Tano: Escolteu, oncle, are que aquells no hi són.
Mero: Per orgues estic; au, agarra!
Tano: Maliatsiga jo... i ell... i ella... i ells...
Mero: I tots. (Agafen el cove cada un per una nança i se'n van per
l'esquerra. Al passar prop de Cinto, li diu a mitja veu.) Ja torno.
Cinto: Tant me fa.
## Escena V
(Cinto, després Quirze)
Cinto: (passejant-se) Sembla mentida!... Un fill! Ex! (Escup.) D'això en
diuen fills... Té raó el ditxo: crieu fills... ex!... I jo, jo mateix!
un pare!... D'això en diuen pares?... Mentida! Això no és un pare ni és
rès! Ex! Altre temps si que n'hi havíen de pares! Ja haguera pogut jo,
al meu de pare... vaja un! De la primera plantofada m'haguera fet saltar
més dents i caixals que no m'havía posat a la boca Santa Polonia!...
Però avui dia... ni pares ni fills, mal foc els cremi tots! Ex! (Escup.
Segueix passejant-se)
Quirze: (sortint de la barraca) Escolteu, Cinto, què teniu...?
Cinto: (sense aturar-se) Tinc lo que tinc.
Quirze: Home, no us escalabrineu; si encara no sabeu què anava a dir.
Cinto: Ni ganes.
Quirze: Venía a dir-vos si teniu mistos, que'l Gibert els ha acabat i jo
no'n gasto.
Cinto: I a mi què?
Quirze: I aquell redimontri de foc sembla que jugui a no voler-se
encendre. Qualsevol diría que...
Cinto: (butxaquejant) Té i calla, xerraire!
Quirze: Déu vos ho pac, perque fa una hora que m'estic treient el fetge
per la boca, bufa que bufa i venta que venta...
Cinto: I que't creus que xerrant se t'encendrà?
Quirze: Home, jo ho deia per...