DITS y DON MARIANO

Marº. Bon dia, mamá. ¿Qué té?

Mar. ¡Ets tú qui m'ho preguntas!

Marº. ¡Senyor Tayabas!

Tay. Servidor seu, don Mariano.

Marº. ¿Ja ha dut noticias?

Tay. Semblant suposició...

Mar. Mariano, recorda que 'l senyor Tayabas es un fidel

servidor del teu pare.

Tay. Sí, donya Maria, sí, don Mariano: jo vaig dexar la

casa Y.J.Pellissay y H. de Rimbáu per entrar á la de Ll Ll. Y.

Sarquella y Marqués; perque 'l seu pare, lo senyor Marqués, que al

cel siga, m'ho vá demanar; y per més que la casa R.T.Y.Paltans y

Succesors de F.T.Cotonadas, me feyan proposicions, y també la casa J.

T. H. Besós, Llobregat y Tordera, volia tenirme, jo vaig preferir al

seu pare, á qui no hé abandonat may. Y ara vosté... M'ha afectat, don

Mariano y estich congomut, --dich conmogut.

Marº. Dispensim, senyor Tayabas, donguim

la má, (_Li dona_) (y no s'ocupi may dels meus assumptes, perque

renyiriam.)

Tay. (Donya Maria me mana que sí; aquet me mana que no;

y jo hé de estar bé ab los dos, y hé de fer que no y que sí sense fer

que sí ni que no. ¿Y cóm ho arreglo jo?) Donya Maria, ab permis de

vosté iré á arreglar l'equipatje. Aquesta es la recompondencia --dich

correspondencia, de la frábica, --dich fábrica, y l'estat del

gamatzém

--dich, magatzem. (_Dona las cartas á Mariano._)

Marº. Vagi.

### ESCENA XIII

La neboda · 第 19 / 150 题