MIQUEL y TUYAS

Miq. Calla; la dona s'ha descuidat lo cigarro. Are me'l

fumaré y 'l diumenge li buscaré rahons perque l' ha perdut.

Tuy. ¡Miquel!

Miq. ¡Eh! (_Anava á encendrer lo cigarro y creyent que

es Antonia qui 'l crida, apaga 'l misto, y 's fica 'l cigarro á la

butxaca._) Me pensava que venia la dona.

Tuy. Soch jo, que torno de plassa cansada, cremada y

aburrida, perque á aquet poble no s'hi troba res.

Miq. Qué dius ara. Aquí hi há de tot.

Tuy. ¿Ahont hi ha badella?

Miq. ¿Qué badella? ¡Badellas! A casa, sense anar més

lluny, n'hi há una.

Tuy. Pero no 'n venen.

Miq. Si que la vench, comprámela.

Tuy. ¿Voléu que fassi estofat d'una badella entera?

Tampoch hi há carn de tocino, y á la senyora li agradan molt las

monjetas ab llomillo.

Miq. Féslashi ab sal-piquet.

Tuy. Parleuli de menjars ordinaris y vos despatxa,

perque creurá que voleu recordarli cuan cusía camisas.

Miq. ¿Ella ha cusit camisas?

Tuy. Y 'ls hi pagavan á dotze rals la dotzena, y encara

tenia que posarhí 'ls botons y 'l fil. Axó si; á la primera

posada 'ls botons saltavan, perque per no gastar fil sols hi donava

una puntada.

¡Quína mestressa!

Miq. ¡Veig que li portas un afecte rabiós!

Tuy. No sab apreciar lo mérit de una cuinera com jo. No

vol res ab bejamel, perque diu que es menjá blanch sense sucre; la

salsa mayonesa diu que es all y oli sense all. Un dia li vaig posar

un pollastre saltat, y 's pensava que tenia que saltar al plat. Un

altre dia li dono bifftech al Madera...

Miq. ¿Al Madera? ¿Bifftech, á la fusta?

Tuy. Madera es un vi.

Miq. Ja hi encatxa bé un trago després d'un tall de

carn.

Tuy. No 's beu,

Miq. ¿Se menja 'l vi?

Tuy. Se'n fá la salsa.

Miq. Aquí sols el tirém al estofat.

Tuy. Al bifftech hi habia champignons, y ella 'ls vá

pendrer per bolets. Un dia li vaig donar _bisque

d'ecrevises_... ¿Sabéu que es?

Miq. Aquí no dihém visca de escrivissas, sinó visca

molts anys.

Tuy. Sempre estéu de broma. Un cop se'm vá enfadar

perque li vaig dir si volia que li posés un timbal de macarrons, y 'm

vá respondrer que no volia menjars de cuartel. Las perdius las vol

frescas.

Miq. Jo també.

Tuy. Axó es no saber menjar; se penjan al sostre per la

cúa, y quan cauhen, estan á punt...

Miq. D'empodegá á tot lo vehinat.

Tuy. ¿Qué sabeu vos, qué sabeu? A Fransa matan á l'istiu

la virám que s'han de menjar á l' hivern, y encara no la troban prou

tendre.

Miq. Siguent tant putinés, ara m'asplico que hi hagi

tantas malaltias á las ciutats. ¿Qué valen los vostres plats

comparats ab los nostres? Apa, comparém.

Tuy. Sopa de finas herbas,

Miq. Escudella de sagí.

Tuy. Llenguado al gratin.

Miq. Bacallá á la llauna.

Tuy. Salmón, salsa tártara.

Miq. Bacallá ab romesco.

Tuy. Salmí de perdigots.

Miq. Perdius á la vinagreta. ¿Y qué me'n dius del arrós

ab bacallá? ¿Y qué me'n dius del bacallá esquinsat? ¿Y qué me 'n dius

del bacallá ab una negada d'all y oli? ¿Y qué me'n dius del bacallá

ab zanfaina? ¿Y qué me'n dius del plat catalá que val per totas las

vostras potingas.

Tuy. ¿Quin?

Miq. ¡Fabas ab medallas!

### ESCENA III

La neboda · 第 5 / 150 题