pobresa, l'humilitat, les privacions y l'oblit en que viu, contribuhexen
a que sigui més fidel al Senyor. Y es per això que un dia, en els temps
antichs, allà als gorchs, un pastoret de costums santes que pastorava el
seu remat tot fent oració al bon Deu (no era com els pastors d'avuy), va
veure una gran resplandor que exía a flor d'aigua del Gorch Major. S'hi
acostà sorprès, tremolant devant del misteri y d'en mitj d'aquella
flama, resplandenta com l'aurora que s'encengués sobtadament al cor de
la nit, exí la Verge dels Gorchs y li parlà ab dolcesa: "Digues als teus
germans que m'edifiquin una hermita a la coma dels Gorchs y jo de meu
sitial estant vetllaré per ells y'ls ompliré de beneficis mentres no
perdin la fè dels seus avis..." Y'l bon pastor avans que la Verge
acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant
devant de la sobrenatural meravella... Així el trobaren els altres
pastors y pagesos a la posta de sol, ab una Verge de pedra al costat que
es la Santa Imatge que avuy venerem...
(_Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen
el cap, altres extenen les mans_).
Una veu
Plou!
Altres veus
Plou!... Plou! Plou!...
(_Una alegria folla, quasi infantívola s'apodera de la multitut. Cauhen
algunes gotes_).
Una veu
(_Del carrer, ab tota la forsa dels seus pulmons_). Aigua!
Altra veu
(_D'una finestra_). Aigua!...
Varies veus
Aiguaaaa! Aiguaaaa!...
Joan
Oh, Amat! Mossèn Gregori... què fem?...
Amat
(_Ab un crit_). Un miracle!
Mossèn
Oh, poble!... Novament el miracle!... Germans! Ja veyeu l'aigua del bon
Deu que s'acosta!... Tots els bons, tots els fidels, de genolls devant
del miracle!...
(_Tot el poble s'agenolla, la gent dels balcons y finestres també. El_
Foraster _y'ls seus se quedan drets. El_
Manso _s'agenolla_).
Foraster
Mentida! No sigueu cegos! L'home, si vol conservar la seva dignitat no
s'ha de fanatisar! Qui no té fe ab sí meteix per demunt de tot, no es
home.
(_La multitut s'alsa valenta, cridant menassadora_).
Veus
Fóra heretges! --Fóra renegats! --Fóra l'enemich!
Joan
Què fem Mossèn Gregori?
Mossèn
Tinch por... no sé...
Amat
No us espanteu! Deixeu fer justícia!
Joan
Què vols dir?
(_La multitut s'esvalota. Crits y desordre_).
Vicens
Poble fanàtich! Remat d'esclaus!
Veus
Fóra! Guerra! Fóra!
Foraster
No sabeu que ha passat el temps de la llegenda, dels miracles, de lo
sobrenatural?...
Veus y crits
Fóra! Guerra! Mori! Prou! Mori!...
Foraster
Es una idea falsa, una mentida que porteu en la vostra sanch a travers
de les generacions...
Una veu
Calla!
Altra veu
No't volem sentir!
Altra
No t'entenem !
Mossèn
Posi, posi ordre, senyor batlle...
Joan
Com? Pobre de mi? Això vostè... he perdut l'autoritat y no
m'escoltaran...
Mossèn
(_Al poble_). Prou cridar, germans! Calma! Ordre! Sigueu prudents...
escolteu. (_Se fa un moment de silenci_). Aquest home ha sigut vensut
y's retirarà si jo li prego... Fugirà del poble...
Romanill
Com! Es a casa meva! Fóra! Fóra tothom primer que ell!
Braulia
No, Romanill! Fés fugir aquest home!
Foraster
Ja me'n vaig.
Bartomeu
Això no!
Vicens
No! En tot cas pugeu a dalt, a cà'l Romanill!
Romanill
(_Prenentlo_). Anem! Y no's dongui per vensut!
Foraster
No! Gràcies de tot Romanill, y als vostres amichs també. Me'n torno a la
ciutat... al meu camp de lluyta!
Veus
Fóra! --Ja es hora!... --Fóra d'aquí! --Embaucador! -- Xerraire!
Una veu
Covart!
Foraster
No! Escolta poble! M'havia errat! Les teves aigües, es cert, son mortes,
encantades pels sigles dels sigles...
Veus
Calla, heretge!... --Guerra!... --Pedra!...
(_Alguns agafen pedres disposats a tirarles_).
Romanill
Si's tira una pedra engego'l revòlver, toqui a qui toqui!...
Vicens
Selvatges!
Mossèn
Calma, poble! Vostè retiris! Y tots vosaltres també! Sentiu la remor? Es
la pluja que vé! Plourà molt perquè Deu ho vol... y nosaltres agrahits
entonarem un _Te-Deum_! Aneu tots a casa vostra!
Veus
No --No!... --Que fugi!... --El volem fòra!...
Foraster
Espereuvos... Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota
l'eternitat!... Aquí us deixo!
(_La gent se tira a sobre d'ell. Ell fuig. Els seus volen aturarlo. La
multitut corre darrera d'ell cridant_).
Veus
Mori!... --Guerra!... --Fora l'heretge!...
Mossèn
Amat! Joan! Anem a posar ordre al poble! El mataran! (_Se senten crits
espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer_). Gent
cristiana! Fidels meus! Deixeulo estar! Compadiulo que es un esgarriat!
No li feu mal que es una vida del Senyor!
Una veu
(_De fòra_). O del dimoni!
Mossèn
Anem! Vosaltres a posar pau! Jo me'n vaig a fer tocar el _Te-Deum_ per
haver salvat aquest gran perill... y per la pluja que ja vé...
(_Desapareix_).
Joan
Anem! Oh... pau! Qui la posa la pau!
Amat
Deixa estar! Que's fassi justícia.
(_Desapareixen. La gent abandona el pati. Gran remor de pluja_).
Veus
La pluja! La pluja!
Altres veus
Aigua!... La pluja!
(_La veu de l'_Amat, _lluny_). El sentiu venir el nostre
Deu?
Veus
Sí! Sí!
Una veu
Aiguaaaa!
Veus
(_Al lluny_) Justícia!... --Justícia... --Guerra a l'heretge!
(_El pati poch a poch ha quedat desert. Els bramuls de la gentada se
senten furiosos al lluny. Esclata la pluja sorollosament. A les
finestres surten alguns curiosos guardantse de l'aigua_).
Una dòna
(_A la finestra_). Què deu passar allà baix?
Una altra
Sentiu quina cridoria?
La primera
Ey!... Mireu!... La filla de l'Amat tota sagnosa!... Senyoreta
Cecilia!... Hont va? Hont va?
Cecilia
(_Defora estant, sense ésser vista_). Calleu, escolteu...
(Cecilia _apareix al carrer, devant de la porta, els
cabells desfets, la cara ab sanch_).
Dòna primera
Ahont va? Pugi a casa!... Què té a la cara? Oh!... pugi!... no's mulli
aquí...
Cecilia
No!... què ha passat? Ahont es ell?
Vergés
(_Que l'ha sentit surt de sota l'arcada, hont s'havia amagat_). Cecilia!
Vingui! No's mulli aquí! Oh! está desgraciada! Què té? Ahont era?
Cecilia
Ahont es ell?
Vergés
No ho sé. El poble se li ha girat en contra. Crèguim. Es impossible
lluytar!... No son els homes els enemichs, no son ells els forts... sinó
la llegenda!
Cecilia
Però ell... hont es!
Dòna primera
Miri, senyoreta. Ara'l passen per l'Arrabal... Tot el poble contra ell!
Cecilia
Y ningú'l defensa... Covarts!... (_Se'n va corrent_).
Dòna segona
Prou que'l defensen!
Vergés
No'ls atura l'aigua ni res! Selvatges!
La dòna
Y ahont va aquesta noya ?
Vergés
Cert. Hont va? Què vol fer?
(_Se senten les ovelles planyívolament que tornen_).
La dòna
El rebadà!... Oh! pobres ovelles! Que mullades!
Vergés
Que selvatges els uns y els altres!
(_Grans bels de les ovelles que comensen a entrar_).
El rabadà
(_Apareixent al portal entre les primeres ovelles y cridant al mestre_).
Ey!... Aparteu vos d'aquí al mitg si us plau, que feu por a les
ovelles... Ruix-que!... Au! Ruix-que!... Que ha passat, mestressa, que
criden tant, allà baix?
(_Al lluny se sent udolar el poble y va plovent_).
## ACTE TERCER
_La meteixa habitació del primer acte. Comensa a fosquejar. Pel balcó
obert penetra'l baf de la terra mullada._
Juliana, _sola, està assentada devant del balcó, ab el cap
baix, escoltant el brugit de la pluja_.
Juliana
Ah! Deu meu! Com plou!
(_Gran pausa. Surt del fons l'_Amat _ab un vestit diferent
del que duya al segon acte y que s'acaba de posar_).
Amat
(_Abatut_). Ara tinch fret...
Juliana
Jo també. Vols que tanqui'l balcó?
Amat
(_Una pausa_). No.
Juliana
(_Sospirant_). Ah! Deu meu!
Amat
No! No cal que'ns fem retrets l'un a l' altre. No hem sabut pujar la
nostra filla...
Juliana
No me'n parlis més!
Amat
No puch pensar en altra cosa! Oh!... es massa gros... Oh!...
(_Una pausa. Abaixa'l cap_).
Juliana
Calla y no't desesperis... oblida. Ja hem fet el pensament que no tenim
filla... així...
Amat
Tu meteixa dius això... y no es cert... no estàs tranquila... te'n fas
més que jo...
Juliana
De cop sí, m'han pegat una punyalada al pit... aquí al cor...
Amat
(_Una pausa_). Qui no la creya segura allà dins?
Juliana
No hi pensis.
Amat
Veus?... jo hauria pogut agafarla pels cabells y arrocegarla fins aquí.
Això havia d'haver fet un pare. Dins de les entranyes m'hi cremava no sé
què de dolent... y selvatge. Però Mossèn Gregori se m'ha emportat...
Mellor!
Juliana
Sí, mellor.
Amat
Y ara'm sab greu d'una part... no l'havia d'haver cregut a Mossèn
Gregori...
Juliana
Oh!... perquè?
Amat
Ara la tindríem aquí, devant nostre, cridant, rabiant...
Juliana
No diguis això!
Amat
Humiliada, vensuda, com pertoca a una filla. Mentres que ara som
nosaltres els vensuts...
Juliana
No's pot ser violent. Si no l'haguéssis tancada potser no hauría passat
res d'això.
Amat
Pitjor. S'hauria dit que jo consentia ab ella.
Juliana
Qui sab?
Amat
Ara, el meu nom no'n sofreix tant. Tothom se n'escruixeix... saltar per
aquella finestra!...
Juliana
Se podia fer molt mal.
Amat
Se podia badar el cap. Potser li hauria valgut més.
Juliana
Oh!... Calla! Deu te podría castigar! (_Una pausa._ Amat
_està ab el cap baix._ Juliana _continua ab veu
planyívola, plena d'inquietut_). Potser se n'ha fet y tot de mal. No
coixejava pas? No tenia pas sang a la cara o a les mans, la pobra?
Amat
La pobra!... dius, encara?... (_Una pausa breu. Cambiant de tò_). Si...
d'un poch lluny m'ha semblat vèureli la cara ab sang... ara que ho
dius...
Juliana
Y no has fet res? No li has preguntat res?... Y per què no m'ho deyes?
(Amat _no respon. Ella continua a punt de plorar_). Per
què no la portaves, sense enfadarthi, amoixantla, entre'ls teus
brassos?...
Amat
(_Feréstech_). Els meus brassos?... Hum! (_Una pausa breu_).
Juliana
Hagués estat jo...
Amat
No t'espantis!... Mala herba...
Juliana
(_Ofesa_). Ets massa rancuniós, Pere. D'una filla's perdona tot.
Amat
(_Ab ràbia_). Perdonar! Ja ho veuràs quan torni!
Juliana
Y si no tornava?
Amat
Ahont anirà?
Juliana
Devegades...
Amat
Prou que tornarà! Y aleshores la tindré aquí, fermada com un gos! No
estudiarà més, farà les feynes de casa, tot lo que ara fas tu ...
Juliana
Més mal, més mal! Ella no ha nascut pera fer això...
Amat
Ho farà... per forsa!
Juliana
No, no ho vull, Pere!
Amat
Tíngali compassió! Com ens tracta ella?
Juliana
Malament, sí... Però no parlis de lo que hem de fer... espera. No veig
res clar, ara. Esperem. Qui sab lo que pot passar? La qüestió es que la
meva filla torni bona...
Amat
Sí, sí, que torni! Jo li faré la justícia.
Juliana
Calla! No'm torturis més!
Amat
Les teves ploralles de mare serán en va...
Juliana
No es això lo que m'havies dit. Hem quedat que no fariem res contra
ella. Tu meteix ho has dit: "«"sofrirem resignats lo que Deu ens
envihi..."
Amat
Es cert que ho he dit...
Juliana
Y ara ja parles de ferte tu meteix la justícia?... Quina justícia podem
fer nosaltres? No hi ha a dalt el bon Deu que farà justícia per tots? Si
ho arribessis a entendre com jo això, tindries la conciencia
tranquila...
Amat
No tot s'acaba ab la conciencia...
Juliana
Es cert, hi ha el nostre cor de pares...
Amat
Y l'amor propi y moltes altres coses... Un pare no vol may que's pugui
suposar que'ls seus fills se burlen d'ell...
(_Una pausa breu_).
Juliana
Veus, Pere?... així com ja tenim l'aigua del bon Deu... un altre dia la
nostra filla...
Amat
Què ?
Juliana
No's pot negar que això es un miracle. El cel estava ras, sense un petit
núvol...
Amat
(_Per sí_). Sí ... un miracle.
Juliana
Donchs qui ha fet aquest també pot fer el de la nostra filla.
Amat
Som en uns temps que es molt possible que un pare no arribi a governar
una filla... Avans no passava això. Me poguessis dir qui'ls ha portat
aquests temps... Per què han vingut? Y per què nosaltres hem de ser els
castigats?
Juliana
L'instrucció... el saber massa... es un perill! Ja tenien rahó'ls vells!
Amat
Y encara venen aquests a predicar! Jo'ls treuría a tots del món!
Sabis?... No'ls necessitem per res. Tot es mentida! Hum... Me'n vaig a
veure quin temps fa...
Juliana
No, deixa estar. Sembla que para...
Amat
Vull veure si'l persegueixen encara camí avall...
Juliana
Vés... Jo no tinch esma de pujar.
Amat
Encara no toquen al _Te-Deum_? Es extrany...
(_Desapareix per la porta petita del fons. Una pausa._
Juliana _acota'l cap contra son pit y sospira. Se senten
passos a l'entrada_).
Juliana
(_Esforsantse en fer la veu serena_). Qui hi ha?
Trinitat
(_A l'escala_). Una servidora.
Juliana
(_Anantla a rebrer_). Ah! Es vostè, senyora!
Trinitat
(_Apareix ab un paraigües a la mà que'l deixa. Abrassa a_
Juliana). Ja sabia en quin estat l'havia de trobar. No
plori... Aconsólis!... He vingut a fer lo que pugui per vostè...
Juliana
Gràcies.
Trinitat
Si, m'ho afigurava... Hauria vingut més aviat...
Juliana
Ah! Deu meu! Una filla única!
Trinitat
Sí, es trist... però s'ha d'asserenar. Escolti, recordis de les paraules
que ahir li va dir el senyor rector: vostè pot tenir la conciencia
tranquila...
Juliana
Y no li tinch... ho sento.
Trinitat
Y'l seu marit hont es?
Juliana
Es a dalt, a veure lo que passa.
Trinitat
El Joan encara no ha vingut a casa.
Juliana
Deurà venir aquí.
Trinitat
Segur. Hi ha hagut un gran desordre. Han tirat dos trets... diu que no
han fet mal a ningú... sab qui'ls ha tirat?
Juliana
El pastor.
Trinitat
Es un mal esperit. Tot plegat no seria res sense'l disgust que'ls ha
donat la seva filla... El seu pare com deu estar!...
Juliana
Faig tot lo possible per calmarlo. Aparento serenitat y tinch un clau al
cor que'm mata... me mata! (_Se sent petar la pluja furiosament._)
Trinitat
Sent? (_Una pausa_). Jo si que he fet just! Al sortir de casa semblava
que parés.
Veu
(_Del carrer, que crida fortament_). Aiguaaa!...
Trinitat
Ja l'anyoravem aquest temps!... Benehida sigui l'aigua del Senyor!
Juliana
Sí... benehida!
Trinitat
Ara vostè no perdi la confiansa... Fassin quedar la noya entre vostès y
no l'envihin més a la ciutat de perdició ...
Juliana
(_Que s'ha alsat a guaytar al balcó_). No, may més!... si hi som a
temps!
Veu
(_Del carrer_). Aiguaaa!...
Trinitat
Que contenta està la gent!
Juliana
(_Per sí_). Ahont deu ser? Què deu fer? Ab aquesta pluja!... Ah!... la
pobra filla meva!... Qui li ha girat el cap?
Trinitat
Un mal esperit que la governa!
Juliana
Y ha sentit dir a algú si s'ha fet mal? A son pare li ha semblat que
tenia sang...
Amat
(_Apareixent_). Està molt emplujat!... y no's veu ningú enlloch... ni se
sent res...
Juliana
Res?... ningú?...
Amat
No més que la remor de la pluja per tot.
Trinitat
Sembla que'ls camps se posaran bé.
Amat
Sí... si plogués així tota la nit. Y'l Joan hont es?
Trinitat
Encara no ha vingut a casa.
Juliana
Vindrà aquí així que pugui.
Amat
El Joan no té autoritat... no es bò per batlle... Si no soch jo passava
un desordre...
Trinitat
No... es massa bon home.
Amat
Se pot ser bò y saber manar. Jo'm penso que na soch pas dolent...
Mossèn
(_A l'escala_). Deu gracies!
Juliana
(_Ab veuplanyivola_). A Deu siguin dades!...
Amat
(_Anantlo a rebrer_). Mossèn Gregori ab aquest temps!...
Mossèn
(_Entrant ab un paraigües regalimant de la pluja_). Bones tardes,
germans! Oh, l'hermosa pluja del cel!
Trinitat
Y s'atreveix ab aquesta pluja?,..
Mossèn
M'agrada rabejarme ab aquesta aigua com si fós una benedicció del
Senyor!...
Amat
Qui ho havia de dir aquest dematí?
Mossèn
Quan Deu vol tot cambia'l seu curs, tant la vida dels homes com la
naturalesa. Ah!...l'esperava aquest resultat! En tota la nit passada no
he dormit pregant al bon Deu...
(Juliana _sanglota baix ofegant un plor_).
Trinitat
Senyora...
Amat
Juliana, per què fas això?
Mossèn
Encara no està més tranquila aquesta bona senyora?
Juliana
Oh! no!... No puch!...
Mossèn
No s'espanti. Quan la seva filla s'haurà esgarriat prou, Deu la cridarà
al bon camí. Qui sab aleshores si com Sant Pau...
Amat
Mossèn Gregori, no n'hi parlem més... Tot es inútil...
Juliana
(_Alsantse pera anarsen_). Deixintme estar sola ab la meva pena, ab la
meva vergonya...
Trinitat
No, no, de cap manera!...
Amat
No vull que t'estiguis sola!
Mossèn
La soletat es mala concellera en aquets casos. Escolti: A saber si la
Verge ha fet aquest miracle tant manifest pera tocar al cor de la seva
filla?
Amat
No té cor.
Juliana
Cert, no.
Mossèn
Una llum del cel penetrarà al seu esperit. Compendrà que les nostres
febleses no poden res contra la suprema voluntat. Y aleshores vindrà'l
repenediment...
Juliana
O el càstich...
Mossèn
Deu dona temps al pecador de repenedirse.,.
Trinitat
Hi ha moments que penso que la Cecilia tornarà plorant y demanantvos
perdó, reconciliada ab Deu. Que seria hermós! Y an aquest foraster el
veig sense trobar sopluig en lloch, sense que ningú li doni aculliment,
sense pà ni llum, corrent tres dies y tres nits sota'l mal temps ...
Mossèn
No, la nostra bondat ha d'arribar fins a perdonar els nostres
enemichs...
Amat
No val res ser tant bondadós quan hi ha tanta gent dolenta... me sembla
que es un pecat!...
Mossèn
Amat, vos no sou un perfecte cristià. No sabeu ofegar les petites
rancúnies del vostre cor... Així, si la vostra filla tornés demanantvos
perdó, reconciliada ab Deu... què fariau?
Amat
(_Brusch_). No ho sé.
Mossèn
Aquesta resposta, no més. Ja es un gran pecat. Mireu que us dich
reconciliada ab Deu!...
Amat
(_Feréstech_). Ja ho he sentit, sí!
Mossèn
Què fariau?
Juliana
Perdonaries, no es cert?
Trinitat
Perdonaria, sí!
Amat
He dit que may més... y may més!
Mossèn
(_Ofès_). Aneu! Vosaltres no sou cristians! No estimeu al Senyor! Aneu a
missa, cumpliu ab els preceptes de l'Iglesia, teniu una idea de Deu...
però Deu no es dins del vostre cor!...
Juliana
Oh, Deu meu !
Trinitat
(_Sorpresa_). Calleu! Sento algú!...
Amat
Qui hi ha ?
Joan
(_De l'escala_). Jo.
Trinitat
Ah!... Ja es hora!...
(_Entra_ Joan _mullat y de mal humor_).
Joan
Vinch de casa hont he anat pera mudarme y no trobanthi ningú...
Trinitat
Tardaves tant que me'n he vingut aquí creyent que hi series...
Joan
Anem! Estich tot moll!
Mossèn
Espereuvos, conteunos lo que hi ha de nou,
Joan
No hi ha hagut manera d'aturar al poble...
Amat
Sempre darrera d'ell!... Oh!... el poble tenia rahó d'estar indignat...
Mossèn
Potser se n'ha fet massa el poble.
Joan
Sí, se n'han fet massa. Era una pluja de pedres camí avall... S'havia
d'haver fet els possibles pera contenirlos...
Mossèn
Es cert...
Joan
Ningú m'ha ajudat... jo prou feya, però què es un home sol? Per què no
ha fet tocar al _Te-Deum_, vostè? Era la sola manera d'aturar el
poble...
Mossèn
He donat l'ordre al campaner. No sé perquè no ha tocat... No pot
tardar...
Joan
Ara ja es tart.
Amat
Tart?
Trinitat
Per què dius això?
Mossèn
Escolti: li han fet mal?... Ha passat alguna desgracia?
Joan
No ho sé... però no estich tranquil...
Juliana
Y la nostra filla? L'heu vista?
Joan
Sí, l'he vista entre la gent.
Amat
No li has dit res?
Joan
No.
Juliana
Tenia sang a la cara... ho heu vist?
Joan
No, no he vist res.
Mossèn
Per què ho pregunta senyora?
Juliana
Tinch por que no s'hagi fet mal...
Joan
Quin desordre! Ha anat tot malament! Tu tens una gran part de culpa,
Amat.
Mossèn
No, podia passar d'altra manera.
Juliana
Heu vist si ella'l seguia avall?
Joan
La vostra filla?... No ho sé. (_Pausa breu_). Anem. Me vull mudar! Vinch
xop fins a la pell. Anem, que me'n vull tornar avall...
Trinitat
A què fer?
Joan
A saber lo que passa.
Amat
Deixa estar, que s'arreglin!... Ja'l tenim fora...
Mossèn
Es estrany que'l campaner no toqui...
Amat
(_Guaytant al balcó_). Ja calma la pluja.
Joan
(_Ab malhumor_). Y si no ha estat res!... Dos ploviscons... y fòra!...
Mossèn
Escolteu, Joan. Voleu dir que no heu salvat la cullita ab aquesta aigua?
Joan
(_Ab fermesa_). No, senyor.
(_Se sent la campana tocar al "Te-Deum"_).
Mossèn
Teniu! Ja estich tranquil! Anemhi tots a donar gràcies. Vos, Joan...
Joan
No, per l'aigua no val la pena...
Trinitat
Què dius, Joan?
Juliana
Be plourà més...
Amat
Els núvols s'agombolen a llevant...
Joan
Sí, sembla que de sobte tot se'n hagi d'anar ab aigua... y després...
Mossèn
Demà plourà tot el dia. Mireu el poder de Deu com se manifesta
dominantho tot. Observeu que ni un sol llamp ha brillat en tota la
tarda, ni una ratxada de vent malastruch, sinó que la pluja ha caigut
suau, com un dó del cel. Ah!... no es tempestat lo que Deu ens envia,
sinó pluja benèfica que ha de retornar els nostres camps...
Trinitat
Es cert...
Mossèn
Una nova primavera apareixerà...
Joan
No, senyor... tot es mort... sembrats, cullites de tota mena... Se
salvaran els arbres y gràcies...
Amat
Potser la cullita y tot.
Joan
(_Ab fermesa_). Perquè parlar de la cullita si tothom sab que es
perduda?
Mossèn
Ara lo principal es saber que Deu no'ns oblida...
Joan
(_Ab duresa_). Fa tres anys seguits que perdem la cullita, senyor
Rector!...
Mossèn
Si'ns aferrem no més als bens de la terra...
Joan
Y què'ns queda a nosaltres, els homes, fòra d'això?...
Trinitat
Joan! Per Deu!
Amat
Amich, amich!...
Mossèn
Escolteu Joan: us creyeu que en tots els cors no hi batega una queixa
com en el vostre? Us creyeu que la llaga del dolor no es universal?
Ditxós qui alsa els ulls al cel per oblidar les misèries de la terra!
(Joan _no contesta pensatiu_).
Juliana
No us podeu queixar... mireunos a nosaltres...
Mossèn
Y vosaltres, si mireu endarrera, ne trobareu de més desconsolats... Això
es la vida...
Joan
Malehida la vida, donchs!...
(_Tots queden silenciosos, estranyats de l'actitut de_
Joan. _Ell meteix se queda pensatiu, dret devant del
balcó_).
Mossèn
La vida no es una cosa nostra. Així, no hem d'estarne orgullosos, ni
l'hem de malehir... Es una creu que l'hem de portar ab resignació
serena.
Trinitat
Joan! Per què dius aquestes coses?
Mossèn
(_Observantlo fondament_). No hi ha res més horrible que'l dubte! Ab el
cor nèt de dubtes se pot viure ditxós en mitg de la més gran pobresa !
Trinitat
Per què ha anat a venir aquell mal home? (Joan, _cavilós,
surt al balcó_. Trinitat _el segueix y continua_). Què
tens, Joan? May t'havia vist així?
Mossèn
Deixeulo. Van a fer el segon toch. Comenseuvos a preparar per anar a
l'iglesia y jo'm cuydaré d'ell...
Joan
No... es inútil ja. Què'm vol dir, Mossèn Gregori? Es inútil! Fa un
instant m'he donat compte...
Mossèn
Aquest foraster us ha torbat el pensament... ho veig. En mal hora ha
vingut...
Joan
Ens hem portat malament, molt malament tots junts, Senyor Rector...
Mossèn
Per què diheu això?
Joan
Ho sento. No es just... no està bé lo que s'ha fet ab aquest home...
Trinitat
Que has perdut l'enteniment, Joan?
Amat
No't conech, amich.
Mossèn
Ni jo tampoch.
Joan
No'm coneixeu? ja pot ser... però sento... no'm sabré explicar... aquest
home tenia rahó!...
Juliana
Jesús! Y com us tomeu, Joan!
Joan
Jo ho havia pensat lo que'ns ha vingut a dir aquest home... un medi
positiu, una cosa real pera combatre la secada...
Mossèn
Deu meu!
Joan
Si vol que li sigui franch, senyor Rector...
Mossèn
No... no... ni una paraula més, Joan. Ja'ns entenem ... Us compadeixo y
prou. Les ànimes més pures, els meteixos sants no s'han pogut lliurar
del dubte. Es una prova que Deu us envia y de les més crudels... El
mellor remey es que no deixeu conèixer a ningú l'estat de la vostra
ànima y ofegareu el dubte com una flama que no's deixa respirar...
(_Se sent el segon toch del "Te-Deum"_).
Amat
El segon toch!
Mossèn
Sentiu? L'Iglesia'ns crida. Anemhi tots!
Amat
Anem, Joan, que t'acompanyaré.
Mossèn
No, vosaltres ja anireu venint. Aquest home me l'emporto jo pel meu
compte com un pastor que pren l'ovella malalta...
Joan
No, vaig a mudarme y me'n vaig cap a l'hostal de la carretera, a veure
lo que ha sigut del foraster. Fins que sàpiga com està aquest home no
viuré tranquil.
Mossèn
Està bé... però vindreu al _Te-Deum_, no es cert? Y cridareu a tot el
poble...
Joan
No cridaré a ningú, senyor rector. Les campanes toquen per tothom... Qui
vulgui venir vindrà! Anem!
Trinitat
Però, Joan...
Joan
Anem? Estich mullat y porto pressa! (_Pren l'actitut d'anarsen_).
Mossèn
No sabeu quin es el dever vostre com a batlle del poble?
Amat
Presidir el _Te-Deum_ al banch de l'Ajuntament...
Trinitat
Aquest es el teu dever y no córrer darrera del foraster...
Juliana
Sí, Joan.
Joan
El meu dever es cumplir ab la meva conciencia!... (_Desapareix_).
Trinitat
(_Seguintlo_). Què té? No sab lo que's diu...
Juliana
Què es estrany!
Amat
Què vol dir això?
Mossèn
L'obra dels malvats que comensa a donar el seu fruyt...
Amat
Malehida siga l'hora!...
Mossèn
No malehiu... no tingueu por... jo tornaré al remat l'ovella
esgarriada...
(_Entra_ Cecilia _mullada, escabellada, brut de fang el
vestit, però serena_).
Amat
(_Al vèurela, no poguentse contenir_). Ahont vas? D'hont vens? Fóra!
Aquí no es casa teva!
Juliana
Pere, deixa... no cridis...
Mossèn
No, no crideu ...
Amat
Ahont vas? Parla! Parla!...
Cecilia
Aquí.
Amat
A què fer?
Cecilia
(_Avansant_). A mudarme la roba...
Amat
(_Impedintli'l pas_). Aquí no n'hi tens de roba! No hi tens res!...
Cecilia
Deixeume estar!... Vull passar! Vinch xopa d'aigua! Vinch malalta!
Deixeume estar!...
Amat
Malalta! Com no vens morta!
Juliana
Pere... deixa estar... Perdona per ara... No cridis.