DONYA MARÍA, MARIANO

Marº. (_S'assenta._) ¿Me permet llegir las

cartas?

Mar. Potser n'hi há alguna d'ella.

Marº. ¡Per Deu, mamá! Vosté té de la noya

á qui estimo una idea molt equivocada. Hé desitjat que m'escrigués,

mes no hé pogut lograrho, perque m'ha dit que sols escriurá cuan

estiga promesa ab consentiment dels pares.

Mar. Ja 't sab enganyá bé. No 't semblas á mi, que tot

ho penso, tot ho veig y tot ho endevino. Tú 'm fás estar malalta.

Marº. Jo no. Té de cuidarse.

Mar. Ja ho faig, més no tinch tranquilitat: ¿cóm vols

que

'm curi? De tú dependeix que 'm poshi tranquila.

Marº. ¿Per ventura li hé tornat á parlar

del meu casament?

Mar. No, mes no has desistit.

Marº. No li daré 'l disgust de casarme

contra la seva voluntat.

Mar. Mentres visca; y com més estimis á aquella noya, ab

més afany esperarás que 'm mori per casarte ab ella.

Marº. ¡Per Deu, mamá, que jo no li hé

donat motiu per tractarme ab tanta crueltat; mes es la mare y baxo el

cap! ¿No ha dit que no volia que 'm casés ab la que estimo? No m'hi

caso. ¿No m'ha dit que volia passar l'istiu fora de Barcelona? No hé

fet cap oposició, per més que hé comprés que vol allunyarme

d'ella. ¿Qué desitja més de mi? Mani y l'obehiré.

Mar. Que no estimis á aquesta cualsevol.

Marº. Per Deu mamá, que es una noya

honrada.

Mar. La filla d'un botigueret.

Marº. Per menos vá comensar lo meu pare.

Mar. Oféns la seva memoria al recordarho.

Marº. La honro, perque ell tenia á molt

d'orgull haber arribat á tant, siguent res, á forsa de treball.

Mar. No torném la vista enrera y atenemse al present per

millorarlo. A tu 't correspon una noya rica.

Marº. Gracias á Deu tot nos sobra, mamá.

Tenim bens y, á més, la fábrica, que sempre millora.

Mar. Encara se'n podria prescindir de la riquesa si la

noya ab qui 't casis fos d'una classe més elevada que la nostra. Un

escut d'armas á las targetas de visita hi escau bé.

Marº. ¡Un escut d'armas! Ja m'agradaria

haber nascut duch de Medinaceli ó conde de Tendilla, mes m'acontento

ab lo que soch, y preferexo ser respectat ab lo nom dels meus pares á

fer riure ab un títol que no hé guanyat.

Mar. ¡Ets incorretgible! Tu m'has de matar. Las tevas

ideas son las de un cap sense cervell.

La neboda · 第 20 / 150 题