MIQUEL y ANTONIA

Miq. (_Sentat á una taula escribint._) Anem per ordre, ó

sinó no 'n surtirém may. ¿Cuant n'hi hem de contar del parell de

pollastres?

Ant. Eran ben macos.

Miq. Jo pensava menjármels per la festa. ¡Quinas crestas

tenian!

Ant. Me sembla que á cuatre pessetas, ¿no son cars?

Miq. Per tú, que cobras, no, mes per ella que paga, sí.

Ant. No dirá res.

Miq. ¿Vols que no sápiga á quin preu ván los

pollastres?

Ant. ¡Qué ha de saber una senyora marquesa!

Miq. ¡Qué marquesa, ni marquesa! ¡Lo seu marit se deya

Marqués!

Ant. Y per lo tant ella es marquesa.

Miq. No, es Marqués.

Ant. ¿Com pot ser marqués si es dona?

Miq. A n' ella li diuhen la marquesa, pero sols ho es de

nom, y 'l serho de nom no dona dret á portar corona ni á menjar ab

guants.

Ant. ¿Qué menjan ab guants las marquesas?

Miq. Y es clá que hi menjan.

Ant. No deuhen poguer sucar pá, perque se 'ls

enbrutarian.

Miq. Cuan la salsa 'ls hi agrada, la cambrera escura 'l

plat de las marquesas y 'ls hi posa 'l pá á la boca ab una forquilla

de plata.

Ant. ¿Qui t'ho ha dit?

Miq. ¿No sabs que he sigut _melitar_ y he corregut molt

mon? Pero dexemnos de marquesas y pá sucat y torném als pollastres.

No valen més que tres pessetas, y son ben pagats.

Ant. Si 'n pots treure cuatre...

Miq. Abusant, y á mi no m' agrada abusar may, molt menos

estant aquesta senyora á casa.

Ant. Si 'ls hi contem massa baratos, s'ofendrá, perque á

vanitosa, ningú la guanya.

Miq. Ningú s'ofén de que li cobrin poch. Ni 'ls

marquesos. Hi há tres perdius.

Ant. Del parell ne vaig donar nou rals y de l'altra una

pesseta y trenta céntims.

Miq. Total: tres pessetas cincuanta cinch céntims.

Ant. Posa cuatre pessetas.

Miq. Tres cincuanta cinch: colomins n'hi ha dos parells

á nou rals lo parell.

Ant. Pósals á mitj duro.

Miq. A nou rals. ¿Hi há res mes?

Ant. ¡Quin home! No farás may casa.

Miq. D'aquet modo no vuy ferne. ¿Hi há res més?

Ant. No me'n recordo.

Miq. Si no te'n recordas, ja podem dir que no hi há res

més, perque may t'has descuidat de cobrar ni per valor d'un xavo.

Ant. No ho fassis axís ab un home tant mal gastadó com

tú.

Miq. ¡Qué! ¡Mal gastador! ¿Y ab qué 'ls malgasto jo 'ls

diners?

Ant. Fumante cada festa un puro de cinch céntims.

Miq. ¿Per ventura no'm puch donar lo gust de lluhir un

habano de caballeria? ¿No guanyo?

Ant. Los diners que s'estalvian son 'ls que 's troban.

Miq. Si vull regalarme fumant un puro y puch ferho, ¿per

qué no ho hé de fer? (_Se treu un cigarro de cinch céntims._)

Ant. ¿Qué fas?

Miq. Vaig á pegar foch á aquesta teya.

Ant. Avuy no es diumenge.

Miq. Es cert, mes com ja he encés lo misto, si no 'l

fumo no aprofito 'l misto, y tot s' ha de aprofitar.

Ant. Ja está apagat. (_L'apaga bufant y li pren lo

cigarro._)

Miq. ¿Qué 'n vols fer del cigarro?

Ant. Te 'l guardaré pe 'l diumenge.

Miq. ¿Que 'n treuria res d'enfadarme?

Ant. No.

Miq. Donchs no 'ns enfadem. (_S'assenta y suma._) Total:

son tretze pessetas ab cinch céntims lo qu' hem bastret per aquesTa

senyora.

Ant. ¡Cóm gasta!

Miq. Y tú 't quexas perque gasto cinch cémtims las

festas.

Ant. ¡Quína diferencia hi há!

Miq. De tretze pessetas cinch céntims, á cinch céntims

sense las tretze pessetas. Hé anat al covadó y las gallinas no han

post cap ou; ahir tampoch y l'altra tampoch. ¿Cóm t'ho arreglas

perque aquesta senyora begui un ou del dia?

Ant. Me vaig prevenir la setmana passada al anar á

mercat y 'n vaig portar duas dotzenas.

Miq. ¿Y son aquestos los ous del dia que 's pren?

Ant. Ja ho son del dia... que 'ls varen pondre las

gallinas. Ara aniré al covadó y n'hi posaré tres ó cuatre, perque

cuan la senyora Marquesa baxi al galliner los puga treurer ella

matexa.

Miq. ¡Y ab la bona fé que se 'ls beu! (_Se'n va

Antonia._)

### ESCENA II

La neboda · 第 4 / 150 题