Romanill
Salut!
Joan
Us venim a parlar, Romanill.
Romanill
Bé prou que m'ho penso.
Amat
Que no podriem enrahonar... ab vos tot sol?
Romanill
Tot lo que m'heu de dir ho poden sentir aquests.
Joan
Donchs, sí. Ja heu reflexionat bé lo que aneu a fer, Romanill?
Romanill
Sí.
Joan
Nosaltres voldríem evitar un conflicte. Ab rahó o sense rahó'l poble
s'ha alarmat contra aquest home y...
Amat
(_Acabant la frase_). Us podria anar malament, tant an ell com a vos...
Romanill
Me veniu a menassar?
Joan
No, home.
Amat
Sabem que aquest home no vé aquí ab bones intencions...
Vicens
Qui ho ha dit això? Farsants! Vosaltres meteixos no ho creyeu!
Manso
Tot això ha sortit de l'Abadia! Aquell casal rònech goberna'l poble, y
la majordona també, je, je!...
Amat
Hem vingut pera parlar ab el pastor y no ab vosaltres !
Romanill
Son els meus companys y poden pendre part en la conversa. Y qui no li
agradi...
Joan
No us enfadeu.
Amat
Sembla estrany, Romanill, que us volgueu convertir en abrigall
d'aquestes coses! Un home com vos, tant respectat! Tants anys que sou al
poble y se us estima!...
Romanill
Jo ho crech. Encara una ovella de les meves no salta del camí a brostar
un miserable cep ja'm doblegueu ab una multa... jo ho crech si se
m'estima !
Bartomeu
No'l podeu veure perquè no va a missa! ...
Joan
No es cert, se fa cumplir la lley a tots per un igual.
Vicens
La feu tant ample y tant estreta com voleu la lley.
Manso
Justa! La lley! Una corda per escanyar als que no tenen...
Amat
No, la lley està molt ben feta. Ens fa a tots iguals.
Joan
Deixem estar la lley. Lo que vos feu, Romanill, no es prudent...
Amat
No. No sabeu, pastor, que ningú va contra les obres de Deu sense que
tart o d'hora'n sofreixi el gran càstich?
Romanill
Bé, acabem, què voleu ab tot això?
Amat
Que us hi penseu molt avans d'acullir y protegir aquest home.
Romanill
Gràcies pel consell.
Manso
Molt bé.
Joan
Sou a casa vostra y no us podem privar les vostres accions.
Bartomeu
Sort d'això!
Amat
No es que tinguem por... però voldríem evitar un desordre.
Vicens
Si vosaltres no'l moveu!...
Amat
Aquí no hi vindrà ningú, fòra quatre perdularis, quatre culs de
taverna...
Manso
Ho diheu per mi, això ?
Amat
No... y dispenseu. No hi vindrà ningú, però'l Joan y jo sí que hi
vindrem, a saber lo que's diu ... a vetllar, com pertoca a les
autoritats...
Romanill
Aquí hi pot venir tothom... tot el poble.
Joan
El poble no hi ha de fer res aquí.
Amat
Y si aquest home vé a aconsellar males idees, a portar la guerra y'l
desordre, se'l traurà del poble com a un apestat...
Joan
Com a un apestat!
Amat
Se l'apedragarà com a heretge y fins que sigui fòra del nostre terme no
s'aplacarán les ires...
Romanill
Això es venir a menassar!
Amat
No es que nosaltres ni'l senyor Rector ho volguem. Però'l poble,
creyeume, no's podrà contenir...
Joan
Voldríem que li diguessin tot això... que sàpiga per endevant lo que li
pot passar.
Romanill
Està molt bé. Per aquest viatge no necessitaveu alforges. Anèusen
tranquils, senyors.
Joan
Sí, anem. No se'ns vol escoltar.
Amat
Per fi, aconselleuli que si s'estima la pell val més que ho deixi
córrer. El nostre poble no està per jochs...
Joan
Anem! Anem!
Amat
Sí, val més.
Romanill
Salut!
Bartomeu
Y bon viatge!
(_Se'n van descontents pel fons_).
Manso
(_Fentlos ganyotes y gestes obcens_). Les autoritats... Qui son? Dos
banyuts!,..
Bartomeu
Autoritats de palla!
Manso
Jo'ls hauria dit... banyuts!... No sabeu manar... Sou uns...
Vicens
Estúpits! No mereixen altre nom. L'Amat té una filla que es un tresor.
Hi hauria pares que ab una noya com ella...
Romanill
La fan sofrir molt. Se'n anirà de casa y no'ls tornarà més. Ens ho ha
dit a la dòna y a mi ...
(_Se sent remor de gent al carrer. Per la portella entran algum homes,
altres guayten y passen_).
Bartomeu
Ja n'hi hà que venen.
Romanill
Potser es ell.
Bartomeu
(_Que ha anat cap a la portella a guaytar_). Sí, ell!
(_Tots corren cap al carrer. El_ Foraster _entra. Es un
home alt y gallard. Barba y cabells rossos. Ulls blaus y dolsos. Vesteix
americana y pantalons blanchs. Barret de feltre clar. Darrera d'ell
entran molts curiosos_).
Foraster
(_A l'entrar, ab un gest franch, com si'ls abrassés a tots_). Salut,
amichs! (_Tots saluden cadahú a la seva manera_). Què?... No hi ha més
gent?
Romanill
No, senyor.
Bartomeu
No vindrà ningú.
Vicens
No senyor, no vindràn.
Foraster
Jo bé ho espero.
Romanill
No tingui massa esperansa.
Foraster
No?... No valdria la pena de viure.
Romanill
Vull dir, jo...
Foraster
Sí, pastor, sí. Aniran venint. Pot tardar, però a la fi el poble vindrà
ab nosaltres.
Vicens
No tingui tanta fe.
Foraster
Que no'n tenia vostè a la meva edat?
Vicens
Oh!... Hi havia uns altres homes aleshores!
Foraster
Els meteixos de sempre. Y la senyoreta Amat, diguin, l'ha vista algú?
Romanill
No.
Foraster
Es estrany! (_Veyent alguns homes que entren y no gosen a avansar_).
Veniu, acosteuvos, tots som uns aquí. (_S'acosten vergonyosos y
desconfiats. N'hi ha que saluden de paraula, altres ab el cap, altres de
cap manera; alguns se treuhen la gorra_), Oh!... Poseuvos la gorra,
poseuvos! Val més una bona paraula que no aquesta acció humiliant!
Una veu
Si no'n tenim de paraules!
Una altra
Venim a escoltar!
Manso
Poseuvos la gorra que no som a missa!
Foraster
(_A_ Romanill). Digueu: parlàvem de la senyoreta Amat,
què'n sabeu?
(_Se sent un gran brugit de gent al carrer. Se veuhen passar homes,
dònes y criatures_).
Romanill
Què passa allà fora?
Bartomeu
Gent que vé.
Vicens
Deu venir el batlle...
Foraster
Sentiu el brugit? Tot el poble vé.
Bartomeu
(_Que ha anat a guaytar al carrer_). El batlle ab tot el poble!
Manso
(_Cridant_). Oh! l'autoritat! Pas! Feu lloch!
Vicens
Calla, tu!
Foraster
El mestre ens ha abandonat... Y la senyoreta Amat, ningú l'ha vista?
Vicens
Es capàs d'haver fet una brutalitat aquell biliós del seu pare.
Foraster
Oh! Vol dir? (_Comensen a entrar molts homes per la portella_). Ja es
aquí tot el poble! Serenitat!
Manso
Jo vull parlar.
Romanill
Vina aquí, tu! Si mous brega't treure!
Manso
Y qui ets tu?
Romanill
Soch a casa meva !
(_Una onada de gent se precipita a la porta fentla brandar. Penosament,
a empentes, passen per la portella cridant. Hi ha gent de totes edats,
sexes y estaments. En mitg del brugit se sent la veu de
l'_Amat _cridant:_ Pas a l'autoritat! _Se fa ab pena un
buyt y passen el batlle ab la vara, l'_Amat, _dos o tres
homes més de l'Ajuntament, el guarda-termes ab l'arma, l'agutzil y
altres. Darrera d'ells passa el Mestre y una altra onada de gent_).
Foraster
Romanill... feu el favor. Obriu la porta gran, que'ls del carrer també
hi siguin.
Romanill
Ja vaig.
Amat
No cal, no cal!
Veus y crits
Sí! Sí! Sí!
Romanill
(_Veyentse apurat entre la gent_), Pas! Feu el favor, si us plau! Vós,
vaja, home!... Ajúdam, Bartomeu!
(Bartomeu _hi va._ Vergés _que tímidament
s'acosta al_ Foraster, _li parla ab precaució_).
Vergés
Dispensi. No he pogut venir més aviat.
Foraster
Es igual.
Vergés
No. Oh, com me dalía! No ser lliure com vostè! Estich a les seves
ordres, però...
Foraster
Y la senyoreta Amat?... Digui... me creya que vindria ab vostè! Veu què
es hermós? Tot el poble es aquí!... No'n sab res d'ella?
Vergés
No... potser el seu pare l'ha retinguda a casa... Qui sab ?
Bartomeu
(_Al mitg del portal ab la porta tota oberta_). Victoria! Gent de les
cases, sortiu! Tot està obert de bat a bat!...
(_Se veu el carrer ple de gent. Les finestres de les cases igualment.
El_ Foraster _y'ls seus son dessota el llimoner. Les
autoritats al costat oposat, contra el mur._ Vergés _ni ab
els uns ni ab els altres. Un grupu d'homes ab garrots, ab ayre hostil,
campa vora la darrera porta del corral. Una gran impaciència se marca en
tots els rostres_).
Braulia
Romanill, tinch una por!
Romanill
Y ara! De què has de tenir por?
Braulia
Hi ha gent de tanta mena! Algú's pot ficar per allà dins!
Romanill
Vés a tancar la porta!
(Braulia _se'n va cap a l'arcada. Hi ha un mormol general
d'impaciencia_).
Foraster
Silenci! Ordre! Espero que'l senyor batlle...
Joan
(_Emfàticament_). El senyor batlle li ha de fer una pregunta avans de
tot.
Foraster
Pregunti.
Joan
Vol pau o guerra, vostè?
Foraster
Per pau he vingut y se m'ha fet la guerra.
Amat
Això no es cert. Ahir se'l va convidar a anar a l'Abadia... per què no
hi ha anat?
Foraster
Hauria estat inútil. Desseguida vaig saber les intencions de tots
vostès. Ademés el meu intent era parlar a tot el poble y no a dos o tres
senyors ab les seves mires particulars...
Joan
Les nostres mires són les de tot el poble.
Manso
Mentida!
Una veu
Calleu, vos!
Una altra
Què vol aquest mona?
Joan
Silenci tothom.
(_Després d'un mormol general, se fa un moment de silenci_).
Amat
Donchs, no. Vostè no ha provat pas que volgués pau.
Foraster
Repeteixo que he vingut per pau.
Joan
Pot parlar. Expliqui'l seu pensament sense recels. Solament no toqui
certes idees, ni la religió, ni la propietat, ni digui res contra les
nostres costums y creencies. Mentres cumpleixi això me té a les seves
ordres... y'l poble se l'escoltarà ab gust...
Una veu
Diu que vé a parlar de l'aigua...
Altra
Aigua! Deu ens en dó! Si no vé d'ell!...
Altra
Tot això son eleccions, política, farsa...
Altra
Però si ja vam votar pel Maig!...
Romanill
(_Dirigintse a la multitut_). Ara demanem a tothom silenci! No voldria
que dins de casa meva s'insultés a ningú. Qui no estigui d'acord ab lo
que's digui que se'n vagi a fòra...
Joan
Això darrer ja es de massa!
Romanill
Per què ?
Bartomeu
No siguem tant delicats!
Vergés
(_Ab veu tímida_). Molta prudència tots ! Es pel vostre bé... que se us
vé a parlar... pel vostre bé...
Una veu
(_D'una finestra_). Que cridi més!
Una altra
No se'l sent del coll de la camisa!
Vicens
(_Indignat_). Es el mestre dels vostres fills el qui us parla!...
Respecte!
Una veu
No'ls hi ensenya res!...
(_Protestes y crits_).
Vergés
Es brutal y estúpit el poble! Aneu, treballeu per ell!...
Una veu
Senyor Mestre, si algú li ha trencat el respecte, perdónil... no sab lo
que fa.
Vergés
No... solament sigueu més atents. No teniu instrucció, es cert, però què
costa d'escoltar y callar?
Una veu
Res.
Vergés
Veyeu aquest desconegut qui us vé a parlar? Es un inginyer, que al seu
saber, hi ajunta la molta experiència dels seus viatges per la Fransa,
l'Alemanya, el Nort d'Europa... (_Silenci general, espectació gran. --
Ab veu més forta y gest més desinvolt_). Viatjant ha vist molt de dolor
fill de la miseria, y la miseria filla molt sovint del poch enginy o
poch esfors de l'home en aprofitar les forces que li brinda la
Naturalesa. Ha vist que en els pahissos que s'han sabut llibertar
d'inútils preocupacions pera donarse ab ardenta fè al treball, la
riquesa y l'alegria hi abundaven, realsant la vida. Aleshores s'ha
recordat de la miseria que assota aquestes terres y'l seu cor s'ha
omplert de pena per vosaltres. Ha pensat ab la secada que tants anys se
us emporta la cullita y'l seu saber y la seva experiencia li han donat
una confiansa que vosaltres no podíau ni pressentir. La Naturalesa,
aquesta mare que a voltes sembla que'ns tracti ab desamor, té'ls seus
secrets que no més els homes escullits descobreixen en profit dels
altres. Ell ha descobert el secret d'unes aigües subterranies al peu
d'aquestes montanyes. Feya temps que rodava per aquestes terres
estudiant y observant silenciosament. Per fi l'èxit ha coronat els seus
esforsos y us vé a oferir pródigament la seva obra. Escolteu bé lo que
us dirà: lo que vosaltres creyau que eren aigües encantades, mortes al
fons dels gorchs, son aigües vives que a la vostra voluntat baixaran a
regar de nova vida'ls vostres camps. Crech que'l poble se l'ha
d'escoltar ab atenció y no deixar perdre esterilment la seva idea,
aquesta idea que posada a la pràctica pels vostres brassos, us portarà,
oh! habitants d'aquest poble!... la riquesa, el benestar y la llibertat!
(_Alguns aplaudeixen fortament, altres desconfiats fan burles. S'origina
un cert desordre. Mormol ge- neral)_.
Una veu
D'hont sortirà l'aigua?
Altra
Això son falornies!
Altra
Anys endarrera'l jayo Rafi ja ho deya això...
Altra
Tenia'l llibre dels bruixots y podia saber tots els secrets de la
terra...
Altra
Quí hi creu avuy en bruixots?
Altra
Jo.
Vergés
(_Que s'ha acostat al_ Foraster). Ja li vaig prometre...
Foraster
(_Efusivament_). Oh! Gràcies!
Vergés
Es tot lo que podia fer. No m'exigeixi res més ... no'm puch
comprometre...
Foraster
Gràcies. Ha fet molt. Ha disposat el poble en favor meu. No esperava
tant...
(_Mentrestant continua la conversa y brugit general_).
Joan
Aquest mestre!... qui'l fa enredar?
Amat
No't fassi por... es un fresseta!
Una veu
Vaja, que parli ell!...
Vicens
Y escolteu ben atents! Proveu que no sou pas selvatges!
Una veu
(_Lluny_). Que cridi forsa!
Altra veu
(_Imitant el tò de quan se fa marxar un ase_). Oix.., que! Arri!...
Romanill
Qui es aquest imbècil?
Veus
Fora! Fora!
Vergés
(_Aprofitant el mormol de la gent diu al batlle y a
l'_Amat). M'he escusat tant com he pogut...
Amat
No'ns ha d'explicar res a nosaltres...
Joan
Me sembla que hi ha posat un entusiasme inútil...
Vergés
Oh!... no. Per quedar bé...
Foraster
Amichs, us demano silenci... (_Se dirigeix al poble molt serenament_).
Es cert que'm podia adressar als quatre o cinch forts propietaris del
poble... y al senyor Rector, però he preferit dirigirme a tots, en un
lloch públich. S'ha escampat la veu de que jo venia aquí a atacar la
religió y la propietat, les vostres costums o creencies. No, seria molt
petita aleshores la meva missió, molt pobra. El meu intent no es aquest,
encara que molt podria dir contestant a la guerra que se m'ha fet.
Podria dir que es ignoscent, avuy dia, intentar cap bé pel poble sense
atacar directe y fortament aquestes dues forses: propietat y religió...
al menys en la forma vergonyosa y estúpida que imperen avuy.
Joan
Senyor, se li prega que retiri aquestes paraules.
Foraster
No cal, això es dit de pas.
Amat
Se li prohibeix atacar la religió...
Una veu de vell
No!... Que no'ns toqui la religió!
Veus
No! No! No!...
Altra veu
Pobres de nosaltres!
Foraster
Esteu tranquils ! No vinch a parlarvos d'idees, sinó de fets, de coses
positives y reals, pel vostre bé!
Una veu
Y per què'l voleu el nostre bé? Què espereu de nosaltres?
Foraster
No espero res, egoista! Si tots fossin com vos, aquí meteix acabava...
Amat
Donchs, son molts els que pregunten això...
Una veu
Estem acostumats a pagar tant car el bé que se'ns fa!
Joan
Prou. No destorbeu més. Parli, senyor.
Foraster
Us he dit que no venia a parlar d'idees... y es cert. De totes maneres,
creyeume, no's pot posar remey a molts mals ni's pot fer triomfar la
rahó, sense destruhir avans certes idees ...
Joan
Quines idees?
Amat
Això! Que parli clar!
Foraster
Jo voldria que tot lo que dich fos clar per vosaltres com la llum del
gran dia... Hi ha idees y sentiments arrelats al nostre cor, heretats
dels nostres pares, que per nosaltres són la pura veritat, la suprema
rahó y únich sentit de la vida. Y no obstant, aquestes idees y
sentiments que guien totes les nostres accions poden ser falses...
Amat
El poble no l'enten, però jo veig les seves intencions. Sabeu lo que vol
dir ab aquestes paraules? Que les nostres creencies, el nostre miracle
de la Verge, tot es fals y mentida pura...
Veus
Si! Si!
Altres
No! No es això!
Una veu
Ne pot anar!... Prou!
Altra veu
Oh!... fòra!...
Amat
No podem tolerar una paraula més! Oh...! poble!...
Joan
No siguis violent, Pere... Deixa dir.
Amat
Ajúdam, tu! De què't serveix l'autoritat?
Foraster
M'atribuhiu paraules que no he dit. Està bé. Deixeume parlar... tot just
he comensat.
Veus
(_Entre'l grupu enemich_). Prou! --Ja'n tenim prou!... --Fóra d'aquí!...
--Lluny del nostre poble!...
Altres veus
(_No tant intenses_). No! No! --Que parli!... --Calleu!
(_Crits y protestes en favor y en contra del_ Foraster).
Vicens
Escolteu, gripaus, que es pel vostre bé!
Veus
Fòra'l menescal!... --Vell brut!... --Vell vert!...
Altres veus
Fora l'heretge! --Fóra! --Guerra!
Joan
Qui ho atura, això? Pere, tu ets responsable...
Amat
Està bé, 'n responch!
Joan
No es just!...
Amat
La qüestió no està en ser just, sinó en vèncer.
Foraster
(_Al_ Romanill). No hi ha medi possible! Es un poble
selvatge, aquest?
Romanill
No! Ja ho veurà! (_Ab gest alt y noble, un xich brutal, imposant, se
dirigeix a la multitut avansant alguns passos_). A fòra qui no estigui
content! A fòra dich!... Lluny el quí cridi! Soch a casa meva y no hi ha
autoritat ni res que hi valgui!... De què serveix l'autoritat aquí?
Manso
Autoritat de palla!
Romanill
Si la forsa es la sola autoritat, qui vulgui res que surti! (_S'imposa y
tothom calla_). Gripaus! Covarts!... que tireu el verí per darrera!
Cuchs! de la terra que us afarteu de treballar y us moriu de gana! Taups
vergonyosos!... miserables!...
Joan
Romanill, vos meteix heu dit que a casa vostra no s'havia d'insultar a
ningú...
Romanill
Qui son els primers?
Braulia
Romanill, no't comprometis...
Romanill
S'ha acabat. (_Al_ Foraster). Parli vostè, ara.
Joan
Calma tothom! Deixeu dir. Després parlaré jo ...
Amat
(_Baix_). Tu, no. Enviem a buscar el senyor Rector...
Joan
Fés lo que vulguis!
Amat
Valdran més dues paraules d'ell...
Un de l'Ajuntament
No vindrà...
Amat
Sí que vindrà. Aneuhi vos meteix y digueuli que jo li prego... que es
per la salvació del poble... (_L'home se'n va. Segueixen els mormols
apagats_).
Foraster
Escolteu, tingueu paciència. No'm feu la contra avans de parlar.
Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país y les vostres
necessitats, sabia que molts anys la secada us feya perdre les
cullites... Però la secada, que per vosaltres es un càstich de Deu, una
venjansa del cel... obeheix a causes naturals y sols per medis naturals
heu de buscar el remey. Aquí teniu una creencia, una llegenda religiosa
que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinch jo a
criticar la vostra manera de veure y de sentir les coses sinó a obrirvos
els ulls a la realitat... Aquesta fè cega ab el miracle de les aigües,
us priva de vèurela com jo la realitat...
Amat
Poble, no te l'escoltis més!
Una veu
Deixeulo parlar !
Romanill
Costi lo que costi parlará! Mentres sigui dintre les quatre parets de
casa meva parlarà!...
Joan
Això es dir massa!
Romanill
Ni que no més se quedin tres persones a escoltarlo!
Foraster
Sí, vinch a fer una obra bona y cap poder m'aturarà. Deixo de costat les
vostres creencies. Escolteu: no molt lluny d'aquí teniu uns gorchs que
vosaltres anomeneu gorchs de la Verge...
Joan
Son els gorchs sagrats, miraculosos !
Amat
Son les aigües de la Verge que curen els malalts.
Una veu
No'ns toqueu els gorchs de la Verge!
Una veu de vell
No! no'ns toqueu la Verge!
Romanill
Deixeu parlar!
Joan
Parli! Què opina vostè d'aquests gorchs?
Foraster
Que si feu a n'aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran
vena d'aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps...
(_Espectació general_). Ab no gran esfors us en podeu assegurar...
estich segú del resultat!
Una veu
De què tindrem aigua?
Foraster
No ho dubteu.
Altra veu
Molta?
Foraster
Sí, molta.
Altra veu
Es molt aventurar això!
Altra veu
Què es minayre vostè?
Foraster
Sí, encara que no'm guanyi la vida ab els meus brassos. Els meus pares
eren uns richs propietaris de mines y jo vaig passar moltes hores de la
meva infantesa en les entranyes de la terra. El goig mellor per mi, més
que tots els jochs d'infant, era la voluptuositat dels misteris que
ella'm revelava. De jovenet, al meteix temps que'm dedicava a l'estudi y
al treball de l'inteligencia, el meu pare'm va ensenyar a descobrir els
secrets de la naturalesa. No hi ha res més hermós al món que les
relacions de l'home ab la natura. La terra es per l'home com l'home es
per la terra, y tots els somnis d'una altra vida jo'ls maleheixo si
m'han d'allunyar d'ella. Ella's dóna com una enamorada a l'home que la
sab compendre y estimar y obre els seus ulls, ses entranyes pròdigues de
preciosos metalls y d'aigües tant riques com els metalls. Ab amor y
treball, amichs, la terra se'ns fa nostra, y per això, aquí com en
altres parts, m'ha mostrat els seus secrets que son la riquesa de
l'home. Aquella aigua dels gorchs, com se pot creure de cop, no neix de
les filtracions de la serra de Rocalva. La serra es erma, de roca viva,
hont no hi arrelen més que magres herbes... y ademés no hi plou, com
vosaltres sabeu. Y no obstant, a baix al peu, teniu aquestes hermoses
aigües, aigües vives y abondantes que's renoven constantment ...
Amat
No, senyor, dispensi que'l contradigui... les aigües dels gorchs son
mortes, aigües encantades com solem dir aquí...
Foraster
Es un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna
quietut!
Amat
Sí, allí s'estan les meteixes aigües pels sigles dels sigles!
Una veu
Les aigües benehides per la Verge!
Altra veu
Son miraculoses!
Altra
Han curat molts malalts !
Altra
Han tornat la vista als cegos!
Altra
Y la forsa al paralítich!
Amat
Y les aigües sagrades s'estaran inmòvils per tota l'eternitat perquè Deu
ho vol!
Foraster
Es un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa.
Aquelles aigües son vives, abondantes... y se'n tornen estèrilment a les
profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou cap a la
vena mare, al riu d'aigua que's pert en lo profon. Oh, poble!...
abandona la llegenda y entra a la realitat. Doneume la vostra confiansa
y de tot lo que us he dit jo'n responch ab la vida!...
(_Mormol general_).
Amat
Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens venen a destruhir nostres creencies, la
fe ab la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!...
Foraster
Vinch a ensenyarvos d'utilisar els elements que la Naturalesa us
ofereix!
Amat
L'utilitat! Ab això se'ns vol enganyar!
Una veu
Y vosaltres que no'ns enganyeu?
Joan
Silenci!
Foraster
Escolteu!... Senyor batlle, déixirn exposar, explicar el meu plan...
Amat
No, Joan!
Una veu de vell
Tenim una cosa mellor que tots els teus plans, la nostra fe!
Amat
Vol la nostra perdició!
Una veu
Escolteulo! Ajudeulo!
Foraster
Si no us lliureu d'aquest fanatisme no us treureu la misèria de demunt
vostre!
Amat
Ja s'ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú
que'ns...
(_La veu de l'_Amat _queda ofegada per un mormol general y
crits venint del carrer_).
Veus y crits
Oh!... --Ara! --Pas! --Pas! --El senyor Rector!... --Mossèn Gregori!...
Amat
El senyor Rector!... Respiro, Joan!
(Mossèn Gregori _penetra entre la multitut molt
emocionat_).
Mossèn
Germans meus!
Veus
Visca el senyor Rector!...
Mossèn
(_Que s'ha dirigit cap al lloch de les autoritats_). He fet el sacrifici
de venir però no'm dol...
Amat
(_Anant efusivament, acalorat, cap en ell_). No, senyor Rector. Era
necessari... parlils desseguida...
Mossèn
Sí. Acabo de saber que s'han dit veritables monstruositats!...
(_Dirigintse a la multitut_). Germans!... Quina necessitat té dels homes
el poble que està sota la protecció divina?
(_Espectació general y veus de consentiment_).
Foraster
Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat...
Mossèn
Jo vinch a protestar de les abominacions que s'han dit aquesta tarda...
Foraster
No s'ha dit cap abominació.
Mossèn
No he vingut pera disputar ab vostè, sinó pera parlar al meu poble, al
poble fidel al Senyor... Vostè, si'm vol creure, retiris; hi guanyarà.
Aquesta bona gent comensa per no entendrel... y si l'entengués... què?
No'l coneixen, no li tenen cap mena de confiansa. Aquest país sempre ha
sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a
les inondacions o als terratrèmols. Y es que l'home no està posat sobre
la terra pera trobarhi el benestar.
Foraster
(_Somrient_). Això segons la seva moral!
Mossèn
Li prego que no m'interrompi... després si vol parlar...
Foraster
Està bé, si...
Mossèn