Ventureta: I tu, Ciset, tu no estàs pas enfadat amb mi, fa? Tu sempre
m'has volgut bé; no hi ha hagut pas rès entre tu i jo...
Ciset: Conta-ho al Cintet; ell t'ho sabrà dir.
Ventureta: Però no veus que'l Cintet sembla tancat amb pany i clau, com
el vostre pare... i com el meu i com mon cosí. Si sembla que tots els
d'aquesta barca heu perdut la paraula...
Ciset: Ja veuràs: el noi gran sempre és el gran; jo no só més que'l xic.
Ventureta: I què vols dir amb això?
Ciset: Que no só rés!... El noi xic! Un ningú!
Ventureta: I ara, d'on surts? De què estàs ofès?
Ciset: De rès, si no dic rès jo. Ell és el gran.
Ventureta: No dius rès però dius massa. Qualsevol que't sentís es
figuraría que te n'he feta alguna!...
Ciset: L'has feta... o no l'has feta. I prou.
Ventureta: No, prou, no. Vui que t'espliquis.