Quirze: (cullint-la, apart) Així's tiren els guants al rei. (Alt.) Vos
els torno desseguida. (Entra a la barraca.)
## Escena VI
(Cinto i Mero)
Mero: (per l'esquerra, molt moix) Gracies a Déu que estem sols.
Cinto: (seguint passejant-se) L'home que creu en Déu no ho està mai de
sol.
Mero: Si Déu no l'abandona.
Cinto: També és cert.
(Pausa. Es passejen tots dos en sentit oposat.)
Mero: (de cop) Hem de parlar.
Cinto: En tinc molt poques ganes.
Mero: Menos en tinc jo.
Cinto: Doncs calla, que per la boca mor el peix.
Mero: Just, i en boca tancada no hi entren mosques... però boca que no
parla Déu no l'ou i qui llengua té a Roma va.
Cinto: (plantant-se) Que tens enfit de paraules?
Mero: (plantant-se també) Potser sí; potser ja és hora de que parlem
d'una vegada.
Cinto: Potser ja hem parlat massa.
Mero: O massa poc.
Cinto: Bé, què hi ha?
Mero: Això et pregunto a tu.
Cinto: A mi?
Mero: Doncs a quí?
Cinto: An ell.
Mero: A quí, ell?
Cinto: Al bordegaç... al Cintet.
Mero: Amb ell no tinc de tenir-hi cap paraula.
Cinto: Jo menos.
Mero: No t'entenc.
Cinto: Jo sí.
Mero: Bé devíes dir-li...
Cinto: Sí, home, sí; ja fa potser una mesada.
Mero: I ell, què't va respondre?
Cinto: Sabs què'm va respondre?... Doncs va tenir la poca latxa de no
respondre'm rès. Encara l'espero.
Mero: I tu?...
Cinto: Jo? Ni una paraula més. Un pare és un pare i no té de rebaixar-se
per un fill. Què s'ha pensat aquell mocós! Si molt enhorabona, veient
que no'm responía li hagués romput l'ànima que l'aguanta, tot estaría
arreglat.
Mero: Oh, tu ho dius...
Cinto: Perque és. Però ei: lo dit, dit. No vàrem convenir-hi tu i jo?
Mero: Sí, però...
Cinto: No vàrem quedar conformes tu i jo?
Mero: Sí, però...
Cinto: (amb força) No era la nostra santa voluntat?
Mero: Sí, però jo no comptava...
Cinto: Doncs prou! Ni una paraula més.
Mero: Però, ja veuràs, Cinto, devegades...
Cinto: Prou! he dit prou. Un home no té de tenir més que una paraula.
Està dit? doncs, dit i prou! (Torna a passejar-se.)
Mero: Però, escolta, Cinto...
Cinto: Prou! Ja està dit tot. Ell vindrà, vaia si vindrà! No'n caldría
d'altre sinó que no vingués!...
Mero: Però si no'm deixes parlar!...
Cinto: Es que ja està dit tot. Ell vindrà, vaia si vindrà! (S'en va cap
a la barca, en treu el saltambarc, se'l tira a l'espatlla i se'n va tot
botzinant.)
## Escena VII
(Mero sol, després Tano)
Mero: (passejant-se) Es clar, ja ho veig... en part té raó: un pare és
un pare i no té de rebaixar-se per un fill. Jo també soc un pare... i
tampoc ting de rebaixar-me per una... Es clar, prou! Ja està dit: ella
parlarà!... Per xò, si ens haguessim esplicat els uns i els altres...
tal vegada no'ns trobaríem com ens trobem. Però són tan aixuts, sembla
que tinguin por de malgastar saliva... Ja't dic jo que puja un
jovent!...
Tano: (per l'esquerra) Ah, sou vós, oncle?
Mero: (passejant-se) No; un altre.
Tano: (no sabent com començar) Maleitsiga!
Mero: Amén.
Tano: Vaja, s'ha acabat. Ting de parlar-vos.
Mero: A saber si ting ganes d'escoltar-te.
Tano: I pla que m'escoltareu.
Mero: Podé no.
Tano: Doncs podé sí!
Mero: Mira, Tano, tu estàs molt per raons i jo no ho estic gens.
Tano: (impacientat) Maleitsiga!...
Mero: (per sí mateix passejant) Es clar que això no són pares... Com que
no que no soc un pare...
Tano: No que no ho sou un pare. Jo us juro que si la Ventureta fos filla
meva...
Mero: (plantant-se en sec) Què'n tens que dir de la Ventureta?
Tano: Rès de mal, ei, però...
Mero: Doncs no te la posis a la boca.
Tano: Es que si la Ventureta en lloc de ser-me cosina em fos germana...
Mero: Què faríes?
Tano: Ja hauría fet sortir el Sant Cristo gros.
Mero: I qui ets tu, per... Ja veuràs, Tano, entre pare i filla ningú té
dret a ficar-s'hi, som-hi?
Tano: Però quan un pare...
Mero: (quadrant-se) Què'n tens que dir de mi?
Tano: Rès de mal tampoc, però...
Mero: Doncs calla.
Tano: Es que de tant callar ja s'em comencen a fer trenyines a la
gargamella.
Mero: I a mi de tant sentir-te ja s'em fan timbales a les orelles. (Li
gira l'esquena.)
Tano: (per sí mateix) Maleitsiga! (Amb rabia.) I tot justament un
castellà!...
Mero: (per sí mateix) No, que no soc un pare... un calsaces, soc!
Ve-t'ho aquí, un calsaces!...
Tano: (per sí mateix) Qualsevol altre que fos, santa i bona María!...
Però un castellà! Redéu! Tot justament un castellà!...
## Escena VIII
(Mero, Tano i Ventureta)
Ventureta: (per l'esquerra) I doncs, que no veniu a esmorzar?
Mero: Venim o no venim. Cuida't de tu.
Ventureta: Es que quan arribareu ja se us el hauràn menjat les mosques.
Mero: Bon profit.
Ventureta: Que no teniu gana?
Mero: Ting lo que ting.
Ventureta: I tu, Tano?
Tano: Andana!
Ventureta: Però, quina aranya us ha picat? Pare, per l'amor de Déu,
parleu d'una vegada; treieu-me d'angunies, com cent sants del cel! Si
teniu algun ressentiment contra mi, digueu-m'ho, que parlant les
persones s'entenen i no fent mala cara.
Mero: Cadascú fa la que té.
Tano: (maligne) Ja sé jo qui la fa més bona.
Ventureta: (sorpresa) Què vols dir?
Tano: Lo que he dit.
Ventureta: Que'm matin si t'entenc.
Tano: Ja m'entenc jo.
Mero: I jo també, m'entenc.
Ventureta: Ditxosos vosaltres! Mireu que entre tots acabareu per fer-me
girar el cervell! Això no hi ha paciencia que ho aguanti; ja fa massa
temps que dura!... Això no és viure... (Ploriquejant.)
Mero: Ploralles, are? Llagrimetes?... Vet-aquí tot lo que sabeu fer les
dònes... M'en vaig per no veure't. (Se'n va per l'esquerra.)
Tano: I jo per no sentir-te. (Tot anant-se'n.) Un castellà!... Tot
justament un castellà, maleitsiga!... (Surt. Pausa.)
Ventureta: Vêt-ens-aquí tan avençats com abans. Déu meu, Déu meu! però,
què'ls he fet jo?... Verge santa del Remei, toqueu-los el cor,
deslligueu-los la llengua. (Amaga la cara en el devantal.)
## Escena IX
(Ventureta; per l'esquerra Cintet seguit a distancia de Ciset)
Ventureta: Ai, sou vosaltres? Alabat sigui Déu! Potser de vosaltres en
treuré una bona paraula.
Cintet: (molt brusc) A mi no'm contis rès: això al pare.
Ventureta: Que t'he fet alguna mala obra?... Que t'he agraviat en alguna
cosa sense voler-ho?
Cintet: Tu ho sabràs.
Ventureta: Jo no, pobra de mi.
Cintet: Doncs, jo tampoc.
Ventureta: I doncs, perquè'm fas aquest paper, que ni't dignes mirar-me
la cara?