siga; quedém en que desdonarás aquest cuarto y vindrás á
viurer á casa.