Tay. ¿Cóm li proba la estada al poble?
Mar. ¿Cóm vol que estiga bé? Tinch molta debilitat.
Tay. S'ha d'alimentar.
Mar. Tinch molta desgana.
Tay. Ha de menjar.
Mar. Senyor Tayabas, digui: ¿ha complert lo meu
encárrech?
Tay. Al peu de la lletra. Qui podia donarme noticias
dels amors del seu fill, es en Lluis, que com vosté sab es lo millor
amich de don Mariano, perque per aquet no té secrets, y li confia
tot: donchs bé, sápiga y reprenguis -- dich, sorprenguis: -- en Lluis
no sab res.
Mar. ¿Y m'ha de sorpéndrer de que no' en sápiga res?
Tay. Lo cual proba que don Mariano está enamorat de
debó, cuan al seu més íntim amich no li confia 'l seu amor.
Mar. Axó ja ho sabia.
Tay. M'ha costat molt trobar noticias, y de las trobadas
resulta: ler, que la noya no té un cuarto. Item...
Mar. Senyor Tayabas; fassi 'l favor de dexar els items.
Tay. 2on, que qui 's casi ab ella haurá de carregar ab
lo seu pare, perque la botiga no dona per sostenirlo; item, dich,
3er, que don Mariano está fermament resolt á casarse; 4art...
Mar. Prou. No 's casará mentres jo visca.
Tay. ¡Ah!
Mar. ¡Quina desgracia la meva!
Tay. ¡Eh!
Mar. Jo que habia somiat pe'l meu Mariano un gran
partit...
Tay. Y...
Mar. Véurel enamorat...
Tay. ¡Oh!
Mar. ¿Qué repassa las vocals? ¡De qui s' há enamorat!
Tay. (D'una que es lo que eras tú, sinó que ja no te'n
recordas.)
Mar. Aquest casament es impossible. ¿Qué diria la gent?
Tay. ¡Quí ho sab lo que diria! ¡Figúrisho que diria!
Vagi á saber lo que diria la gent, cuan per lo regular ella matexa no
sab may lo que 's diu.
Mar. Soch molt desgraciada, senyor Tayabas.
Tay. Cregui que al sentiria m'entristexo, donya Maria.
### ESCENA XII