corretgeix, ademés, los més perillosos defectes dels Estats petits.
Aquestos son propensos á criar faccions interiors, que lluytant entre
ellas s'apassionan moltas vegadas fins á encegarse. Pera cada una
d'ellas l'interés suprem del món se reduheix á dominar á las contrarias,
y ab objecte de conseguirho no tindrian reparo en buscar auxiliars en
los extrangers. Aquestos, sobre tot si són poderosos, coneixent los
defectes dels Estats petits, están sempre amatents á lo que passa en
llur interior, y no perden ocasió que'ls permeti intervenirhi. Si las
faccions vensudas no pensessin en demanar ajuda als poders vehins,
aquestos trobarian medi de insinuarsels. Aprofitant los moments en que
la desesperació treu lo coneixement, los farian cáure en lo parany, y
comensant per quebrantar la forsa de l'associació, acabarian per
imposarse á tots sos membres. Totas las Lligas ó Confederacions que no
han tingut concentradas en l'Estat general las atribucions relativas á
la vida exterior; totas aquellas que han deixat á llurs membres en
disposició de tractar directament ab los poders extrangers, han sigut
víctimas d'aquestos. Aixís van acabar las Lligas gregas; aixís van ser
dominadas las unións que s'havian format en la edat mitjana. De las que
existian á Europa sóls pogué salvarse la Confederació suissa, gracias á
un conjunt extraordinari de circunstancias favorables, no sens haver
estat cent vegadas á ran de la perdició. Avuy, per fortuna, aquesta
Confederació ha entrat ja en la via que ha de resguardarla de tals
perills, y desde fa ja anys se presenta formant un tot nacional davant
de las potencias extrangeras, tenint assegurada sa independencia per la
concentració de las atribucions relativas á la vida exterior en l'Estat
federal, representació de tots los Cantons que'l constituheixen.
La vida exterior d'un Estat presenta aspectes molt variats que
dependeixen de la classe de relacions que sosté ab los demés Estats.
Desde la situació de guerra oberta, fins á la que's condensa en las
fórmulas de bona cortesía diplomática, poden aquellas relacions
presentarse de cent maneras distintas. Gracias al avens del dret
internacional, que sab ja respectar al element civil dels pobles que
están en guerra, ni durant aquesta arriban á rompres del tot los llassos
internacionals. En temps de pau, los Estats independents tenen
constantment necessitat de tractar y contractar entre ells, y avuy fan
convenis comercials, demá de propietat literaria ó artística, passat
demá de extradició de criminals, etc., etc.. Si las posicions
respectivas ho aconsellan, contreuhen aliansas ofensivas ó defensivas, y
pera aumentar lo benestar general, se posan d'acort pera las
comunicacions internacionals, postals y telegráficas, pera'l curs de la
moneda, pera lo respecte mútuo de llurs ciutadans, y pera cent altres
objectes, que van aumentant á mida que'l progrés avansa.
De totas aquestas relacions ha de cuidar lo poder general en una
associació d'Estats. Ell ha de ser l'únich encarregat de declarar la
guerra y de fer la pau, dirigint al efecte la diplomacia, y cuidant dels
medis que han de fer respectar sas decisions. A n'ell li toca
exclusivament la facultat de tractar y contractar, podent entrar en
convenis, aliansas y convencions, siguin de la classe que siguin.
La direcció y organisació de la forsa armada, aixís de mar com de terra;
la recepció dels enviats extrangers y la designació y direcció dels que
l'Estat tingui prop de las nacions extrangeras; la regulació del comers
exterior y de totas aquellas materias que s'hagin de cuidar per més
d'una nació, són atribucions de las que'ls Estats associats han de
despendres en favor de llur representant. Aquest es l'únich que ha de
portar la veu de tots quan aquesta veu ha de traspassar las fronteras.
No vol aixó dir que'ls Estats associats no puguin imposar limitacions al
general en aquestas materias: vol dir, si, que aquestas limitacions han
de ser purament interiors. Poden, per exemple, restringir al Estat
general la facultat de tenir grans exércits y poderosas esquadras,
arrivant fins á prohibirli que'ls sostingui permanents, com succeheix en
la Confederació suissa, ó amidantli'ls recursos, com fa la Unió
americana. Poden fixarli las bases de la política internacional que ha
de seguir, reservantse los Estats associats la intervenció directa en
ella per medi de llurs representants, com fa la mentada Unió, que
subjecta la acció diplomática del President á la aprobació y
consentiment del Senat, format per los delegats dels cossos llegislatius
de cada un dels Estats. Poden voler que las decisions que comprometen á
tota la associació deguin pendres ab gran solemnitat y després de
maduríssim exámen. Las ditas y cent altras garantías poden establir los
Estats particulars de una associació mentres se tracti de preparar la
acció exterior del gerent del conjunt: pero un cop aquest fa sentir la
seva veu més enllá de las fronteras, totas las altras veus del interior
d'aquestas deuhen callar, á fi de que la que parla en nom comú tingui
més forsa y ressonansia.
Ademés d'aquest feix d'atribucions, las més essencials pera la
conservació de la vida, l'Estat general, en una associació d'Estats, ha
de tenirne d'altras delegadas. Las referents á la garantía de las
llibertats y conservació del ordre interior constituheixen lo segón feix
ó grupo.
La acritut de las faccions locals es un altre dels inconvenients dels
Estats petits, y á n'ell, per lo tant, ha de portar remey l'associació.
Al formarla, los Estats que s'uneixen han de confiar al poder general
los recursos necessaris pera corretgir aquell defecte. En la Constitució
ó escriptura social se fixa lo mínimum de llibertat y drets de que voleu
disfrutar tots los associats, y'l gerent s'ha de cuidar de ferlos
respectar per tothom, y de defensarlos contra qui sigui que vulgui
atacarlos. Aixís, donchs, lo poder general ha de tenir atribucions pera
sostenir als goberns dels Estats particulars en lo cas de veures
amenassats per turbulencias ilegals, promogudas per faccions interiors,
al meteix temps que ha de amparar á qualsevol ciutadá quals drets y
llibertat siguin desconeguts per qualsevol entitat ó autoritat, encara
que aquesta sigui la suprema del Estat particular. Pera cumplir aquestas
missions l'Estat general disposa de la forsa pública dels Estats fidels
y de sos tribunals especials. En cas de revolta, la domina ab l'auxili
de la primera y castiga a sos autors ab la ajuda dels últims. En cas de
desconeixement de algun dret ó llibertat llegítima, los tribunals
generals amparan al agraviat ó li otorgan la reparació justa.
Lo grupo ó feix de atribucions de que'ns ocupem poden los Estats
particulars conferirlo al representant de llur conjunt de varias
maneras. Poden encarregarli la garantía de las lleys constitutivas, com
ho fa la Confederació suissa. Poden constituhirlo en una especie de
tribunal de apel·lació, com succeheix en la Unió americana. Poden fer
materia de la competencia del conjunt tot lo que's refereix á la
garantía dels drets y llibertats, en qual cas se consignan expressament
en la Constitució general. Poden..., mes no volem prosseguir, puig basta
saber que l'associació d'Estats té lo particularisme per base, pera
deduhirne que'ls medis que pot emplear son tan variats, com variadas
poden ser las condicions y necessitats dels pobles á que s'aplica. La
única regla directiva essencial es que las atribucions de la soberanía
se reparteixin entre'ls membres particulars de la associació y llur
conjunt, desllindantse clara y terminantment quinas corresponen als uns
y quinas al altre.
Assegurada la independencia nacional y garantits los drets y llibertats
aixís dels individuos com de llurs agrupacions per medi dels dos feixos
d'atribucions que acabem de indicar, es encara convenient á la
associació encarregarne un tercer feix al Estat general. Tots aquells
serveys públichs que guanyan ab l'uniformitat y logran aumentar en
utilitat si's prestan baix una direcció única, se poden confiar al
conjunt. Lo comers d'Estat á Estat y tots los elements que l'auxilian,
com vias generals de comunicació, correus, telégrafos, regulació de
pesos y mesuras, fixació de la lley de la moneda, etc., etc., han de ser
atribucions de las autoritats de l'associació. Los Estats s'uneixen no
sóls pera mantenir llur independencia y garantir las llibertats, sinó
també pera aumentar lo benestar y la felicitat de llurs membres. Tot lo
que pot contribuhir á donar aquest resultat sens perjudicar als altres
objectes socials, ha de ser materia del contracte de associació, y sa
gerencia confiada al conjunt que la representa.
En algun dels capítols anteriors hem indicat que certas brancas del dret
privat poden ser concentradas ab benefici de tots aquells á quins han de
obligar, puig per llur naturalesa especial no afectan á una sola
comarca, ni á una sola agrupació nacional, sinó á totas las societats
civilisadas. Molts contractes mercantils se troban en aquest cas. Se
pot, donchs, confiar sens inconvenient algunas atribucions relativas á
tals materias als poders generals de l'associació d'Estats.
Pera la concessió de aquestas atribucions s'han probat diferents
sistemas. En las Confederacions germánica y suissa se tendeix á destriar
la llegislació en sas diferents brancas, algunas de las quals se
reservan los Estats particulars, confiantse las altras al Estat general.
Alguna cosa semblant estableix la Constitució dels Estats Units, al
entregar al Congrés federal la llegislació sobre quebras, piraterias y
ofensas contra'l dret de gents.
Aquest sistema es complicat y perillós. Posat l'Estat central en la
pendent, li ha de ser molt difícil resistir al afany d'absorció que es
condició de tot poder, y sos resultats dolents s'están ja tocant en
algunas de las Confederacions esmentadas. L'Estat federal suís, després
d'haver promulgat un códich complet de obligacions, fa grans esforsos
pera apoderarse de altras brancas del dret civil, y es de temer que
arribi á conseguirho. Al nostre entendre es cent vegadas preferible un
altre sistema, que está indicat en la Constitució nort-americana.
Aquest sistema consisteix en que l'Estat general, sens entrar á
llegislar concretament en cap branca del dret privat, estableixi alguns
principis directius als que hagin de acomodarse las llegislacions
particulars dels Estats. La esmentada Constitució americana prevé que
cap dels de la Unió \"podrá declarar que altra cosa que la moneda d'or y
de plata degui ser aceptada en paga de deutes; ni dictar decrets de
proscripció infamatoria (*of attainder*); ni fer cap lley de efectes
retroactius ó *ex post facto*, ni que alteri ó debiliti (*impairing*)
las obligacions dels contractes. Tals principis directius no perjudican
la potestat llegislativa dels Estats particulars, y són en cambi una
garantía de llibertat pera tots los membres de la Unió. Induptablement
aquest sistema está perfectament d'acort ab la naturalesa del
particularisme.
Desllindadas las atribucions de la soberanía que s'encarregan al conjunt
social, totas las restants corresponen al Estat particular. Aquest, en
ús de las que's reserva, se organisa interiorment de la manera que creu
millor, y dins de aquesta organisació dirigeix sa política y sa
administració pública. Totas las brancas del dret de que no s'ha
després, son materia de sa llegislació especial, que basa la familia y
regula la propietat de conformitat ab los antecedents, necessitats y
aspiracions de sas comarcas. En l'exercici de las atribucions sóberanas
que conserva, sa llibertat es completa. Ni cap altre dels Estats
associats ni'l poder que representa lo conjunt tenen cap dret de
intervenir en sa vida interior. En totas las materias á que no s'ha
extés la limitació al constituhir l'Estat compost, cada un de sos
membres es soberá y autónom.
De tot lo dit resulta ben clar, que al destriar y distribuhir las
atribucions de la soberanía entre las parts y'l tot de Estat compost, la
flexibilitat propia del sistema fa que puguin ser atesas totas las
necessitats y conveniencias. Entre l'Estat general y'ls particulars han
de exercirlas totas, puig que las que no s'han encarregat al primer
quedan reservadas als últims. Aquestos son los originariament soberans,
per qual motiu, sigui la que sigui la part de soberanía de que's
desprenguin, en la restant segueixen sentho. En aixó consisteix la
essencia del sistema particularista quan pren la forma de associació
d'Estats. Las reglas que havem indicat en aquest capítol contribuheixen
á que'ls resultats siguin los més favorables possibles, en relació á las
condicions en que's trobin los pobles que adoptin lo sistema.
## Capitol IX.
## Ventatjas positivas del estat compost
> Marxa regular y desembrassada del Estat compost.-- Los membres de
> aquest disposan de tota llur iniciativa pera la millora interior.--
> Possibilitat de fer probas dificils sens perill.-- Resultats que per
> aquest camí se obtenen.-- Exemples práctichs trets del dret polítich
> suís.-- Exemples trets del dret civil.-- Lo Homestead en los Estats
> americans.-- La lley Torrens en las colonias británicas.-- Exemple
> tret de la nostra historia.-- Lo *Recognoverunt Proceres*.--
> Funcionament del Estat compost en la garantia de llibertats y drets.--
> Limita á la autoritat la quantitat, no la qualitat.-- Garantías fillas
> de la combinació dels poders y de llur gelosía mútua.-- La *federal
> liberty*.-- Possibilitat de la puresa del sistema representatiu sens
> barrejas de prácticas parlamentarias.-- Combinació de la representació
> general ab la especial.-- Possibilitat de viure agrupadas entitats
> que's trobin en condicions distintas.-- Bona distribució de la
> població en tot lo territori.-- Regeneració dels carácters decaiguts.
Coneixent ja la naturalesa y carácters del Estat compost, y la forma y
manera de distribuhirse las atribucions de la soberanía entre'ls membres
components y llur conjunt, podem ja destinar alguns párrafos á estudiar
son funcionament, que ha d'ensenyarnos las ventatjas positivas del
sistema.
Pera aquest estudi pendrem com á model una associació d'Estats, en la
que lo poder general tingui encarregat tot lo referent á la vida
exterior, la garantía del ordenat exercici de las llibertats individuals
y corporativas en lo interior, y la alta direcció d'alguns assumptos
d'interés reconegudament comú, y quals membres components ó Estats
particulars conservin totas las demés atribucions de la soberanía.
Suposarem, ademes, que la tal associació forma un veritable Estat
federatiu ó compost, y que, per lo tant, la autoritat representant del
conjunt exerceix jurisdicció directa sobre'ls individuos y agrupacions,
en totas las atribucions de sa competencia.
Sense profundisar gaire l'estudi veurem ja que la marxa de tal agrupació
ha de ser regular y desembrassada. Las autoritats generals se cuidan de
tot lo que es vida exterior, y en quant á la interior fan poca cosa més
que servir de garantía y donar impuls á un número reduhit d'assumptos,
de lo qual se'n desprén que han d'atendre á moltas menys cosas que'l
poder de un Estat unificat. Tot lo que en aquestos dona més que fer al
poder suprem, está fora de la competencia de las autoritats generals en
un Estat compost. Lo gobern y administració de las provincias; la
llegislació en materias de dret privat; la organisació de tribunals pera
resoldre las qüestions civils y fallar las causas criminals; las
eleccions pera corporacions provincials y municipals; lo nombrament y
separació dels empleats y funcionaris polítichs y administratius que no
desempenyin serveys generals; la organisació y direcció de la
ensenyansa, de la beneficencia, etc., etc., no han distreure llur
atenció, que poden concentrar enterament en las altíssimas atribucions
que tenen confiadas. Poden, donchs, exercirlas ab verdader coneixement
de causa y ab perfecta imparcialitat. Cap interés mesquí, cap mira
egoista ha de alterar la serenitat de la política internacional ni de la
alta direcció de una part de la interior, que condénsan los encárrechs
que'ls Estats particulars tenen fets al representant de llur conjunt.
Aquest, per regla general, está lliure de tenir que pendre midas
odiosas. Pot presentarse sempre als ulls de tots los confederats baix
l'aspecte d'un poder veritablement protector, no sentli gens ni mica
difícil mantenir la popularitat, y rodejarse de aquella atmósfera de
respecte y d'estimació, que es la sóla que dona als goberns forsa real y
prestigi.
Los goberns dels Estats particulars, en cambi, se troban desembrassats
de totas las qüestions que acostuman pendre lo carácter de enutjosas. No
han d'atendre gens á la política exterior, que un altre cuida per llur
compte. Tenen la vida perfectament assegurada, y per lo tant, no han de
pensar en res més que en disfrutar d'ella y ferla agradable. Respecte á
política interior, lo més essencial tampoch ha de darlos cap cuidado.
Tancantse dins de la legalitat, tenen qui'ls garanteix l'exercici de
llurs atribucions, y las qüestions de ordre públich, que tant perturban
als poders unitaris, no han de preocuparlos poch ni gens. En cas de
disturbis, si las forsas del Estat particular no bastan pera
corretjirlos ó reprimirlos, allí está lo poder general que se
n'encarregará, utilisant en cas necessari las de tots los confederats.
Es incalculable la suma de beneficis que pot produhir un gobern
col·locat en tant favorables condicions. Tota sa iniciativa, tots los
recursos de que disposa, poden ser empleats en milloras interiors, y en
lo perfeccionament de las lleys. Las qüestions d'interés local s'han
d'examinar minuciosament, puig que ellas són las que ocupan quasi
exclussivament l'atenció dels gobernants. Aixís las autoritats
executivas com los cossos llegislatius han de mirarlas ab gran interés,
encara que no vulguin, puig que no sóls s'enclouhen en ellas quasi totas
llurs atribucions, sinó que'ls ulls del públich s'hi fixan y'ls donan la
importancia de grans problemas. Los Estats particulars se trovan dins de
la Confederació en la situació en que estaria un individuo que tingués
assegurada la vida y no hagués de pensar en las necessitats de cada dia,
que més amohinan al comú de la gent. Aquest individuo, en lo ram á que's
dediqués, obtindria resultats extraordinaris, puig no hi hauria res
que'l distregués de son objecte, ni deuria temer los perills, per molt
que s'arrisqués á empresas difícils.
La situació desembrassada en que's troban los Estats particulars dintre
de una Confederació ben organisada, los permet travallar pel progrés ab
molta més energía que'ls Estats unificats. Poden entregarse á probas
difícils, sens temor á las conseqüencias, puig sigui'l que sigui'l
resultat que obtinguin, ni's posará en perill llur independencia, ni
l'ordre s'alterará fins al punt de produhir perturbacions desastrosas.
En los membres d'un Estat compost poden ferse tota classe d'ensaigs
polítichs-socials, estudiantse practicament fins reformas quinas
ventatjas teóricas no s'han subjectat encara á la pedra de toch de la
experiencia, en la seguretat de que durant lo período que l'ensaig duri,
y siguin quins siguin los resultats, los grans interessos generals no
se'n resentirán, y seguirán llur curs magestuós, impulsats per los
poders federals. La facilitat de fer probas y ensaigs en los Estats
particulars es una de las més grans ventatjas del sistema que sostenim.
Si'ls resultats que s'obtenen de una reforma no son pas los que sos
autors esperavan, res los priva de tornarla endarrera. Aixis com cap
gran interés generat s'ha ressentit al establiment de la lley, aixis
tampoch se'n conmourá cap al derogarla pera tornar al estat legal
anterior. Si la reforma ensajada, en cambi, dona bons resultats, no sóls
se solida en l'Estat que ha prés la iniciativa, sinó que'ls demés
associats la imitan, fenthi las modificacions que llurs circunstancias
especials los aconsellan, y entre tots la perfeccionan.
Tal vegada á molts los semblará que aquesta ventatja del Estat compost
es molt bona pera ser exposada en teoria, y no creurán que pugui
manifestarse en fets práctichs. Si tal los semblés ó aixó creguessin,
s'enganyarian completament. No sóls aquellas ventatjas se manifestan en
la práctica, sino que son conseqüencia precisa de la organisació
particularista.
¿Se'n volen exemples? No hem de fer més que girar la vista cap á
qualsevol de las associacions d'Estats, y'n trovarem de tota classe.
¿Se'n volen en lo terreno del dret polítich? A Suissa tenim lo Veto, lo
Referendum, la Iniciativa, etc., quinas institucions s'han anat
introduhint en la majoría dels Cantons, en vista dels bons resultats
obtinguts per lo que primer va ferne la proba. Lo dret de revisar las
lleys dictadas per la autoritat llegislativa per medi de votacions
populars ad Referendum va naixer en los Cantons del Valais y dels
Grisons, en los quals hi havia d'antich la costum de referir ó donar
compte de las lleys fetas per lo Concell á las decenas ó municipalitats,
á fi y efecte que resolguessin sobre d'ellas en definitiva. Al acomodar
los Cantons la tradició ab las aspiracions, van modernisar la
institució, y copiantla los que no la havian encara adoptada dels que ja
la tenian, van anarla perfeccionant y extenent fins al punt, de que avuy
forma ja part del dret federal, puig que las lleys que dictan las
autoritats representativas del conjunt han de ser subjectadas á la
revisió popular de tota la Confederació, sempre que constitucionalment
ho demanan trenta mil ciutadans actius ó vuit dels Cantons confederats.
Y tot passant dels uns Cantons als altres, la institució ha anat prenent
formas tan variadas, que mentres en alguns es lo Referendum obligatori
pera totas las lleys, en altres ho es sóls pera las que importin un
gasto que passi d'una quantitat fixada, y en altres es purament
facultatiu ó condicional, no tenint efecte sinó que ho demani lo número
de ciutadans actius que está fixat en las lleys fonamentals. De la
meteixa manera que'l Referendum han anat extenentse las demés
institucions que havem citat y moltas altras.
¿Se'n volen exemples en lo camp del dret civil? Girem la mirada á la
Confederació americana, y'n trobarém un dels més marcats que pugui
desitjarse. Un dels Estats va idear una lley eminentment práctica, que
responia perfectament al carácter emprenedor y febrosencament actiu de
aquells pobles. Lo *Homestead*, nom ab que es coneguda la lley á que'ns
referim, y que no vol dir més que "ajuda, auxili de la llar ó de la
casa, --(la paraula es composta de *Home*; casa, llar, y de *Stead*;
ajuda, auxili,")-- dona á cada individuo la facultat de sustreure la
casa que ocupa sa familia y una gleba de terreno, á tota responsabilitat
y execució per deutes. Lo qui vol utilisar aquest benefici no ha de fer
res més que declararho davant de la autoritat competent del seu
districte ó municipalitat, y aquesta autoritat ne pren nota en lo
registre oficial destinat al efecte, y ho publica en la forma que está
establerta. La declaració no té efecte retroactiu, ni lliura, per lo
tant, la propietat assegurada de responsabilitats anteriorment
contretas: pero desde'l moment de la anotació, lo qui utilisa lo
Homestead queda com si no possehís res de lo que ha declarat voler
reservarse, y'ls que tractan ab ell no poden dir jamay que han sigut
enganyats, puig saben per endavant quina es la seva situació.
La tracendencia d'aquesta institució es incalculable. Lo que té la
seguretat de que, siguin las que siguin las vicissituts que li
sobrevinguin, sa familia ha de quedar ab casa ahont acullirse y un tros
de terra pera menjar, s'entrega ab energía als negocis més arriscats y
difícils. Si fa fortuna, be; sinó la fa, té sempre la retirada
assegurada.